09.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 09.05.2024 - 21:44
The Washington Post · Shira Rubin
Tel-Aviv, Israel. Israel ha començat a recalibrar la seva estratègia contra Hamàs una volta Biden ha advertit que els Estats Units deixaran de subministrar-li armament en cas que les IDF s’endinsin a Rafah, la ciutat del sud de Gaza que ara com ara acull més d’un milió de palestins.
El primer ministre Benjamin Netanyahu encara no ha respost al tomb sense precedents de Washington. Però Yaakov Amidror, ex-assessor de seguretat nacional de Netanyahu, diu que l’advertiment “sorpresa” ha agafat desprevingut Israel i ha obligat el gabinet de guerra a reconsiderar l’estratègia d’entrada a Rafah.
El cisma entre ambdós presidents arriba després de mesos de desavinences entre tots dos països sobre la conducta d’Israel en el conflicte, i en un moment en què les negociacions per a un alto-el-foc a Gaza són a punt de fracassar a causa de la negativa israeliana.
Ahir Hamàs va reiterar que continuava compromès amb el principi d’acord d’alto-el-foc que va anunciar dilluns, encara que les maniobres d’Israel a la zona hagin amenaçat les negociacions. Israel sosté que l’acord que Hamàs ha validat no és el mateix que ambdues parts han negociat.
L’enviat d’Israel davant les Nacions Unides, Gilad Erdan, va titllar la decisió de Biden de “decebedora i frustrant”. I afegí, en una entrevista radiofònica: “Podria perjudicar la capacitat d’Israel d’assolir un dels principals objectius d’aquesta guerra: enderrocar Hamàs i llaurar un futur millor per a tota la regió.”
Els membres més extremistes del govern de coalició que encapçala Netanyahu, tanmateix, es van mostrar més desafiadors. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, insistí que Israel aconseguiria “una victòria total en aquesta guerra” tot i la pressió nord-americana.
El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, va ser encara més directe: “Hamàs <3 Biden”, piulà, tot suggerint una possible afinitat entre el grup i el president nord-americà. Ambdós ministres exerceixen un paper clau en el govern de coalició, tot i que no formen part del gabinet de guerra.
Dimarts Netanyahu va anunciar que l’exèrcit israelià havia pres el control de la zona fronterera pròxima al pas de Rafah per a exercir pressió militar, “condició necessària per a la devolució dels nostres ostatges” i “destruir Hamàs”.
Segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, que no distingeix entre combatents i civils, més de 34.000 persones han mort en els set mesos d’ofensiva israeliana a l’enclavament. En una entrevista a la CNN abans-d’ahir, Biden va dir que l’exèrcit israelià havia detonat bombes subministrades pels Estats Units en barris densament poblats.
Amidror, ex-assessor de Netanyahu, explica que –d’un punt de vista tàctic– Israel podria continuar combatent a Gaza, i fins i tot al Líban, però que la manca de suport nord-americà perjudicaria greument les capacitats de les IDF a mitjà i llarg termini.
Amidror, tanmateix, afegeix que Israel no té clar si l’advertiment de Biden era categòric o si es limitava a dir que els Estats Units no donaria suport a Israel a Rafah si no evacuava la població civil prèviament.
Dimecres a la nit, les IDF van dur a terme incursions i atacs aeris contra vint-i-cinc punts a la ciutat de Gaza, al nord de la Franja, que inclouen “estructures militars, túnels terroristes, llocs d’albirament i infrastructures terroristes addicionals”, segons que informà l’exèrcit israelià en un comunicat.
Es calcula que unes 80.000 persones han estat evacuades de l’est de Rafah aquests últims dies, segons l’Organisme d’Obres Públiques i Socors de l’ONU, l’agència més important d’ajuda humanitària a l’enclavament. La incursió israeliana ha tancat els dos principals passos fronterers al sud de Gaza, Rafah i Kerem Shalom. Les autoritats israelianes han declarat que Kerem Shalom s’ha reobert, de manera que s’ha complert la promesa que van fer als Estats Units. Tanmateix, les agències denuncien que els camions d’ajuda continuen sense poder passar. Hamàs també ha atacat periòdicament el pas fronterer de Kerem Shalom.
Els Estats Units ha pressionat repetidament Israel perquè permeti l’entrada de més ajuda humanitària a l’enclavament, especialment al nord, on segons el programa mundial d’aliments de l’ONU la població sofreix una fam “en tota regla”.
Durant mesos, els Estats Units han dit que es negaran a donar suport a una ofensiva a gran escala de les FDI a Rafah si Israel no proporciona abans un pla per a garantir la protecció dels civils –més d’un milió– que s’hi han refugiat. L’exèrcit israelià sosté que ha tingut converses amb funcionaris nord-americans i amb organitzacions internacionals d’ajut sobre estratègies per a resituar els civils en “illes humanitàries” al centre de Gaza. L’administració nord-americana, no obstant això, manté que Tel-Aviv encara no li ha facilitat cap pla coherent per a protegir els civils.
Washington també ha topat amb Israel per la falta de visió estratègica a llarg termini i per l’absència d’un pla per a reconstruir Gaza quan acabi la guerra.
La majoria d’israelians creu que la “victòria total” contra Hamàs –promesa repetidament per Netanyahu– és improbable, segons una enquesta feta aquest febrer per l’Institut Israelià per a la Democràcia.
Hazem Balousha, des del Caire, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
