Ivan Sànchez: “Primer era Barcelona-Pirineus i ara no sabem si és Espanya-Pirineus”

La candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030 –si és que finalment s’acaba dient així– ha despertat opinions de tota mena, a favor i en contra. Que continuï o no dependrà de la consulta que es farà a l’Alt Pirineu i a l’Aran a la primavera, segons que diu el govern. D’aquesta consulta, l’executiu n’ha deixat fora les comarques del pre-Pirineu, com el Ripollès i el Berguedà, que, per la influència que hi té el turisme d’hivern, es feien pagues de ser consultades.

Qui ha aixecat més la veu per aquest fet és Ivan Sànchez, batlle de Berga. Demana de tenir en compte el conjunt de la serralada i insta el govern a fer un debat amb totes les cartes sobre la taula. De moment, diu, “parlem d’una cosa etèria”.

—Us va sorprendre que el govern no inclogués el Berguedà en la consulta que vol organitzar per a ratificar els jocs?
—No ens havien comunicat res, de manera que sí que va ser una sorpresa bastant negativa que el govern anunciés que organitzaria una consulta i que només seria al territori que ells denominen Pirineu. També estem sorpresos que es faci una consulta i no se sàpiga sobre què, perquè ningú no ha vist el projecte. Parlem d’una cosa etèria; primer era Barcelona-Pirineus, i ara no sabem si és Barcelona-Saragossa-Pirineus o Espanya-Pirineus.

—Crec que abans-d’ahir us vau reunir amb la consellera Vilagrà. Quina explicació us en va donar?
—Li vaig transmetre el disgust d’haver estat exclosos de la consulta, perquè creiem que la gent del Berguedà i el Ripollès tenim el mateix dret de participar en la consulta que la resta de comarques i, fins i tot, el mateix dret que la resta del país, i així decidir el rumb del territori. Ella va parlar de projecte respectuós i va dir que centraven la consulta a l’Alt Pirineu i l’Aran. Ens va dir que la resta de territori l’escoltarien, però que no el consultarien. Però és evident que tant al Ripollès com nosaltres, per bé o per mal, els jocs ens afectaran.

—Per què us sentiu part afectada, encara que no tingueu cap estació d’esquí que formaria part de l’organització dels jocs?
—No som una comarca amb gaires pistes, però Coll de Pal sí que és al Berguedà, i forma part de la Molina. I és ben clar que si puges qualsevol divendres o baixes qualsevol diumenge per la comarca de Berguedà, hi ha col·lapse a la C-17. Volem decidir perquè el Pirineu ho és tot, des del Cap de Creus fins a la Vall d’Aran. I el pre-Pirineu forma part del Pirineu. Quan llegeixes publicacions de la Diputació de Barcelona o la Generalitat, hi inclouen el Pedraforca, que forma part del Berguedà. Per a certes coses som Pirineu i per a unes altres, no. És un greuge no poder participar en aquesta consulta.

—Creieu que la massa crítica que s’ha articulat a la comarca ha pesat en la decisió?
—No ho sé, perquè la comarca no ha estat consultada. Si tenen inputs que els fan creure que la comarca votaria no, no sé d’on els han trets. Sí que és cert que s’ha creat una plataforma i que existeix el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, i que són gent molt activa. Però si el govern està convençut que els jocs són un benefici per al país i per a les comarques del Pirineu i el pre-Pirineu, no ha de tenir por de consultar la teva gent. Al final som la seva gent. Ara, si no ens consulten, alguna cosa falla.

—Amb quin objectiu voleu fer la consulta extraoficial?
—Tot això és una mica a les beceroles. Berga pot fer una consulta perquè tenim un reglament de participació ciutadana que ens ho permet. De manera que, legalment, la podem fer. Crec que abans hem de convèncer el govern de la Generalitat perquè ens consulti oficialment. Ho demanen més alcaldes de la comarca i de comarques veïnes i el president del Consell Comarcal. Haurem d’articular una formula perquè el Berguedà hi pugui dir la seva.

—El batlle de Berga forma part de cap comissió de treball?
—No. També vaig demanar a la consellera Vilagrà si podríem participar en les taules sectorials i de territori que s’han creat per parlar dels jocs. Perquè de moment només hi ha presidents de consells comarcals i algunes altres figures, però no els batlles de les capitals. Ens va dir que en principi sí que hi seríem i jo ho dono per fet que sí. De fet, la consellera la vaig trobar força receptiva i ens vam instar a trobar-nos a Berga ben aviat per parlar dels jocs olímpics i de qüestions de ciutat i comarca.

—S’assenyala la via dels jocs olímpics com la que ha de permetre de millorar les infrastructures. Els comuns diuen que és un xantatge. Hi esteu d’acord?
—La consellera Vilagrà em va explicar que no era així, que el govern vol millorar les infrastructures de les nostres comarques al marge dels jocs. Això és el que em va dir i ho explico. És cert que hi ha actors que continuen amb la cantarella que “els Jocs ens aportaran beneficis”. Però és clar que si tu consideres que com a país tens territoris infradotats en infrastructures i, per tant, en oportunitats, no calen uns jocs per a construir-les. El país ha d’optar per això.

—I quines infrastructures reclameu?
—Som una comarca sense tren i no volem que es renunciï definitivament que pugui arribar al Berguedà. A curt termini demanem una cosa que no és pas gaire difícil: que arribi fins a Sallent, al Bages Nord, que s’hi adeqüi un aparcament i que la gent del Berguedà no hagi d’entrar a Manresa per anar a agafar un tren. Evidentment, aquesta línia també s’ha de millorar perquè és molt lenta. Una altra infrastructura que estem convençuts que ha de ser un pal de paller de la comarca és el polígon d’Olvan. Bàsicament el necessitem per a reindustrialitzar el Berguedà, que ens ha de portar indústria nova i, sobretot, no perdre més indústria de la que tenim. Perquè tenim empreses a les quals les parcel·les se’ls fan petites i si no els podem donar una parcel·la més gran algun dia se n’aniran. La consellera ens ha dit que tot això va deslligat dels jocs.

—I el desdoblament de la C-16, que sembla que seria una prioritat als Jocs?
—El desdoblament de la C-16 s’ha d’estudiar bé, i veure quin impacte tindrà sobre el territori. I si es fa, també desdoblarem el túnel del Cadí? Si no, traslladarem el tap més amunt. Avui som una zona de pas per a la gent que va a la Cerdanya i Andorra, però aquests darrers anys hem defensat la sostenibilitat i hem d’avaluar com ens afecta el flux de visitants que ens arriben.

—Si finalment s’acaben fent els jocs, participareu activament en la seva organització?
—No ho sé, ara mateix ho veig molt lluny. Els qui som a la política temporalment ens devem a la gent. Cal que primer s’expliqui el projecte i que els partidaris del sí i del no puguin debatre. Diuen que seran uns jocs respectuosos: doncs que expliquin com són. I llavors que la gent decideixi lliurement, pensant no solament en ells, sinó en les generacions que vindran després. Perquè això que decidim avui ens afectarà a mitjà i llarg termini. És important de tocar bé les tecles.