07.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 07.04.2025 - 21:45
The Washington Post · Angie Orellana Hernandez
Durant gairebé tres anys, Jerry Lombardo i la seva dona havien estalviat part del sou per poder complir el somni de traslladar-se a Itàlia i obrir-hi un negoci. Perquè aquest somni pogués fer-se realitat, tanmateix, calia que es complís una condició: que el govern italià concedís a Lombardo la ciutadania per iure sanguinis (‘dret de sang’).
A final de març, tanmateix, Itàlia reduí dràsticament la xifra de persones que podien obtenir la ciutadania per aquesta via. El govern italià al·lega que, durant anys, desenes o centenars de milers de persones amb poca vinculació al país se n’han aprofitat per a obtenir la ciutadania italiana. Lombardo, ciutadà nord-americà d’arrels italianes, és un dels molts membres de la diàspora italiana afectat pel canvi.
“És frustrant, perquè tota la vida t’han dit que ets italià –diu–. Fins la setmana passada, et continuaven dient que tenies el dret de ciutadania.”
Abans, la legislació italiana permetia de demanar la nacionalitat a aquells qui demostressin tenir avantpassats nascuts a Itàlia després del 17 de març de 1861, la data de fundació del Regne d’Itàlia. Ara l’elegibilitat s’ha restringit als qui tinguin, pel cap baix, un pare o avi nascut a Itàlia, cosa que exclou els sol·licitants –com ara Lombardo– per a qui la connexió sanguínia amb Itàlia es remunta tres generacions enrere, als besavis.
El procés de sol·licitud, que implica habitualment investigacions genealògiques i assistència jurídica, sol ser tediós, però segons els membres de la diàspora italiana els ajuda a fer valer les arrels familiars i a reconnectar amb el país d’origen.
Aquests darrers anys, tanmateix, com més va més polítics i ciutadans italians s’han manifestat públicament contra la llei. Al·leguen que els consolats italians van sobrecarregats de sol·licituds de ciutadania per iure sanguinis, cosa que sovint els impedeix d’atendre unes altres necessitats. També asseguren que la llei ha permès als estrangers d’obtenir fàcilment la ciutadania italiana tot i no tenir gens d’interès a contribuir en l’esdevenidor del país.
Entre el 2014 i el 2024, la xifra de ciutadans italians que viuen a l’estranger va créixer d’uns 4,6 milions a 6,4 milions, segons dades del Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació Internacional d’Itàlia.
El ministeri calcula que, si el iure sanguinis continua sense límits generacionals, entre 60 milions i 80 milions de persones podrien acabar demanant la nacionalitat italiana.
La polèmica sobre com gestionar el futur del iure sanguinis s’agreuja per l’actual crisi migratòria al país. Els fills d’immigrants nascuts a Itàlia no obtenen la nacionalitat automàticament en néixer, i han d’esperar fins a la majoria d’edat per a demanar-la –un procés que es pot allargar i repercutir en la seva formació educativa i professional.
Flavio Spadavecchia, de nacionalitat italiana, diu que entén la frustració de la gent per la decisió del govern, però creu que la situació ha de canviar.
“Seria una mica vergonyós que continuéssim tenint aquesta llei tal com és ara, perquè bàsicament diu a les persones nascudes a Itàlia que no reben la ciutadania en néixer: ‘Aquesta persona de Nova Jersey, que tenia uns besavis de Sicília, té més dret d’obtenir la ciutadania que tu’ –diu Spadavecchia–. Com a ciutadà italià, això no m’agrada. No vull que uns altres països tinguin aquesta impressió de nosaltres.”
Aquests darrers anys, la majoria de les sol·licituds de ciutadania amb el iure sanguinis han procedit de països sud-americans, segons que explicà el ministre d’Afers Estrangers italià, Antonio Tajani, en una conferència de premsa la setmana passada.
“Ser ciutadà italià és una cosa seriosa”, digué Tajani. I afegí: “No volem que es converteixi en un joc a què la gent juga per poder anar a fer compres a Miami.”
El govern italià va concedir la ciutadania a 20.000 argentins l’any 2023, i a 30.000 més l’any 2024. Entre els argentins que van rebre la ciutadania italiana l’any passat hi ha el president Javier Milei, que té avis italians i és un dels grans aliats polítics de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
El cas de Milei suscità les crítiques de diputats com ara el liberal Riccardo Magi, que publicà un vídeo a X en què denunciava: “Per a milions d’italians sense ciutadania que han nascut a Itàlia, que han crescut al nostre país, que han estudiat ací, que treballen ací i que paguen imposts al nostre país, a diferència del president Milei, l’obtenció de la ciutadania italiana continuarà essent un calvari.”
Unes 20.000 persones van aconseguir la ciutadania italiana l’any 2024, un augment significatiu en comparació amb els 14.000 casos registrats l’any 2022.
Andressa Anjos, una programadora del sud del Brasil, fa gairebé una dècada que treballa per a aconseguir la ciutadania italiana. D’ençà que va presentar formalment la sol·licitud de ciutadania, el setembre del 2023, el seu cas ha estat reassignat a tres jutges.
Anjos comparteix l’opinió que alguns sol·licitants de ciutadania abusen del iure sanguinis, però creu que el govern italià podria haver aplicat protocols –com ara requisits lingüístics o de residència– per protegir el sistema d’abusos i, alhora, protegir aquells qui ja havien començat el procés de sol·licitud, en compte de perjudicar-los retroactivament.
“Decidir això d’avui per demà és increïblement abrupte –diu Anjos–. És una falta de respecte a tota la gent que ja havia començat el procés.”
Després d’anys provant d’obtenir la ciutadania italiana, Anjos diu que no sap què farà si el govern no es desdiu dels canvis.
“Per a mi han estat vuit anys, però hi ha gent que ha dedicat encara molt més temps a tot aquest procés”, diu. “Si l’objectiu dels sol·licitants és poder visitar els Estats Units, resulta molt més fàcil obtenir un visat de turista: el demanes i, amb una mica de sort, al cap de sis mesos t’aproven la sol·licitud i pots anar a comprar a Miami lliurement. No et cal la ciutadana italiana per a res del món”, acaba dient.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
