The Washington Post · Shira Rubin i Steve Hendrix

Tel-Aviv, Israel. L’operació feia anys que s’havia traçat. Quan el règim sirià va caure sobtadament, Israel no va perdre temps a engegar-la.

Els centenars d’atacs que Israel ha dut a terme aquesta setmana per tot Síria formen part d’una de les operacions militars més ambicioses de la història del país, segons que expliquen els experts. En qüestió de dies, Israel ha destruït les capacitats militars del seu veí i ha ocupat bona part del sud de Síria, més enllà i tot de la zona coixí supervisada per l’ONU i establerta després de la guerra del Yom Kippur, l’any 1973.

Israel, com bona part de la resta del món, es va sorprendre molt per la rapidesa amb què els rebels islamistes armats van anar avançant per Síria, com també amb l’escassa resistència que va oposar l’exèrcit de Baixar al-Assad. Quan els rebels prengueren Damasc diumenge passat, van hissar la bandera revolucionària als edificis de l’estat i van prometre un nou començament després de més de mig segle de govern dinàstic, Israel va veure una escletxa d’oportunitat per a fer realitat els seus plans.

“En hebreu, ens hi referim com ‘el pla del calaix’”, explica Miri Eisin, antiga oficial superior d’intel·ligència de l’exèrcit israelià. Durant anys, explica, la intel·ligència israeliana s’ha dedicat a seguir i catalogar els moviments de les forces sirianes, el personal iranià i els combatents de l’Hesbol·là al sud de Síria.

Quan els assessors militars iranians i les forces del govern es van retirar arran de l’avenç dels rebels, explica Eisin, Israel disposava de tota la informació sobre l’emplaçament dels actius militars del règim, d’aeròdroms a instal·lacions d’armes químiques i biològiques.

En reunions del gabinet de seguretat fetes a final de la setmana passada, els funcionaris de seguretat israelians descrigueren la campanya terrestre i aèria a Síria com a preventiva per naturalesa. L’objectiu final, digueren, era eliminar futures amenaces de Haiat Tahrir al-Xam (HTX) –el principal grup rebel de Síria i autoritat governant de facto al país–, que es fundà com a afiliat d’al-Qaida.

Israel va fer arribar els plans al govern nord-americà poques hores després del derrocament d’al-Assad, segons que explica una font familiaritzada amb les discussions del gabinet de seguretat israelià que accedeix a parlar amb The Washington Post sota condició d’anonimat.

Funcionaris nord-americans expliquen a The Washington Post que fa anys que va concedir via lliure a Israel a l’hora de dur terme operacions militars a Síria, incloent-hi atacs aeris, sempre que s’emmarquessin dins el supòsit de l’autodefensa, i que aquest vist-i-plau s’estén fins al present.

De la perspectiva israeliana, “la necessitat de l’operació a la zona coixí era clara d’ençà del primer dia”, segons que explica la font familiaritzada amb les discussions del gabinet de seguretat israelià. “Ningú no volia veure els rebels al cim del mont Hermon, mirant cap a Israel”, diu, en al·lusió al cim estratègic situat a la frontera entre Síria i el nord d’Israel.

L’operació començà amb atacs aeris centrats, principalment, en armes químiques i biològiques i míssils balístics de llarg abast. Encoratjats per l’èxit de la primera onada d’atacs, en què no van constar víctimes civils, els comandants van decidir de fer un pas més enllà, segons que explica Eisin.

Les successives onades d’atacs d’aquesta setmana, segons l’exèrcit israelià, han destruït els míssils, drons, avions de combat, helicòpters d’atac, tancs i sistemes de radar sirians, com també la petita flota naval del país.

L’objectiu era “enviar l’exèrcit sirià a la casella de sortida”, segons que va escriure dimecres Yoav Limor, comentarista militar israelià, al diari Israel Hayom.

Israel ha procurat de no atacar els destacaments militars russos repartits per tot Síria. Durant la guerra civil siriana, Netanyahu accedí a coordinar els seus atacs amb Moscou en canvi que Rússia li donés marge de maniobra a l’hora de llançar atacs encoberts contra actius iranians al país.

“Els russos tenen la seva zona, els rebels tenen la seva zona i Israel té la seva zona. Hi ha una mena de respecte mutu entre totes les parts”, explica Dichter, membre del gabinet de seguretat i ministre israelià.

En públic, Rússia ha criticat el bombardaments israelians. Maria Zakharova, portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, va dir dimecres: “Aquestes accions militars evidentment no serveixen per a l’objectiu d’estabilitzar la situació a Síria i, de fet, agreugen encara més una situació extremadament difícil.”

Sorprenentment, HTX fins ara ha guardat silenci sobre l’operació. “La nostra prioritat és restaurar la seguretat i els serveis, reactivar la vida civil i les institucions”, es limità a respondre dimecres el portaveu del grup, Obeida Arnaout, quan un periodista britànic li demanà explícitament pels atacs israelians. Quan el periodista hi insistí, Arnaout únicament va dir: “Volem que tothom respecti la sobirania de la nova Síria.”

Encara que HTX i més grups rebels sunnites han lluitat durant anys contra les forces amb suport iranià a Síria, Dichter diu que Israel “continua preparant-se per a la possibilitat que els rebels arribin a un acord amb l’Iran, amb l’Hesbol·là”. El grup libanès passa per un moment delicat a causa de la devastadora guerra que ha lliurat amb Israel aquests darrers mesos, però els funcionaris israelians temen que reconstrueixi les seves capacitats militars a curt termini o mitjà.

El portaveu de l’exèrcit israelià per als mitjans internacionals, Nadav Shoshani, va dir dimarts en una sessió informativa que el desplegament de tropes a la zona coixí “i en alguns punts addicionals” era temporal, però no en fixà una data d’acabament. El primer ministre Benjamin Netanyahu, paral·lelament, ha dit que les tropes romandrien sobre el terreny “fins que pogués garantir-se la seguretat a la frontera”.

“A Israel, li cal veure, abans de res, com [els rebels] construeixen el seu estat i el seu exèrcit”, diu Dichter. I afegeix: “Estem a l’aguait, com els Estats Units.”

L’assessor de seguretat nacional dels Estats Units Jake Sullivan va dir als periodistes dijous, durant una visita a Israel, que la resposta del seu aliat més pròxim al Llevant era lògica, atès “l’enderrocament d’un estat vigent que havia governat Síria durant molt de temps, i la possibilitat que aquest buit s’omplís amb una amenaça”.

Els veïns àrabs d’Israel han condemnat uniformement les seves accions militars com a il·legals i s’han afegit a l’ONU, França i més nacions europees a l’hora de demanar-ne la retirada del territori sirià.

Nitzan Nuriel, general de brigada retirat i ex-director de l’Oficina de Lluita contra el Terrorisme d’Israel, defensa que evitar que armes d’alta gamma caiguin en mans dels rebels –amb el risc subseqüent de convertir Síria en “la Somàlia del Llevant”– val la pena d’un punt de vista estratègic, tot i el risc de represàlies a què s’enfronta Israel.

Israel, segons que diu Nuriel, ha aconseguit prop d’un 80% dels seus objectius. “Però l’operació encara no ha acabat”, adverteix.

Hendrix informa de Jerusalem estant. Karen DeYoung, de Washington estant; Robyn Dixon, de Riga estant, i Lior Soroka han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb