24.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.07.2023 - 02:49
Jerusalem – Els diputats israelians van votar ahir a favor de limitar la capacitat del Tribunal Suprem de derogar les accions del govern, que era un objectiu anhelat per l’extrema dreta. La mesura va ser aprovada malgrat mesos de grans protestes al carrer, condemnes internacionals i crides a la moderació dels dirigents empresarials i militars per a cercar un consens en una societat amargament dividida, a un pas del caos.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, poques hores després de sortir de l’hospital on li havien implantat un marcapassos d’emergència, va romandre tranquil durant la votació mentre rebia crits de menyspreu. Va rebre unes quantes trucades telefòniques, fins i tot una del president del país, Isaac Herzog, que maldava per obtenir un acord de darrera hora. Però en una sessió parlamentària dramàtica, amb crits de “Vergonya!” proferits pels manifestants fora de la Knesset i pels membres de l’oposició a dins, la coalició del primer ministre, formada per partits de dreta, conservadors religiosos i ultranacionalistes, es va mantenir ferma.
Poc abans de les quatre de la tarda, hora local, quan els membres de l’oposició ja havien abandonat la cambra en senyal de protesta, els lleials al govern van votar 64 a 0 per canviar la llei bàsica d’Israel. Amb aquest canvi van prendre al Tribunal Suprem part de la capacitat de revisió judicial. És una primera victòria en la lluita per controlar el poder judicial, poder que durant molt de temps ha estat una espina clavada entre la dreta israeliana.
L’esforç per debilitar el poder judicial ha dividit el país des de tan sols pocs dies després d’haver assumit el poder el nou govern de Netanyahu, a final de desembre. Yariv Levin, el ministre de Justícia, va presentar un conjunt de projectes de llei al parlament que van donar més poder al govern per anul·lar decisions del Tribunal Suprem i seleccionar jutges. També va impedir al Tribunal Suprem de blocar polítics condemnats per delictes anteriors per a exercir càrrecs de govern importants. Aquesta potestat va ser eliminada amb la votació d’ahir.
Sense una constitució escrita, els tribunals han usat la doctrina de la “raonabilitat” per blocar alguns nomenaments polèmics. A començament d’any, en un cas que va fer enrabiar els conservadors, el tribunal va obligar Netanyahu a acomiadar un aliat polític clau, el dirigent del partit ultraortodox Aryeh Deri, que era ministre de Salut i d’Interior.
Amb la decisió de permetre el vot d’ahir, Netanyahu va fer cas omís de les demandes creixents de frenar-la, provinent d’empresaris i caps militars, però també del president dels Estats Units, Joe Biden. I això va tenir repercussions immediates per al país. Més de 10.000 pilots de reserva militars, experts en ciberseguretat i més membres de l’exèrcit van prometre d’incomplir els seus deures de formació si la coalició feia avançar la legislació. I els generals van avisar que la defensa d’Israel se’n ressentiria si els reservistes complien aquesta amenaça.
Alhora, la federació sindical més gran del país va anunciar que podria convocar una vaga general i els banquers van advertir que els dipòsits i les inversions ja havien començat a fugir del país. El xéquel i la borsa de Tel-Aviv van caure en picat. El Fòrum Empresarial d’Israel, una federació de les 150 empreses més grans del país, van tancar immediatament centres comercials, despatxos d’advocats i estacions de servei.
Els organitzadors de les manifestacions que han aplegat desenes de milers d’israelians als carrers setmana rere setmana del gener ençà van dir que l’aprovació del projecte de llei desencadenaria una ràbia popular encara més gran. Els manifestants que feia dies que acampaven al centre de Jerusalem es van adreçar als parcs i places de prop de la Knesset, on la policia va usar canons d’aigua i patrulles amb cavalls per dissoldre’ls.
Per als partits ultraortodoxos i d’extrema dreta que van proporcionar a Netanyahu la majoria al parlament, els tribunals han estat una barrera a l’aspiració d’imposar el conservadorisme religiós en els espais públics i les polítiques governamentals. Han limitat, per exemple, les exempcions de servei militar per a estudiants de iexivàs i han estat un obstacle per a la confiscació de terres a Cisjordània.
En canvi, per als liberals que es concentren en els centres tecnològics i culturals de la costa mediterrània, els tribunals han estat un dels pocs contrapesos al creixent poder de la dreta. Reduir l’autoritat judicial, diuen, encamina Israel cap a l’autocràcia i fins i tot la teocràcia, on els líders religiosos dictaran la seva voluntat sobre la població.
Israel és a punt d’una crisi constitucional, en part, perquè no té constitució