Ivan Balliu, un català enrolat a la selecció albanesa

La selecció espanyola jugarà avui un partit de futbol a Catalunya per primera vegada en divuit anys. Serà a l’estadi de l’Espanyol contra Albània. Entre els jugadors de la selecció balcànica, hi ha un futbolista que no parla albanès i que va néixer a Caldes de Malavella. Es diu Ivan Balliu i el 2017 va obtenir la nacionalitat albanesa.

La seva història és un reflex d’un món globalitzat que traça lligams entre països geogràficament molt llunyans. A les xarxes socials Balliu sempre havia rebut molts comentaris escrits en albanès. “Fins i tot, una vegada havia cercat quants Balliu hi havia a l’estat espanyol, i n’hi havia molt pocs. En canvi, a Albània, n’hi havia més de 4.000”, explica en una conversa telefònica amb VilaWeb. No li va donar més importància fins que el 2016, quan jugava a les files del Metz de la lliga francesa, el va contactar la federació de futbol d’Albània.

S’hi van reunir i li van preguntar si tenia constància que algun avantpassat seu fos albanès. Balliu, de la mà del seu pare, Salvador Balliu, batlle de Caldes de Malavella, va cercar informació sobre els seus orígens, però sense arribar a cap conclusió. Després d’uns mesos d’espera, la federació albanesa va aconseguir de demostrar que els Balliu de Caldes provenien dels Balcans i el futbolista va obtenir la doble nacionalitat.

No és l’únic cas d’aquestes característiques en la selecció albanesa. La federació s’encarrega de rastrejar jugadors de tot Europa que poden tenir arrels albaneses i els proposen de jugar al seu combinat. Per això, a les seves files hi ha jugadors nascuts a Kossove, Suïssa i Itàlia, entre més.

El debut de Balliu amb Albània va ser, precisament, contra la selecció espanyola el 6 d’octubre de 2017. Balliu no creu que fos una casualitat: “Ells volien que debutés contra Espanya, com dient, mireu, us hem robat un jugador. Va ser divertit, perquè havia coincidit amb molts jugadors del Barça, com Piqué, Jordi Alba, Busquets, Bartra…”

Ara ja fa cinc anys que juga amb la selecció albanesa. Enguany, s’han quedat a les portes de classificar-se per al Mundial de Futbol de l’any vinent. En el partit decisiu contra Polònia, un brot de covid va deixar la plantilla amb pocs efectius i no van poder guanyar. El pròxim objectiu és entrar a l’Eurocopa del 2024. Només l’han disputada una vegada i va ser el 2016, abans de l’arribada de Balliu.

Balliu juga de lateral dret i va formar part d’una de les darreres grans fornades del planter del Barça. El 2011 va capitanejar els Rafinha, Deulofeu i Sergi Gómez per guanyar el triplet en categoria juvenil. Va disputar algun partit amb el primer equip, però la competència d’aleshores era ferotge: “A la meva posició, hi jugava Dani Alves i el paio no el podia apartar ningú. Tenia un nivell molt bo i no es lesionava mai. Al final, un veu que li serà complicat de ser al primer equip.”

No s’ho va prendre com un fracàs, sinó com una aventura, i va decidir de fer les maletes i trobar un club que li donés minuts. Primer, a l’Arouca portuguès, després, al Metz francès, dos anys a l’Almeria i des d’aquesta temporada, al Rayo Vallecano. L’equip madrileny és una de les revelacions de la temporada, i s’ha classificat per a les semifinals de la copa del rei, una gesta que el barri de Vallecasfeia quaranta anys que no veia. “És un club diferent. L’afecció prefereix veure que lluites per totes les pilotes, que et tires a terra, que t’aixeques i continues, que no pas un gest tècnic. Perquè som un equip d’un barri obrer, treballador, on les coses no són fàcils i on valoren l’esforç”, explica.

Balliu no és l’únic futbolista català que ha fet ús de la doble nacionalitat per jugar amb els colors d’una altra selecció. El cas més reeixit és el de l’arbucienc Keita Baldé. Fill de pares senegalesos, va debutar el 2016 amb la selecció africana i la setmana passada es va coronar campió de la Copa d’Àfrica. Un altre, Jordi Amat, ex-jugador de l’Espanyol i que ara juga a Bèlgica, és a punt d’aconseguir la nacionalitat indonèsia. La seva àvia va néixer a Macassar, però va marxar del país quan tenia deu anys. Gràcies a aquest lligam, podrà jugar amb la selecció asiàtica.