17.04.2018 - 22:00
Demà passat es presentarà a Barcelona la plataforma Diàleg UE-Catalunya, formada per una cinquantena d’eurodiputats del Parlament Europeu que cerquen la mediació política i una sortida dialogada del conflicte entre Catalunya i Espanya. L’acte es farà a l’Ateneu Barcelonès i hi serà present el president d’aquesta entitat, l’eslovè Ivo Vajgl, ex-ministre d’Afers Estrangers del seu país i ara eurodiputat. VilaWeb l’ha entrevistat telefònicament poc abans de viatjar cap a Barcelona, per saber quins objectius té la plataforma i com veu ell el moment polític.
—Divendres aneu a Barcelona. A fer què?
—Juntament amb més col·legues del parlament, participaré en un debat sobre el futur de la Unió Europea i també per a parlar sobre què vol, i què pot esperar, Catalunya de la Unió Europea. L’objectiu de la nostra plataforma és millorar el diàleg entre els polítics catalans i els europeus. I, evidentment, també volem contribuir a trobar una solució política al conflicte entre el govern de Madrid i el de Barcelona.
—Quina solució hi veuríeu?
—La solució s’ha de trobar amb el diàleg. Passa que una banda, el govern de Madrid, exclou qualsevol debat, reunió o diàleg amb els polítics catalans. Aleshores és evident que és difícil de dir quina solució hi podria haver. Però el fet innegable és que la crisi s’agreuja com més va més, i el nombre de presos polítics a Espanya creix. Parlem d’un país de la Unió Europea que té una manera molt estanya d’encarar les diferències polítiques. L’única manera d’arribar a una solució és el diàleg entre tots els afectats.
—Heu pogut seure mai amb membres del govern espanyol?
—Si el govern espanyol ens convidés i ens reconegués com a intermediari, i com algú que intenta el bé per al país i els seus ciutadans, ho acceptaríem de molt bon grat. Però penseu una cosa: a nosaltres, grups d’eurodiputats, se’ns va negar l’entrada a les presons espanyoles per a veure els presos polítics. Vam demanar aquesta trobada i ni tan sols ens van respondre. No hi va haver contacte amb les autoritats. En canvi, per comparar, jo vaig poder visitar personalment Carles Puigdemont a la presó d’Alemanya sense cap problema. I em van dir que com a eurodiputat tenia els mateixos drets que un advocat de la defensa. Les coses són així.
—Com ho interpreteu, que Alemanya deixi lliure Puigdemont? Alemanya acceptaria una mediació?
—Em faria molt feliç que Alemanya fes el paper de mediadora. El missatge de tribunal de Slesvig-Holstein diu clarament que les acusacions i la demanda d’extradició a Puigdemont no tenen prou base. Crec que el tribunal alemany ha volgut deixar clar què concerneix la llei i què concerneixen altres coses, com el possible guany polític espanyol, i de la judicatura espanyola.
—Europa pressionarà per fer un referèndum de reforma constitucional espanyola, però no sobre independència?
—Espanya té prou motius per a fer un referèndum sobre el seu futur polític. Però quan es pretén que la majoria ha de decidir sobre la minoria s’actua amb una idea contradictòria amb la democràcia europea, i de tot el món.
—Doncs a la premsa alemanya es llegeix més el suport a ampliar l’autonomia de Catalunya que no pas a la independència.
—Sóc refractari a parlar de les possibles solucions finals d’aquest conflicte. Catalunya i Espanya són els que han de trobar la solució després d’un diàleg democràtic, de mires obertes. La meva preocupació, i la dels meus col·legues, és una altra. Per a nosaltres l’objectiu és que el diàleg comenci i que sigui democràtic.
—Com veieu el fet que hi hagi presos?
—Els presos polítics s’han d’alliberar immediatament. Dic presos polítics conscientment. Perquè ho són. L’alliberament dels presos ha de ser la condició prèvia per a començar un diàleg normal.
—Quin ambient hi ha entre els polítics a Brussel·les? Han canviat de posició? Voldrien intervenir-hi?
—Francament, ara com ara no veig que els dirigents de la UE estiguin disposats a prendre una posició més activa. Crec més aviat en la possibilitat de trobar figures internacionals, individuals, amb un passat d’integritat i experiència, per a fer de mediadors. I que tinguin idees que puguin ajudar a canviar la posició rígida del govern espanyol. També confio en el fet que els catalans trobin una solució creativa en aquest diàleg que ha de menar a un resultat positiu i a la pau a Catalunya.
—Actualment els catalans tenim moltes dificultats per a poder formar un govern. Heu seguit els esdeveniments?
—I tant que segueixo els esdeveniments. La causa de la crisi política a Barcelona està en la intervenció i la pressió del govern de Madrid. La responsabilitat que encara no tingueu govern és sobretot de Madrid. Més que no pas vostra. Crec que així que el govern espanyol decideixi de treballar per la solució política i començar un diàleg, això implicarà el dret i la possibilitat que els catalans elegeixin un govern propi.
