06.06.2020 - 21:50
Tots ens hem preguntat durant aquestes llargues setmanes de confinament què farem primer quan torni la llibertat de moviments i arribi l’anomenada nova normalitat. Somniar no costa gens, però el fet és que encara no hi hem arribat. L’últim que sabem és que aquest matí a Catalunya Ràdio, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha obert la porta a permetre que les regions sanitàries de Barcelona, Lleida i les dues metropolitanes facin el salt a la fase 3 del confinament abans d’hora; concretament, podria ser el dia 15. Sigui dit això amb totes les reserves, perquè els canvis de pensament de les autoritats en aquest àmbit són molt (massa) freqüents.
Sí que sabem, però, que durant les setmanes de confinament més dur, gairebé set persones de cada deu confirmaven que tornarien a consumir productes fora de la llar ‘tan bon punt sigui possible’, per la qual cosa tot feia pensar que hi hauria una ràpida recuperació d’alguns hàbits previs a la crisi. Després de vuit setmanes de confinament forçat i l’arribada dels primers dies de desconfinament progressiu, la consultora Kantar, capdavantera mundial en panells de consum, ha tornat a analitzar el comportament dels consumidors que ja han començat a adaptar-se a la nova normalitat en l’àmbit de l’estat espanyol.
Segons les dades de la consultora, que va fer públiques ahir, amb l’arribada de les diverses fases, les ocasions de consum fora de la llar han començat a créixer de manera progressiva, i a la tercera setmana de desconfinament ja es pot apreciar que el consum que hem fet fora de casa ha arribat a un nivell mitjà del 44% respecte de la dada acumulada durant les cinc setmanes prèvies a la crisi sanitària. A mi em sembla una dada que implica un creixement espectacular.
Pregunto a la gent de la consultora què passa a Catalunya i em responen: ‘A Catalunya treballem amb dos escenaris diferents. Per una banda, l’àrea nord-est (Catalunya menys Barcelona ciutat), on la recuperació evoluciona al ritme de la mitjana espanyola: a la setmana 22, el consum fora de la llar ja és un 43% dels nivells pre-crisi. I quant a Barcelona, tot va molt més lent a causa de l’endarreriment en les fases, i la recuperació se situa en un 33% dels nivells pre-crisi.’
I aporten un aspecte que em sembla interessant. Aquesta tornada a gastar fora de la llar sembla que ve del consum alimentari no principal que fèiem a casa –el vermut, per exemple– i no del lliurament de menjar a domicili, a causa de la limitació de moviments encara vigent. Això ha moderat l’augment de compra per a consumir dins la llar. En les dues primeres setmanes del desconfinament s’ha obtingut un augment del 22% de la despesa total en productes de gran consum respecte dels nivells pre-crisi, malgrat que setmanes abans superava amb escreix el 25%.
Tot i que la compra i el consum es van adaptant a mesura que avancem de fase, la consultora observa que alguns canvis adquirits durant el confinament han arrelat i, probablement, perduraran. Aquest és el cas dels canals de compra per internet i del lliurament de menjar a casa dels restaurants, que han accelerat molt el creixement i aconsegueixen de mantenir-ne els nivells durant el desconfinament. Tot apunta que no desapareixeran.
I per part de l’oferta, què? El president del Grup de Treball de Retail del Col·legi d’Economistes, Santi Pagès, assenyala la feina ben feta de les cadenes de supermercats amb el seu procés d’adaptació a les etapes per les quals han passat les necessitats de les famílies. M’agrada especialment el seu punt de vista sobre l’actuació positiva i proactiva de moltes botigues petites i de proximitat, a les quals sembla que també ens hem acostumat aquests últims mesos. Reprodueixo part de les seves paraules.
Segons Pagès, el comerç de proximitat ha estat el gran descobriment d’aquest període. ‘Estaven callats però han fet sentir la seva veu, tant els qui han pogut obrir com també aquells qui no podien fer-ho, però podien oferir els seus serveis al domicili del consumidor utilitzant tota classe d’eines de contacte: les més tradicionals (telèfon) i les digitals. Es confirma que el món digital en el grup de productes no essencials els ha funcionat prou bé. Ens referim a tots aquells que tenien la botiga física tancada però mantenien en funcionament l‘omnicanalitat. Es diu que el creixement ha superat totes les expectatives, però la seva participació en el conjunt de vendes representa una xifra encara prou baixa, però molt significativa, si pensem en un futur proper.’
Jo també crec que moltes botigues han fet una bona feina aquests últims mesos, ara cal veure si els consumidors serem fidels o, en tornar la lliure mobilitat, canviarem aquest bon costum que hem adquirit i tornarem als vells hàbits…
