Ja tenim llistes, però algú sap què volem fer?

Avui que tenia preparat això per celebrar l’optimisme irreductible de Partal:
https://1drv.ms/f/s!Ajid2cs_JmBqgq46Y-WA52ukKZ3Mlg
avui precisament ens trobem amb un editorial amb pocs ànims. Dedueixo que l’admirat Vicent tindrà una decepció si el 21D representa una certa reculada respecte la proclamació de la República, com tot indica que efectivament així serà. Ara be, jo ja he fet el clic mental de posar-me en mode “resistència”, ha sigut dur, però ja he fet el “procés de dol” respecte la República avortada del 27-O del 2017. N’hem tingut més. Els historiadors han fet la llista, i no és curta. Demano disculpes a qui pugui molestar que exposi aquesta convicció. Només una cosa: si hi ha una victòria incontestable en vots (i addicionalment en escons), i això serveix perquè alguna cosa es mogui internacionalment per forçar a Ñ a negociar un referèndum pactat, ja ho signo, què dic “signo”!?, em foto una ampolla de cava sencera, que ja és calent perquè des del dissabte 28 que el vaig treure de la nevera. Espero que “el jefe” no s’enfadi amb la broma del “medicament”.

A partir d’avui caldrà veure què proposa cadascú. I anar per passes. En primer lloc, cal guanyar. I de molt. D’una manera incontestable. L’endemà, serà necessari tornar-se a enfrontar amb aquell estat que mai negocia res. Llavors, si tot ha anat com ha d’anar, no tindran més remei que asseure’s. No crec que puguen fer gaires trampes. la victòria independentista, estic segur que serà aclaparadora. Per cert: m’ha agradat que el Partit Pirata es presente a les llistes de la CUP.

Penso que obtenir més del 50% dels vots serà complicat. Possible, però difícil. No és el mateix un referèndum on la resposta és si o no sobre la pregunta plantejada -la independència- que unes eleccions. I no és el mateix perquè els ciutadans valoren diversos objkctius en unes eleccions, especialment quant al model social. Per exemple, és més fàcil que una part rellevant de l’electorat dels Comuns no segueixi als seus dirigents i voti independència en un referèndum que en unes eleccions. Per això hem d’anar tots a una i no perdre ni un sol vot.

I després de les eleccions… ja és veurà. A mi la posició del govern m’ha decepcionat molt, però ens hem de llepar les ferides i lluitar, democràticament, però lluitar de valent. Guanyar en escons i en vots suposaria acabar amb les lectures esbiaxades de l’unionisme sobre la majoria independentista i ens cohesionaria, al poble, als ciutadans. Després del que ha passat, ara més que mai hem de comptar amb la gent i la gent ha d’empènyer els polítics perquè no tornin a fallar.

Nina Santiago, crec que no hem de patir pel problema d’Indra o del recompte de vots. Com a mínim i via els diferents partits, tindrem un interventor independentista a cada taula. Ells vetllaran que durant tot el dia no es cometin irregularitats. A l’hora del recompte, prendran nota dels vots de la seva taula i l’enviaran al seu partit. La possibilitat de frau en el recompte és pràcticament nula.

El que ens toca de fer és passar el rasclet i procurar que tots els independentistes votin. Si cal que es tapin el nas per fer-ho via el 155, ja els regalarem pinces, però que no es perdi ni un sol vot. Si aconseguim això tenim a l’abast superar el 50% en vots, que serà guanyar un referèndum que Europa començarà a reconèixer.

TU YA ME ENTIENDES … SI HABLAMOS CLARO … LA POLICIA ESPAÑOLA Y SUS JUECES SI NOS OYEN … PUES YA SABES

OBJETIVO LO QUE QUIERA EL PUEBLO DE CATALUNYA

Y CUMPLIENDO LA LEY ESPAÑOLA Y EL PACTO POR LOS DERECHOS SOCIALES Y POLITICOS DE LA ONU QUE ESPAÑA FIRMO EN 1977 cosa que OBLIGA LA CONSTITUCIÓN POR ELTITULOIII ART 96.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1977-10733

Y EL RELATO DE LO SUCEDIDO DESPUÉS DEL 1-O , TIENE QUE SER CONTADO , tengo el convencimiento moral que el gobierno español HIZO CHANTAJE EMOCIONAL AL GOBIERNO DE PUIGDEMONT con la amenaza de violencia extrema y muertos , responsabilizando al gobierno de la VIOLENCIA POLICIAL ESPAÑOLA que apareciese…

el HUMANISMO DE NUESTROS GOBERNANTES LES HIZO RETROCEDER ,pero humildemente yo creo que ESPAÑA IBA DE FAROL , ya que se vio como la Sra Merckel con una llamada paró la represión del 1-0 por la tarde …

UNIDAD DE ACCION NO ES QUE INDIVIDUALMENTE , POLITICOS de segunda linea ,TANTO DE PDCAT Y ERC HABLEN SOBRE EL TEMA A NIVEL INDIVIDUAL …. eso aprobecha el unionismo.

First thing first: felicitats a en Antoni Oller. Molt bona demostració del teu enginy. Bravo. Recomano insistentent que visiteu l’enllaç que ens diu n’Antoni.

D’acord amb la preocupació del “què faran després” i de la gravetat de que s’acabi veient que no hi havia un plà comú.

No tant d’acord respecte del tema llistes separades / llista única.

Deixo clar que la meva preferència personal passa per la llista unitària. Tant és així que sóc un dels signants de llistaunitaria.cat

Però, malgrat tot, discrepo respecte de culpabilitzar el fet d’anar en llistes separades com a obstacle per a no reinvestir al mateix Gobern que teniem.

Dono per suposat que l’objectiu es precisament aquest: aconseguir que el resultat de les eleccions imposades il.lícitament per Moncloa després de la destitució il.lícita del nostre Gobern sigui precisament que Moncloa es torni a trobar al devant amb exactament amb el mateix gobern que va cesar. Allò de “si no vols caldo, dos tasses”.

El realment imprescindible és que tots els integrants del Gobern cesat aconsegueixin de nou acta de diputat, que és exclusivament el que està a l’abast del electorat. En tant que electorat, nosaltres no podem elegir President i menys Gobern.

El president l’esculliran els diputats (i no l’electorat) d’entre els que es presentin per a ser-ho (previsiblement només dos: en Puigedmont i per part dels del 155, el cap de la llista més votada segons el pacte al que crec haver entès que han arribat PP + C’s + PSC tot i que potser Podem també presenti candidat a presi si s’alinien bé els seus astres).

I un cop (espero) Puigdemont sigui elegit President, éll ( i no l’electorat ), decidirà a qui demana que formi part del nou Gobern.

Per tant, JxCAT + ERC + CUP s’haurà d’encarregar de reinvestir al mateix president que Ñ va cesar, i el president s’haurà d’encarregar de reescollir als ministres que van ser cesats per Ñ.

Nosaltres ens haurem d’ancarregar de votar a les llistes a les que els integrants del Gobern que a ser cesat per Ñ, sigui quina sigui la llista en la que vagin (òbviament en posicions susceptibles d’aconseguir acta de diputat amb els vots previstos per cada llista). Però no podrem fer rès més. No tenim “poder” per a escollir ni president ni gobern.

Reinvestir el mateix Gobern que Ñ va cesar és una cursa de relleus. Cada participant hem de fer la mostra part o no ens en sortirem.

Per tant, llistes separades o llista única … doncs crec que és irrellevant des-del punt de vista pràctic. Tant l’una com l’altre permeten que el Gobern cesat per Ñ aconsegueixi de nou acta de diputat, que és la part de l’objectiu final que l’electorat hem de proporcionar. I fixeu-vos: només els components de l’antic Gobern cal que repeteixin. La resta de diputats indepes poden ser completament diferents dels de la legislatuda passada. Preferiblement en número superior, òbviament.

La llista única probablement sigui preferible per raons d’imatge, per motius sentimentals o de lleialtat. o per altres motius que a mi no se m’acudeixen.

La llista única pot donar avantatges quant a la llei d’Hondt. Hi ha menys vots que no comptin (les “restes”). Però presenta l’inconvenient que alguns votants es neguin a votar una llista conjunta per allò de “jo no voto una llista on hi vagin aquells”

A les llistes separades no hi ha vots perduts per desconfiança (tothom pot votar “als seus” amb total confiança) però en canvi hi ha més “restes” de vots perduts per Hondt.

Ja acabo, que déu n’hi dó. Per tant, tot i ser votant de llistaunitaria.cat, no estic gens preocupat de que els partits vagin en llistes separades perquè no veig que m’impedeixi acomplir la part que em pertoca en tant que elector de base.

Salut i República, noi@s.

Acabo de llegir na Rosa Gispert. Recolzo la idea. Al 100%.

Calen “comptadors de vots” internacionals i neutrals. Si aquesta premissa no s’hi acompleix ja podem denunciar-ho a l’ONU o on siga de bestreta.

El que hi ha clar és que remuntarà en vots la CUP-CC, que es mantenen o pugen una mica ERC i JUnts x Catalunya.

Si ho veiem i acomparem en les eleccions anteriors hem anat incrementant una mica vots i escons. El que cal és continuar pedalejant i esquivant els esculls que sempre ens hi han sorgit.

OBJECTIU: 76 escons i més de 2 milions i mig de vots republicans.

Ara no té perquè ser diferent, perquè qui tiba de les regnes del carro és la gent.
La República és proclamada i batega. L’única cosa que cal fer és després de les eleccions il·legals o “referèndum amagat” que ha imposat l’estat colonial és confirmar la majoria republicana i re-enganxar LA REPÚBLICA PROCLAMADA on havia quedat intervinguda la Generalitat republicana i arrabassar-la de nou per als ciutadans de Catalunya.

Per cert ja estic tip de sentir a parlar de President de la Generalitat. Jo començaria des d’ara a parlar directament de M. H. President de la República i de “ministres” en l’exili. El nou llenguatge “fa” el fet nou.

La “Generalitat” en mans de l’espanyolada fa tuf d’autonomisme.

La República nounata bé mereix un nou llenguatge intel·ligible internacionalment.

No ho dubteu: HO ACONSEGUIREM SEGUR !

PS: Després de desempallegar-nos de la màfia espanyola mamprendrem amb la de Brussel·les.
Tenim memòria de tísics i no hem de perdonar-los la desídia ocultacionista i la camaderia amb el colonialisme de Madrid.
Ja els va advertir Voltaire fa dos segles i mig: “Catalunya pot prescindir d’Europa, però Europa no pot prescindir dels Catalans”.

Em vaig donar d’alta de Vilaweb pels seus anàlisis sobre la situació política a Catalunya. Davant el que estava i està passant, necessitava tenir orientacions honestes, fonamentades i creïbles de la part d’algú que sé que desitja que Catalunya esdevingui un Estat. Veig que tothom, al meu voltant, està molt desconcertat – jo mateixa també ho estic – i que no ens acabem de creure que els partits independentistes puguin estar aprofitant-se la repressió de l’Estat per a fer un pas enrere em el seu compromís de desplegar la República proclamada. I m’agafo a les seves cròniques – que sempre busquen la sortida i el pas endavant – per seguir creient que hi ha una explicació patriota darrere les decisions que els partits van prenent, unilateralment, respecte el procés d’independència del país. Però, la veritat és que ja no hi crec gaire que vulguin reprendre el procés en el punt que el van deixar. És una gran hipocresia que ens segueixin demanant que ens mobilitzem, que no defallim, que ens mantinguem units quan no son capaços de donar l’exemple i ni tan sols posar-se d’acord per donar sentit i perspectiva a aquesta unitat de la Ciutadania a favor de la República. Lllegida la seva crònica d’avui i seguint el seu raonament, vull dir que nomes votaré els partits independentistes si les tres llistes m’expliquen, sense embuts ni frases el·líptiques, quin és el pla conjunt de desplegament de la República, amb tots els “its” i “uts”. I si no tenen un pla creïble, votaré en blanc. Perquè el meu vot és, des del dia 27 d’octubre, un vot republicà.

Molt bon editorial. Jo, per primera vegada, si demà fossin les eleccions, votaria ERC (és el que vaig contestar a l’enquesta a la que faig referència al final de la nota) perquè vull veure com administren la victòria. Ja han destruït el PdCat amb l’ajuda inestimable de la corrupció de CDC i del Sr. Jordi Pujol, que era un dels objectius d’ERC i CUP. Doncs ara a menjar-se el “marró” que ja toca. M’agradarà veure com justifiquen determinades coses que passaran (en podeu estar segurs…si es guanya) davant dels seus electors.

Evidentment d’aquí el 21 D poden passar moltes coses que em facin canviar el vot.

I una nota curiosa: per primera vegada a la vida m’han fet una enquesta sobre votació per telèfon. No sabeu el gust que em va donar posar una valoració de zero a l’Arrimadas i a l’Albiol. I quan em varen preguntar que pensava sobre l’aplicació del 155. “ha sido blanda”, ha sido correcta”… (tot en castellà of course”) no els vaig deixar acabar: “pongan lo peor que tengan” els hi vaig dir.”Bueno: pondré desproporcionada” va dir l’enquestador.

Em varen alegrar el dia.

En anteriors comentaris ja he dit que no em sembla excessivament greu que no hi hagi llista unitària. Però crec que és indispensable que cada llista incorpori un compromís explícit i clar que si es guanya, es continuarà amb el procés d’independència i amb el bastiment de la República. Preferentment com a primer punt del programa.
Sempre s’ha de deixar la porta oberta a una negociació amb l’estat espanyol (que quan Rajoy plegui, i no crec que trigui massa, pot ser una possibilitat), però d’igual a igual i sense que això sigui un objectiu en si mateix. Vaja, que ara per ara ni es pot considerar.

És la primera vegada que escric tot i que llegeixo amb atenció totes les editorials per intentar seguir entenent tot el què està passant en la nostra Catalunya. Realment estem vivint un moment excepcional, màgic diria jo, en el qual estem decidint el futur de Catalunya i també d’Europa. Si ens mirem el mapa de l’Europa de fa 100 anys ens adonarem de la quantitat d’estats que no existien i que han nascut en situacions ben diverses. Jo vaticino que d’aquí 50 anys n’hi haurà uns quants més malgrat les pors de Junker.
He estat llegint els dos últims escrits del blog de Bernat Deltell “No és un dinar qualsevol” i m’ha semblat força interessant tot el que hi escriu. No sé fins quin punt tot és fidedigne o fiable, però com mínim sembla molt coherent.
Sí, segurament es molt interessant que hi ha hagi tres llistes independentistes molt diferenciades per tal que tothom s’hi senti ben representat. No tothom vol votar la CUP ni tothom vol votar Puigdemont, però sí que hi ha un molt gran número de persones que estem cansades d’aquest Estat espanyol repressiu, intolerant i antic que no vol evolucionar. La solució passa per una Europa de Regions modernes, emprenedores, que mirin endavant. I això s’aconseguirà si tots aquells que volem que això no sigui un somni sinó una realitat anem a votar aquella llista que més ens agradi, amb la que més complicitats tinguem, però que sobretot miri endavant sense retrets, sense odis, sense negativismes, pensant que allò que volem ho tenim a les mans malgrat no sigui ni fàcil ni ràpid.

Allà on sembla que pot haver-hi més “tupinada” éss en elvot per correu i en el vot de l’estranger: el vot directe a les meses, si es tenen prou apoderats i interventors – i a aquests els hi han explicat bé com cal fer les coses – pot esser recomptat de manera prou exacta pels partits. No seria de més trobar qualque manera de controlar que no es manipuli el vot des de l’extranger. No sé com funciona el vot des de l’extranger. L’altre vot per correu es posa dins les urnes quan ja han acabat les votacions presencials i abans de fer el recompte de vots: si qualcú qui ha votat per correu va a votar presencialment pot votar, perque llavors, quan és hora d’introduir el vot per correu, si es veu que ja ha votat, el seu vot per correu es retira i no és introduït dins l’urna; si tal persona hi és present pot demanar que li donin el seu vot per correu que no s’h aficat dins l’urna?? i pot comprovar si allò que havia enviat es correspon amb lo que hi troba en el sobre?? Per altra banda, heu sentit a parlar de l’augment de cens que circula que s’està produint a Barcelona?? que malgrat que no serviria per a votar ara, sí que serviria per a votar en unes properes eleccions (o referendum pactat)?? Potser que ja estiguin preparant des del Gobierno una possible tupinada, en cas d’haver de pactar un referendum, com la que es va produir en el referendum del Quebec???

Hola Vicent. Em sembla que et deixes tres punts importants en aquesta qüestió. Tant importants que fan impossible que l’independentisme digui què farà el dia 22, ni tant sols digui que farà al gener o al febrer.
El primer punt és saber per quant guanyarem. No és el mateix guanyar pel 51% dels vots o guanyar pel 65% dels vots. A hores d’ara no tenim ni idea de quins seran els resultats. Quan al 1-O l’ANC i Òmnium van parlar d’1.000.000 de vots com a èxit, no crec que s’esperessin els 2.040.000 ni la resistència de la població. I encara no havien passat els fets d’Octubre. Les eleccions han de marcar una relació de forces i aquesta és fonamental per saber quin serà el següent pas.
El segon factor, nogensmenys important és com quedarà estructurada la part unionista. Un altre cop, partim d’un 50-50 entre la part “reformista” (Csqep+PSC) i la part centralista (C’s+PP). És important veure com queda aquest bloc. Un altre cop, no és el mateix que una de les parts creixi o es consolidi i l’altra decreixi o si mantenen la relació de forces.
Finalment, el tercer factor és saber què pensa fer la cort castellana un cop passades les eleccions. Pensa obrir alguna mena de conversa o continuaran enrocats? Tots tres factors són determinants. Si tenim una majoria àmplia, els centralistes perden força i la porta que porta 80 (303) anys tancada s’obre, potser el nostre parlament haurà d’esperar aconteixements.
Oimés si tenim en compte que la situació econòmica de la cort castellana es preveu caòtica de cara al 2018-2019 amb un deute i un dèficit desbocats i una dificultat d’obtenir crèdit que començara al gener amb el començament de la retirada del QE.
La partida és llarga. Sobretot si dues de les tres llistes opten per una resposta pacífica i sense ferits/empresonats/acomiadats a les nostres files. Però de fet sempre ha estat plantejada en aquests termes.

Així estem molts, com diu en Vicenç. I esperem fervorosament el que diu l’Antoni Oller (gràcies per la prescripció, ja fa dies que la practico, i he penjat la teva imatge a la xarxa). Amb dolor, no és el que hauriem dit fa sols un mes, peró veinet cóm ha anat i com va la cosa, fer un pas enrere (perquè ho és, sí) per poder fer un referèndum pactat amb aval internacional explícit ens permetria agafar esbranzida per fe el salt definitiu. I tindria el suport de molts catalans (i alguns espanyols i tot?) que no són indepes però sí demòcrates de socarrel.
Això sí, primer pas restablir el President i resta de Govern legitim, ni que sigui per dos dies, que el món vegi que no assumim el cop d’estat 155.
A casa també estem per repartir-nos els vots. Cadascú faci el que vulgui, però que nomes quedi a casa cap vot soberanista, ni voteu en blanc sisplau. Això serien vost per la triple aliança PPSCs!

Fa dos dies també m’ho plantejava, tanta autocrítica per fer què? Vicent ho centra molt bé. La resposta política del 22-D sens dubte estarà també condicionada per la repressió d’Espanya (un tema que no toca l’editorial).

Però voldria incidir en els dies abans del 21-D que poden canviar el panorama descrit. Centrem-nos en per quan guanyem (o perdem). Possibles trampes de l’Estat espanyol a través de la junta electoral.

—El desgavell de l’administració fa que el vot per correu sigui una entelèquia, si a més la majoria d’ells són republicans la tupinada està servida.
— Difícilment una llista unitària de tots els republicans es podria il·legalitzar, però sí ho podrien fer en el cas de les tres llistes. La més explícita anticonstitucionalment (p.ex.CUP). Faria perillar molt els resultats majoritaris. Una lògica tan clara del neofranquisme, la mentida, la trampa, la prohibició… en general no es contempla en aquestes eleccions ??
—- El recompte. S’ha de fer-ne un de paral·lel a l’oficial. ANC i OMNIUM s’haurien de mobilitzar. Hi han mitjans (software) per fer-ho.

Nois, parlem clar i català:
Els politics de l’Estat estan sobrepassats per la fermesa del Poble Català, però, el Politics Catalans també.
Per això no acabem d’entendre què volen fer i fins on arribaran, estan absolutament sobrepassats per nosaltres, el Poble.
Quan el dia 1-0 vaig ser a la reunió de la meva escola per defensar-la, em vaig adonar que no hi havia consignes de govern, allò era totalment improvisat per la gent, pel poble, el govern pensava que hi hauria cues de egent que no podria votar i allò serie el que veuria Europa. Mai van pensar que la nostra determinació faria tirar endavant la votació i a partir d’aqui han vist que no ens poden fallar, però, no saben pas com. Potser necessitarem quelcom mes que una eina tan obsoleta com la politica

Jo insisteixo, a partir del 21D tenim dues vies, la unilateral i l’escocesa. Podem dir el que volem fer, però no el que podrem fer perquè això dependrà dels resultats. La via unilateral només és viable amb un resultat estratosfèric i amb un debilitament previ de l’Estat espanyol ( cosa que de moment no passa). En canvi amb un bon resultat podem recuperar les institucions i exigir un referèndum pactat com a Escòcia ( La UE s’hi haurà de pronunciar si no vol enquistar el problema).
I una cosa ha de quedar clara, no apostar per la via unilateral no vol dir fer cap pas enrere, sino canviar d’estratègia per anar endavant.

Benvolgut Sr. Toni Arregui, respóng a les seves al.lusions:

1. Llògicament soc subscriptora, altrament no tindria accès a l’Editorial d’en Vicent Partal a les 00.44, hora a que vaig enviar el meu comentari.
2. Qualificar-me de “treballadora espanyolista per l’opinió que vaig expressar no sé si vol ser un insult, una desqualificació o és simplement un despropòsit. En qualsevol cas, està fora de lloc i revela manca de tolerància per les opinions dels altres.
3. Sigui com sigui, hi han independentistes/republicans com jo que no estan disposades a donar un xec en blanc als partits independentistes i que condicionen el seu vot a que hi hagi un full de ruta concret i detallat, més enllà de les proclames voluntaristes de bona fé. Per mi hi ha hagut una declaració d’independència i, en consequència la República va ser proclamada. Cal que s’expliqui com es desplegarà la Llei de Transitorietat Jurídica, perquè si no es fa això, ningú al món ens creurà que la construcció d’un Estat va en serio, començant per mi mateixa. Un Estat serveix per protegir i donar seguretat a la Ciutadania i a tots els actors econòmics i socials i no per exposar-los o fer-lis pagar les consequències de la repressió, a la brutícia i als càstics d’un Estat que no està disposat a obrir má del seu territori, cosa que ho seguirà fent i que ho aconseguirà si no som forts i competents en el que fem.
4. Per últim, està molt bé que hi hagin alguns independentistes que cridin ben fort i es dediquin a denunciar la brutalitat de l’Estat espanyol per terra, mar i aire. Jo mateixa també ho vaig fent als carrers i amb convicció. Però no és suficient. El que fa més por als espanyols son coses com la Llei de Transitorietat Jurídica, la competència i la voluntat de l’Administraicó per a gestionar eines d’Estat, les mostres de serena i convicta mentalitat d’Estat per part de tots, la capacitat per a jugar en tots els fronts, sobretot en el front internacional. I, sincerament, si ara no es mostra clarament que estem lluny de la llògica de Comunitat Autònoma, ho sento, però em desentenc. La Ciutadana ha estat a l’alçada del repte i ha donat proves més que suficients que vol la República. Ara toca als que la gestionaran de donar proves que son capaços i ho volen fer.
Que tingui un molt bon dia.

Gràcies Francesc R.LL. i Jordi Coderch pels vostres comentaris; he de reconèixer que la imatge (de CAD) no és meva, la vaig rebre per whatsapp i no m’he pogut estar de compartir-la. Fa dies, en un dels editorials, Partal llançava el crit de guerra: “Apagueu els whatsapps” o per l’estil; be, ja es veu que li he fet cas només a mitges, ja em perdonarà.
Però no és aquest el motiu del re-comentari; voldria afegir matisos al meu comentari inicial i retractar-me d’una cosa: he esmentat la “República avortada del 27-O del 2017”; ho sento, ho he dit molt malament, la República del 27-O no és avortada, és un nadó que el tenim a la incubadora, i que hem d’intentar tots els que l’estimem, fer el que calgui per tal de que sobrevisqui; i potser, “fer el que calgui” inclou mantenir-la a la incubadora fins que la probabilitat de supervivència un cop fora ja sigui alta. Pensem que aquesta República de la incubadora, va néixer molt prematurament (i ara això ho dic tant en sentit metafòric com en sentit ben real). Però havia de néixer JA, altrament sí que hagués estat un avortament! Tanta autocrítica dels darrers dies hauria de matisar que el fet en sí mateix de la proclamació de la República, d’això no ens en hem de penedir, mai, ningú! (aplaudeixo al Conseller Puig al respecte)
A partir d’aquí i girant ja la mirada cap al 21D, a mi també m’hauria agradat una llista unitària indepe, i vaig ser dels primers a signar a la web pertinent; però he de reconèixer que no poder-la materialitzar, ara ja no em provoca la desesperació que em provocava poc abans de la confecció de JxSí; ara mateix, i deixant apart els arguments demoscòpics que ho aconsellen, no veig que l’enfrontament de candidatures hagi d’esser tan intens com hauria estat a la campanya pel 27S si no s’hagués pogut crear JxSí; ara ja hi ha hagut treball conjunt dels diputats, els aparells dels partits segueixen enfrontats, però un ha estat provisionalment “desactivat”, les condicions no son les mateixes.
I mirant al 22D, efectivament hem de preguntar-nos el que es pregunten Partal, Xirgo i tants d’altres: “Per a què, què volem fer?” Es innegable que les eleccions han estat convocades il·legítimament però que hem fet bé d’acceptar-les per a convertir-les en un instrument de restitució de la legalitat i la legitimitat prèvies. Però aquesta restitució ja no podrà ser completa: no podem mantenir el Parlament, perquè alguns diputats, sobretot independents de JxSí, ja han declinat repetir (Llach, Bel, …); no podem mantenir el Govern, perquè alguns Consellers també ja han declinat repetir, i d’altres millor evitar que repeteixin (p.e. Clara Ponsatí i Santi Vila, respectivament); per tant, ¿estem disposats a que la sinistra afectació de l’il·legítim (i també il·legal) article 155 (més il·legal que “l’article vint-i-sis” de La Trinca) arribi fins i tot a la figura del MHP Puigdemont? (ara soc jo que declino mullar-me sobre si l’hem d’anomenar President de la Generalitat o President de la República, prefereixo deixar-ho en President de Catalunya, a falta de coneixement jurídic per considerar una cosa o l’altra); jo ho tinc clar: JO NO HI ESTIC DISPOSAT; però sí que estic disposat a escoltar les raons dels que opinen diferent, i dic “raons”, no dogmes sectaris dels que només volen llençar-se “Endavant” cap al precipici, oi que se m’entén?; dubto que tals raons m’arribessin a convèncer, però no vull defugir el debat. Només voldria acabar adherint-me íntegrament al comentari del Victor Serra, que ha sabut trobar les paraules exactes que segurament jo no hagués trobat, gràcies.

21D: A banda d’observadors hauríem de tenir una empresa d’auditoria externa que garantitzi que no es comet frau electoral, especialment en el vot per correu i vot des de l’extranger.
22D: Ha d’haver un pacte des d’ara entre els nostres 3 partits que blindi que siel independentisme guanya, sigui amb la combinacio que sigui, es confirmi que els president es Puigdmeont i el vicepresident es Junqueres i que han de tornar. En cas de ser aixó impossible, es designa un govern paralel “executiu” sota la direcció d’ells dos.
PACTE des d’ara també entre els 3 partits que si es guanya, es procedirà al desdoblament de la Repùblica (full de ruta per el seu total desplegament, negociació mitjançant mediadors i finalment reconeixement internacional).
El 155 no ens el truerem d’assobre mai si ens restem sotmesos a Madrid, només el podrem vèncre establint la República

Diu Sunzi a l’obra “L’art de la guerra”: “Coneixeu l’enemic i coneixeu-vos a vosaltres mateixos, i en cent batalles no correreu cap perill. Si us coneixeu a vosaltres mateixos, però no coneixeu a l’enemic, per cada victòria patireu una derrota. Si no coneixeu ni l’enemic ni a vosaltres mateixos , correreu perill en cada batalla”. També : ” En la guerra la superioritat numèrica no ho és tot; si l’enemic us supera no intenteu un atac general”. I encara:” Mai es poden guanyar dues batalles de la mateixa manera; es necessari adaptar la posició de les forces a la multitud de circumstàncies”. …una lectura curta, intensa i profitosa pels temps que venen. Editada per la UAB i les Publicacions de l’abadia de Montserrat. Ànims a tothom i a buscar vots!!!

Molts de nosaltres tenim dubtes raonables respecte de com seguirà això després de les eleccions.

Comparteixo crec que amb molta gent, el sentiment de que s’hauria d’haver anat en una sola llista unitària, però avui toca mirar en positiu cap endevant a partir del punt on som.

Arribats aquí, entenc que si tenim un president i un govern que legalment no poden ser cessats, cal que s’articulin les demandes jurídiques que corresponguin, a fi efecte de reclamar la ilegal-litat de la situació actual i el restabliment de la legalitat que correspongui.

Si acceptem les eleccions del 21D, que crec que les hem d’acceptar, ha de ser per confirmar quina es la part de la societat que vol l’independència, però no pas per establir un nou equilibri de forces, ni per validar per la via dels fets la il-legalitat abans esmentada.

Recordem que l’objectiu era demostrar a europa que encara hi ha més majoria en favor de l’independència i reforçar per tant el resultat sortit de l’1O.

Necessitem conèixer quines iniciatives es pensen emprendre o quines vies tenim, per avançar seguint la via legal que europa teòricament demana, sense violència, però obligant l’estat a entrar en una negociació que no té cap intenció de portar a terme.

Es pot reclamar jurídicament a Europa? Es pot reclamar devant l’ONU? Estem parlant de mesos o d’anys? Respectant la no violència, hi ha altres vies d’oposició activa a la situació actual per explorar? S’està valorant les forces i organització que es necessiten per a dur a terme determinades accions?
Tot això és el que la gent del carrer es pregunta.

Es clar que és més fàcil demanar que no pas fer i en aquest sentit, una cosa és el que es vol aconseguir amb una determinada acció i una altra el resultat que s’en obtingui, però estareu d’acord amb mí suposo, que donaria més confiança el veure un bloc unitari i cohesionat, si més no, per tenir la certesa que tothom pensa el mateix, ho puguin dir o no.

No hi ha dubte que cada partit té el seu interès particular i legítim en defensar les seves prioritats i visió política concretes, però sempre comptant que com a actor que pretén influir en la societat, ho ha de fer buscant el millor pel bé comú.

En aquest sentit, crec que hi ha hagut un interès partidista que s’ha posat per devant de bé comú general i estaria bé que els resultats el 21D no donéssin la raó als qui hagin tingut aquest comportament.

La cabòria especulativa de suposats fracasos, traicions, febleses, etc… és el canemàs dels comentaris dels enterradors de l’esperança (en són molts) que pensen sempre en la pitjor situació del país, de manera que si la realitat els desmenteix serà una petita alegria. Jo crec que més que un posicionament polític és un mecanisme psicològic de autoprotecció davant d’una derrota que ara jo no l’albiro per enlloc.
Vénen moltes incerteses, certament, però ens hem de mantenir ferms, serens i esperançats.

Em sembla totalment improcedent el comentari del Sr. Toni Arregui sobre les opinions de la Sra. Maria do Carmo Marqués. Una de les característiques de Vilaweb es que no hi ha censura en els comentaris. Jo mateix, a vegades, he fet comentaris molt durs sobre l’opinió del director (al que tinc l’honor de conèixer) i s’ha publicat integrament. Així doncs, deixem a la gent que s’expressi encara que el que diguin no ens hi agradi.

Volem que el pais sigui de talibans amb una filosofia única i del Barça? Doncs amb mi que no hi comptin.

Pasi el que pasi el 21D, el que hem volgut sempre els independentuistes es un Referendum d’Independencia, i aixo es el que necessitem/volem.

Calen 2,75 milions de vots independentistes (la meitat del cens mes un) per asegurar la victoria al referendum i guanyar-nos la legitimitat de la “democracia i justicia universal” de la nostra causa, que cap llei ni jutge ens podra tombar.

-Què volem fer?
-Aconseguir la legitimitat “universal” de la nostra causa, 2,75 milions de vots o mes i despres ja veurem… I sobretot sempre ser bons nois/noies, honestos i inclusius, i no buscar merder pero anar molt ferms i amb molt bons arguments… deixar al contrari que fagi els errors, no nosaltres..

(Ah! No em val un referendum on sabem d’entrada que la meitat de la gent no va a votar pels motius “x”, respectables, ja que aixo es anti-democratic aqui i a la xina popular… i no queda gens be a nivell mundial fer coses -com declarar una republica- basant-se en practiques anti-democratiques… sorry about that…)

Els que “volen” aplicar aquesta llei, s’haurien d’asegurar que les tres parts hi estan d’acord, sino es aixi, el que faran es desligitimar-se i gastar energia inutilment… Les altres parts tindran un argument molt mes valid, ens diran que no es legitim perque no som majoria, o sigui que, a pels 2,75 milions de vots, minim…

LLEI 20/2017, del 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

Article 14. Continuïtat del dret de la Unió Europea

1. Les normes de la Unió Europea vigents a Catalunya en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei es continuen aplicant respecte de les obligacions que eren d’aplicació a les institucions catalanes i d’aquelles que s’aplicaven en el territori català per part de les institucions de l’administració central de l’Estat espanyol en les mateixes condicions que estableix el dret de la Unió Europea.

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=796643