Jacobins a Catalunya Nord

Moltes vegades hem sentit dir als especialistes en la història de França que l’estructura i l’organització política de l’estat francès seria ben diferent si en la pugna entre jacobins i girondins haguessin guanyat els segons, partidaris d’una França federal, i no pas els primers, centralistes acèrrims. Així ha passat als diccionaris el terme jacobí, que es fa servir per denominar el corrent polític que defensa l’estructura estatal centralitzada i antiautonomista.

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha resolt que no s’ha de parlar en català i després traduir-ho al francès als plens dels ajuntaments de Catalunya Nord perquè, si es vol fer servir el català, primer s’ha d’usar el francès i després traduir-ho. Els arguments emprats són durs i expressats amb paraules greus, al més pur estil jacobí: és una pràctica contrària a la constitució francesa, implica de relegar el francès a un segon pla…

Al nostre país, aquests darrers mesos l’èuscar va i ve d’un tribunal a un altre, mai a favor seu. Alguns sindicats i particulars denuncien als jutjats les convocatòries per a la selecció de personal de les institucions públiques, i els nostres jutges jacobins, que estarien més bé a la delegació que l’institut Cervantes hauria d’obrir a Sibèria, anul·len les convocatòries amb arguments a voltes ridículs. Segons la constitució espanyola, és discriminatori de demanar el coneixement de l’èuscar a qui vol treballar en una institució pública.

Mentre no tinguem un autogovern ple, haurem d’aguantar molts casos semblants. Allò que no aconsegueixen amb vots, ho volen aconseguir amb els jutges.

Els càrrecs electes que avui dia fan servir el català als plens dels ajuntaments de Catalunya Nord hauran d’agrair de no haver viscut en primera persona aquelles lluites que van enfrontar tots dos grups el 1793. Si no, els seus caps haurien acabat a les cistelles col·locades sota la guillotina, atès que aquest va ser el tracte que els jacobins van donar als girondins.