Itàlia reclama un ‘canvi radical’ de la política migratòria de la UE

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha anunciat que presentarà als líders europeus reunits avui a Brussel·les una proposta de ‘canvi radical’ en l’estratègia migratòria de la Unió Europea (UE). Havent arribat a la cimera de migració que reuneix setze caps d’estat i de govern de la UE, Conte ha afirmat que proposen als seus europeus un nou paradigma de política migratòria anomenat ‘estratègia europea multinivell per a la migració’.

‘Una proposta que pretén de superar el reglament de Dublín’, el sistema europeu d’asil que obliga als estats de primera arribada a gestionar les sol·licituds de protecció internacional. Segons el govern italià, volen afrontar el problema de manera estructural i no amb una ‘lògica d’emergència’, però no han donat detalls sobre el contingut del document traslladat a les cancelleries europees.

Segons fonts diplomàtiques italianes, la proposta és de crear camps de desembarcament fora de la UE i de repartir obligatòriament els demandants d’asil que hi arribin. És a dir, que si arriben a Itàlia sigui considerat que arriben a territori europeu.

Al seu torn, Alemanya descarta de tancar un acord sobre migració amb els 28 estats membres i avança que hi haurà acords bilaterals o trilaterals. Sobre això, la cancellera Angela Merkel, quan ha arribat a la trobada, ha afirmat que no sempre és possible d’esperar tots els socis europeus i que cal pensar què és important per a cadascú. Així mateix, confia poder tancar acords amb un grup d’estats europeus els dies vinents.

Tanmateix, el president espanyol, Pedro Sánchez ha defensat que l’actitud de l’estat espanyol en aquesta reunió serà constructiva i integradora. També ha remarcat la necessitat de fer una ‘política migratòria controlada’. Sobre el debat entorn de la creació de camps de refugiats dins de la UE, Sánchez s’ha desmarcat de França assegurant que serien ‘centres controlats’ i no pas tancats, com proposen els francesos. Tanmateix, Sánchez ha afirmat que el diàleg amb el govern d’Emmanuel Macron és de bona sintonia en aquest afer. Fonts diplomàtiques afirmen que la proposta espanyola és semblant als CIE.

El primer líder d’arribar, el primer ministre belga, Charles Michel, ha dit que serà una reunió útil amb tres eixos: assegurar un control estricte de les fronteres externes, detallar com es faran els centres de desembarcament d’acord amb el dret internacional i una reforma per a combinar la solidaritat i la responsabilitat.

D’altra banda, el primer ministre austríac, Sebastian Kurz, ha exigit als seus socis de ‘recuperar l’ordre a la política europea de migració’. A més, pretén fer de pont amb el grup de Visegrád (Eslovàquia, Hongria, Polònia i República Txeca), contraris a reformar el sistema d’asil europeu per equilibrar l’acollida de refugiats a la UE. El primer ministre danès ha dit que la UE encara té pressió migratòria sense resoldre, tot i que ha reconegut que ara mateix Dinamarca té la xifra més baixa de demandes d’asil dels darrers nou anys. ‘Estic satisfet que discutim sobre l’aspecte extern d’això. Fa un any només parlàvem de la reubicació’, ha dit.

Cimera reduïda
La reunió es fa enmig de la tensió creixent a la UE per la gestió dels fluxos migratoris i l’acollida de demandants d’asil, especialment entre França i Itàlia, mentre el govern alemany, en escac, fa front a la pressió dels socis bavaresos de la CSU que han amenaçat de rebutjar l’accés de refugiats a les seves fronteres si no arriben a un acord migratori abans de final de mes.

Dimecres passat, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker va convocar a una cimera extraordinària els països interessats en la qüestió migratòria, però explícitament només en va convidar sis. Alguns més s’hi van anar apuntant. En canvi, el grup de Visegrád, els països bàltics el Regne Unit i Irlanda no hi participen.