L’IVAM reivindica la contracultura dels setanta i vuitanta a València

De fotografies a pintades a les parets i de les falles als còmics, passant per cartells, música, cinema i literatura, a la València dels anys setanta i vuitanta es va cultivar tot un món cultural al marge de l’ortodòxia de l’època. La contracultura valenciana de la transició va mostrar que hi havia un món possible més lluminós i que la vida quotidiana podia canviar. Per a reivindicar-ne el valor artístic i cultural, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha inaugurat l’exposició ‘Contracultura: resistència, utopia i provocació a València‘, que es podrà veure fins el 17 de maig.

La mostra, comissariada per Alberto Mira, destaca els trets distintius de la contracultura valenciana enfront d’altres manifestacions culturals semblants arreu, amb senyals d’identitat pròpia, com ara l’horta, les falles i l’estatut. Aquelles expressions artístiques, segons que explica Mira, van ensenyar a pensar de manera diferent. El llegat, diu, és que ‘som una mica més oberts i dialogants, és saber assimilar allò que tenim al voltant sense posar barreres’. 

La mostra té dues línies artístiques: una d’estètica, en què es vol fer reflexionar l’espectador sobre què és l’art i com poden contribuir-hi les expressions artístiques contraculturals; i una altra d’historicista en què es convida el públic a dialogar amb el moment històric que abraça del 1968 fins al 1990, gairebé.

El recorregut comença amb imatges dels anys setanta en què la contracultura s’enriqueix amb les col·laboracions entre cinema, art gràfic i literatura, amb obres de Rafa Gassent i Lluís Fernàndez. ‘Contracultura’ té una secció dedicada a les falles, que des de mitjan anys setanta van revitalitzar-se amb iniciatives que volien un model festiu diferent. La mirada contracultural intentava de recuperar aspectes de la festa que la cultura oficial havia arraconat. 

La mostra també parla del feminisme, que mitjançant l’estètica va lluitar per qüestionar els estereotips que limitaven i deformaven imatges de la dona. A més, València també va ser un lloc de convergència de contracultures, com el punk i els locals on es començava a desenvolupar la teoria queer i el missatge de ‘som allò que volem ser’.