Cuevillas: ‘A mesura que Espanya rebi condemnes, canviarà d’actitud o perdrà credibilitat democràtica internacional’

Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona i ex-degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, és l’advocat de Carles Puigdemont. Cuevillas ha dissenyat l’estratègia jurídica del president exiliat a Brussel·les contra l’euroordre i contra les traves del Tribunal Constitucional espanyol perquè fos investit pel Parlament de Catalunya. L’última acció ha estat presentar una demanda contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU per vulneracions de drets fonamentals.

Hi parlem sobre l’estratègia jurídica de Puigdemont, les diferències amb la de Jordi Sànchez i les futures accions que emprendran contra Espanya per denunciar la repressió i la vulneració de drets humans en l’àmbit internacional.

—S’ha qüestionat la demanda de Puigdemont contra Espanya a l’ONU perquè tanca la porta a la via del Tribunal d’Estrasburg. A què respon aquesta estratègia?
—És cert que les dues vies, la de l’ONU i la d’Estrasburg, són incompatibles. Has de valorar, cas per cas, què fas. Vam estudiar si demanàvem mesures cautelars a Estrasburg contra el Tribunal Constitucional espanyol, però finalment ho vam descartar perquè aquestes mesures, normalment, s’han donat en casos de perill de vida, d’integritat física, de reagrupament familiar… No n’hi ha precedents en casos polítics. Vam consultar molts experts, vam valorar-ho molt i vam veure que perillava molt que no ens donessin les mesures cautelars en quaranta-vuit hores. Hi havia una probabilitat alta que fracassés. Per tant, vam creure que era millor portar-ho al Comitè de Drets Humans de l’ONU.

—Quines possibilitats i terminis té aquesta demanda a l’ONU?
—És una via més lenta i no és vinculant, però és possible que n’acabi sortint un pronunciament de caràcter polític que condemni l’actuació de l’estat espanyol. El TC no ha decidit encara si admet o rebutja el recurs del govern espanyol contra la investidura de Puigdemont. Com que han posat la marxa lenta i han blocat la legislatura, Puigdemont va decidir que el candidat fos Jordi Sànchez. Arran del blocatge del TC, teníem dues possibilitats: anar a Estrasburg amb escasses possibilitats d’èxit o anar a les Nacions Unides, que és una via més lenta.

—Quant pot tardar la resolució de les Nacions Unides?
—És difícil de preveure, perquè depèn de dinàmiques internes de l’ONU. No hi ha cap termini establert.

—La defensa de Jordi Sànchez va pensar a demanar les mesures cautelars al Tribunal d’Estrasburg. Quina diferència hi ha amb el cas de Puigdemont? Les possibilitats d’èxit no són igual de baixes?
—Jo sóc advocat de Puigdemont. En aquesta qüestió no hi he intervingut. L’advocat de Sànchez és qui en porta completament les regnes. Però la diferència és que qui impedeix la investidura de Puigdemont és el Constitucional, que és l’última instància interna espanyola. En canvi, en el cas del Sànchez qui li impedeix d’assistir al ple és el jutge del Suprem, i per tant encara es pot apel·lar al Suprem i després presentar un recurs al Constitucional. El problema és doble: el mateix que Puigdemont, que Estrasburg no ens doni la raó, i a més que no s’han exhaurit les vies internes abans d’anar a Estrasburg.

—Aleshores com s’explica que la defensa de Sànchez anunciés un recurs a Estrasburg divendres i que dilluns canviessin de parer?
—No ho sé. No hi he intervingut. Sempre que m’ho han preguntat he dit que primer cal exhaurir les vies internes.

—No hi ha coordinació amb l’advocat de Sànchez?
—Sí, coordinats, sí. Amb en Jordi Pina, hi tinc una relació excel·lent i aquesta setmana hem parlat dues vegades o tres.

—Tornem a la demanda de Puigdemont a l’ONU. Heu dit que la resolució no serà vinculant. Quina utilitat tindrà, doncs? Perquè el Constitucional pot decidir que no fa cabal d’aquesta resolució.
—El Constitucional pot no fer-ne cas. A més, segons en quin moment arribi la resolució pot ser extemporània. Però, és clar, si el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides diu que l’estat espanyol infringeix principis democràtics bàsics, això té una força important. En la mesura que Espanya rebi revessos d’organismes internacionals i condemnes, haurà de canviar d’actitud o quedarà fora de la credibilitat democràtica internacional.

—Teniu prevists els passos següents de l’estratègia de Puigdemont en l’àmbit internacional?
—Hi ha un seguit d’accions previstes i les anunciarem progressivament. No les volem anticipar encara.

—Tenen relació amb les demandes contra Espanya que va anunciar l’advocat Ben Emmerson?
—Hi ha demandes previstes davant les Nacions Unides en nom de Puigdemont i de més persones i institucions. Ho revelarem progressivament.