02.05.2017 - 05:01
L’objectiu del seu laboratori és sintetitzar una cèl·lula primitiva capaç de reproduir-se i evolucionar segons la teoria de Darwin. Com seria aquesta cèl·lula primitiva?
En realitat, es tracta d’una versió molt simple de la cèl·lula moderna. Té una membrana i peces menudes d’ARN a dins. La membrana pot créixer i dividir-se en resposta als canvis en l’entorn, i l’ARN pot replicar-se a causa de la química que l’envolta. Bàsicament, el medi controla el creixement i la divisió de la cèl·lula. No obstant això, a mesura que la cèl·lula ha anat evolucionant, ha desenvolupat una maquinària que li permet controlar aquests processos per ella mateixa. Esdevé independent de l’entorn local i també capaç de colonitzar-ne altres. Però als inicis devia ser molt simple i només devia poder viure en ambients que permeteren aquests cicles de creixement i divisió.
Quin tipus d’experiments es duen a terme al seu laboratori per tal de «trobar» aquesta cèl·lula?
Per tal de crear una cèl·lula capaç d’evolucionar, necessitem informació genètica. Aquesta informació ha de ser capaç de fer alguna cosa útil, i això ens ha fet tornar als àcids nucleics, a la química de la replicació de l’ARN. Bona part del treball que estem fent ara mateix consisteix en experiments relativament simples per a tractar d’entendre aquest procés de replicació. Per descomptat, duem a terme experiments molt controlats al laboratori, però el nostre objectiu final és entendre exactament com va ocórrer tot de manera espontània en l’ambient primerenc de la Terra.
Quines idees tenen sobre aquest ambient terrestre primigeni que va permetre el sorgiment de la vida?
Tenim algunes teories que en part vénen d’observar la Terra actualment. Aquí podem estudiar cràters d’impacte, cràters de volcans, moltes zones volcàniques com Yellowstone, Islàndia o la península de Kamtxatka… En aquests indrets hi ha molta aigua circulant entre les roques, que s’escalfa i dóna lloc a processos químics molt interessants. L’aigua va per la superfície, així doncs, hi ha també radiació solar i la química de l’atmosfera. Si intentem traslladar aquest ambient a fa quatre mil milions d’anys… És clar que la química i l’atmosfera eren diferents aleshores, però podem començar a imaginar com tot allò va contribuir a l’origen de la vida.
La seua recerca implica un enfocament multidisciplinari, amb una gran quantitat de problemes i preguntes de naturalesa diversa que cal resoldre. És aquest un dels motius que l’atrauen d’aquest treball?
Sí, i tant. Hi ha unes vint persones al meu laboratori i tots tenen trajectòries diferents: algunes persones vénen del món de la matemàtica computacional, el que ens permet fer química teòrica; altres hi arriben amb formació en química orgànica sintètica, de manera que poden crear qualsevol molècula que vulguem; altra gent té un historial en biologia molecular, així que entenen l’ARN, la seqüenciació i aquest tipus d’experiments. Altres han treballat amb membranes, vesícules, microscòpia… Aquesta recerca atrau gent amb tot tipus d’experiències. I, per descomptat, per a treballar junts, han d’aprendre a parlar els uns amb els altres. Arriben al laboratori parlant llengües diferents: la llengua de la química computacional, de la cristal·lografia de raigs X, de la ressonància magnètica nuclear… I a les persones ens costa molt aprendre a comunicar-nos.
Supose que el seu laboratori deu tenir un munt de candidats…
[Rient] I tant!
Fa un parell d’anys, vostè va dir que es trobaven molt a prop de «crear vida al laboratori». Quines són les seues perspectives ara mateix?
[Rient] Supose que ens trobem un parell d’anys més prop! En realitat, crec que només falta resoldre uns quants problemes per tal de tenir una bona comprensió del camí. Si tenim sort i podem fer-ho, potser serem capaços de construir cèl·lules al laboratori.
Quins són aquests problemes restants?
Llig l’entrevista sencera en la web de Mètode.
Susanna Ligero. Periodista, revista Mètode.
