18.03.2025 - 04:28
|
Actualització: 18.03.2025 - 12:12
No pas menys de 404 persones han mort i 560 han estat ferides en una onada de bombardaments fets de matinada per l’exèrcit israelià a Gaza. Els atacs s’han reprès per ordre del govern de Benjamin Netanyahu, que acusa Hamàs d’haver “refusat totes les ofertes” dels mitjancers per a un alto-el-foc.
Cinquanta cossos han estat traslladats a l’Hospital Naser, a Khan Yunis, al sud de Gaza. També hi ha víctimes a la ciutat de Gaza, al nord, i a Deir al-Balah, al centre. Les autoritats de Gaza encara no han donat xifres oficials, però el Ministeri d’Interior diu que segueix la situació de prop.
Hamàs ha acusat el govern de Netanyahu de revocar l’acord d’alto-el-foc i d’exposar els ostatges “a un destí desconegut” i ha demanat als mitjancers que el facin responsable d’haver trencat l’acord. En un comunicat, Hamàs critica Netanyahu per “les conseqüències de l’agressió contra civils indefensos” i insta el Consell de Seguretat de l’ONU a reunir-se d’urgència per forçar Israel a “acabar l’agressió i retirar completament les tropes”.
La Gihad Islàmica també ha criticat Netanyahu per haver “frustrat deliberadament tots els esforços per a assolir un alto-el-foc” i ha dit que la decisió de reprendre l’ofensiva és “un intent de cometre més matances”.
L’oficina de Netanyahu ha justificat la reactivació de l’ofensiva adduint “la negativa reiterada de Hamàs a alliberar els ostatges” i el refús de totes les propostes dels mitjancers, inclosa la de l’enviat nord-americà Steve Witkoff. En el comunicat, Israel diu: “D’ara endavant, actuarem amb més força militar contra Hamàs.”
Segons el mateix document, les forces israelianes han començat una nova ofensiva “per assolir els objectius de guerra determinats pel govern”, que inclouen l’alliberament de tots els ostatges, siguin vius o morts. Els plans per a reprendre les operacions militars ja van ser aprovats la setmana passada.
L’exèrcit israelià ha informat que, juntament amb el servei d’intel·ligència interior Shin Bet, “ataca àmpliament objectius de Hamàs a tota la franja”. Així mateix, ha suspès les classes a les localitats israelianes frontereres.
El 19 de febrer es va acabar la primera fase de l’acord d’alto-el-foc del conflicte a Gaza, que va permetre d’alliberar ostatges israelians en canvi de presoners palestins. D’aleshores ençà, Israel ha demanat d’allargar aquesta primera fase de l’acord en compte de passar a la segona, que inclou la retirada de les tropes israelianes, i Hamàs ha reclamat que les parts es mantinguin fidels a l’acord assolit al gener.
Una vegada acabada la primera fase de l’acord, Israel va anunciar un alto-el-foc unilateral amb motiu del Ramadà, si bé va tallar l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza –que era una de les condicions de l’acord– i va suspendre el subministrament d’electricitat.
Notificació a la Casa Blanca
Funcionaris israelians consultats per la premsa nord-americana han afirmat que Israel ha notificat l’administració Trump els atacs i els objectius, entre els quals suposadament hi ha comandants de nivell mitjà de Hamàs, alts funcionaris de l’ala política del grup i de la infrastructura militar.
El portaveu del consell de seguretat nacional de la Casa Blanca, Brian Hughes, ha declarat que “Hamàs hauria pogut alliberar ostatges per allargar l’alto-el-foc, però en lloc d’això ha optat per la negativa i la guerra”.