El jaciment de l’Antic d’Amposta es va abandonar cap a l’any 200 a. C.

  • Els arqueòlegs creuen que van els romans haurien assetjat el poblat en la batalla de les Goles de l'Ebre

VilaWeb

Redacció

04.08.2022 - 15:47

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV situa l’abandonament del poblat ibèric de l’Antic d’Amposta, a la serra del Montsià, entorn de l’any 200 a. C. Durant la tercera excavació del jaciment, que acaba demà, s’han trobat restes ceràmiques en el sector on s’han localitzat les primeres cases i recintes, que permeten de posar aquesta data. Això indica que l’Antic estava poblat quan esclata i es produeix la Segona Guerra Pública (entre 281 a. C. i el 201 a. C.) i els investigadors creuen que el van abandonar per alguna acció de represàlia per part dels romans.

Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV ha assenyalat que l’historiador Titus Livi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va avisar els cartaginesos que arribaven les embarcacions romanes durant la batalla de les Goles de l’Ebre. Per les dates, el posicionament geogràfic i el control visual del territori que té el jaciment de l’Antic d’Amposta, podria ser aquest el poblat al qual fa menció Livi, segons Sardà.

Després de dues setmanes d’excavacions també s’han pogut delimitar dues fases d’ocupació, la de l’Ibèric Ple i la de l’Ibèric Final. Sardà ha avançat que l’any que ve s’investigaran els estrats inferiors, “sota dels potents nivells d’enderroc que enguany s’han documentat” i preveuen que aportin molta més informació i de més qualitat.

Malacofauna i plom

Entre les troballes d’aquesta campanya hi ha restes significatives de malacofauna (cloïsses, petxines i altres mol·luscs), que indica que els habitants de l’Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims. “Es tracta d’un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d’època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l’arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del delta de l’Ebre i la seva evolució”, ha remarcat el director de l’excavació.

Els arqueòlegs han recuperat un lingot de plom i això es relaciona amb el treball del metall i l’activitat metal·lúrgica, també del bronze, al mateix poblat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor