27.07.2015 - 13:15
|
Actualització: 28.07.2015 - 15:41
‘Hem de poder aconseguir una massa crítica de jovent que entengui que es necessiten els diners per a viure, però no s’ha de viure pels diners. Els diners s’han convertit en un déu i aquí ens hem equivocat.’ Amb aquesta claredat i contundència s’ha expressat l’antropòloga i primatòloga britànica Jane Goodall (Londres, 1934), que ha guanyat el XXVII Premi Internacional Catalunya, un premi que rebrà aquesta tarda al Palau de la Generalitat.
Per Goodall, quan hom en té prou per a viure és feliç, però quan s’intenta aconseguir més diners, l’índex de felicitat baixa.
Una nova visió de la biosfera
Ambaixadora per la pau de les Nacions Unides i ‘dama’ de l’imperi Britànic, Goodall és una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que ha acomplert durant més de cinquanta anys al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, on ha estudiat el comportament dels ximpanzés. Tot aquest temps de recerca ha proporcionat troballes úniques sobre l’etologia dels ximpanzés. Les dades de la investigació es tracten a l’Institut Jane Goodall de la Universitat de Duke, que té una seu a Barcelona. Un altre dels seus programes s’anomena TACARE, i es basa en l’aplicació de mètodes científics per a conservació de la biodiversitat.
El jurat del premi va reconèixer que les aproximacions científiques de Goodall no han servit sols per a descobrir la vida dels grans simis, sinó que han donat a la humanitat una nova visió de la biosfera. La premiada s’ha mostrat honorada i confiada que el guardó ajudarà que la gent entengui la feina que duu a terme la seva fundació: ‘Cal que hi hagi més gent de la nostra banda, més voluntaris que se’n facin membres perquè el món sigui un lloc millor’, ha dit.
‘El jovent no es pot rendir’
Per Goodall, la societat no es pot rendir davant la destrucció del món. ‘Vaig començar a treballar amb gent jove quan em vaig adonar que es rendien. Molts joves estaven deprimits i enfadats i eren apàtics’, ha dit. Per això, ha demanat que no es pensés de manera global, sinó que la persona se centrés en el dia a dia.
Tot i les dificultats de conscienciació i d’actitud, ha manifestat que tenia cinc raons per l’esperança: ‘l’energia i el compromís del jovent, el cervell humà meravellós, la naturalesa en llocs on pot tenir una segona oportunitat, les xarxes socials amb missatges que arriben a molta gent i l’esperit humà que no es pot dominar’. I ha reblat: ‘Jo no em rendiré mentre sigui viva. Si perdem l’esperança, si els joves la perden, llavors sí que ens haurem de rendir.’
Així mateix, ha defensat que els animals haurien de rebre alguns dels drets que reben els humans. ‘Honestament –ha afegit– hi ha drets humans que es violen a tot el món cada dia.’ Ha mostrat el desig que es canviï la manera com es tracten els animals als cors dels éssers humans.
Catalunya, un exemple
Segons Goodall, ‘Catalunya ha capitanejat l’esforç de reconèixer que els animals tenen emocions i de preocupar-se pels animals de companyia, pels gossos, perquè aquests són essers vius que mereixen el nostre respecte.’ Ha remarcat que la prohibició dels toros era ‘absolutament fantàstica’ i que esperava que ara es fes això mateix amb els correbous. També ha apuntat que a Catalunya i a Barcelona hi ha esforços que es fan perquè el zoo de la capital catalana sigui del segle XXI.
El president de la Generalitat, Artur Mas, lliurarà el XXVII Premi Internacional Catalunya (PIC) a Goodall aquesta tarda al Palau de la Generalitat. A l’acte, també hi participaran Xavier Rubert de Ventós i el físic Jorge Wagensberg, membre del jurat.