The Washington Post · Ishaan Tharoor

La molt anticipada represàlia d’Israel va arribar, finalment, dimarts a la nit. Una persona va morir, pel cap baix, i desenes més van ser ferides en un atac aeri contra un barri densament poblat dels suburbis al sud de Beirut, la capital libanesa. Les autoritats israelianes van dir que havien atacat i assassinat un alt comandament de l’Hesbol·là, la influent organització xiïta libanesa, a qui vincularen a l’atac que matà dotze nens als alts del Golan, ocupats per Israel, aquest cap de setmana passat.

Per bé que previsible, la represàlia israeliana ha atiat una vegada més els temors d’escalada regional, atès que l’estat jueu lliura una guerra en dos fronts: contra el grup militant palestí Hamàs a Gaza, al sud, i contra l’Hesbol·là –aliat de l’Iran– al nord, al Líban. El primer conflicte ha estat d’una magnitud i devastació sense precedents: l’exèrcit israelià ha arrasat bona part de Gaza i ha matat desenes de milers de civils, segons les autoritats sanitàries de l’enclavament. El conflicte encara no ha esdevingut una guerra a gran escala, en part gràcies a la cautela dels adversaris d’Israel, com també els esforços diplomàtics a la desesperada dels Estats Units i els seus socis regionals.

El Líban es prepara per a la guerra d’ençà de dissabte, quan un projectil va impactar contra un camp de futbol ple de nens als alts del Golan. Israel va culpar immediatament l’Hesbol·là de l’atac i va prometre que en pagaria un “preu alt”. El grup nega haver perpetrat l’atac. Dimarts, mentre tots dos intercanviaven hostilitats, Israel va dir que un civil havia mort després d’un atac amb coets de l’Hesbol·là.

El govern dels Estats Units va reiterar el seu suport a Israel, però confià que les tensions no es disparessin encara més. “No creiem que una guerra total sigui inevitable”, va dir la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre. En una entrevista a Reuters, el ministre d’Afers Estrangers libanès, Abdal·là Bou Habib, va condemnar l’atac israelià sobre Beirut i va dissuadir l’Hesbol·là –que té una influència profunda en la política i la societat libaneses– d’emprendre accions dràstiques.

“Esperem que qualsevol resposta sigui proporcionada i no vagi més enllà, perquè s’acabi aquesta onada d’assassinats, atacs i bombardaments”, va declarar.

Mentre es prepara per a una nova escalada, Israel també afronta conflictes interns. Dilluns, manifestants d’extrema dreta i un diputat israelià, pel cap baix, van participar en l’assalt a la base militar de Sde Teiman, al desert del Nègueb. La causa de la ira dels manifestants va ser la detenció per part de l’exèrcit israelià de nou reservistes acusats d’haver participat en el maltractament d’un presoner palestí. Els manifestants d’extrema dreta també van irrompre a la base militar de Beit Lid, al centre d’Israel, on suposadament hi havia retinguts alguns d’aquests reservistes. Les forces de seguretat els van desallotjar dilluns a la nit, però els aldarulls van posar de manifest les creixents fissures de la societat i la política israelianes.

A l’ombra de la guerra d’Israel a Gaza, les forces armades del país han detingut milers de palestins tant a Cisjordània com a Gaza. Camps de detenció militars com ara el de Sde Teiman han servit de punt de detenció per als palestins detinguts a Gaza. Després de setmanes –a vegades, mesos– detinguts, els palestins que més tard són acusats de tenir vincles amb Hamàs solen ser traslladats al sistema penitenciari israelià; uns altres són posats en llibertat sense càrrecs, sovint després de setmanes de maltractaments i interrogatoris, segons el testimoni d’ex-presos.

Les històries que han sorgit de l’interior d’aquestes instal·lacions han commocionat els grups de defensa dels drets humans al país. Els informes detallen abusos físics freqüents, privació sensorial i, fins i tot, agressions sexuals. “La situació és més horrible que tot el que hem sentit sobre Abu Ghraib i Guantánamo”, va declarar el mes passat Khaled Mahajneh, el primer advocat que va visitar detinguts a Sde Teiman, a la revista israeliana +972.

Després de mesos d’escrutini internacional i conflictes jurídics interns, a començament de juny les autoritats israelianes van anunciar que havien començat a traslladar a centenars de detinguts de Gaza a uns altres centres militars. La decisió va ser en resposta d’una petició del Tribunal Suprem d’Israel que qüestionava la legalitat del centre de detenció i en demanava el tancament a causa de les acusacions d’abusos i tortures.

Però molts israelians –inclosos alts ministres del gabinet dretà del primer ministre Benjamin Netanyahu– s’oposen a aquesta mena d’investigacions. “Demano al fiscal militar en cap que allunyi les seves mans dels reservistes”, va escriure a les xarxes socials Bezalel Smotrich, ministre de Finances. “Treu les teves mans dels nostres reservistes”, coincidí Itamar Ben Gvir, el ministre ultra de Seguretat Nacional d’Israel, que s’encarrega de supervisar el sistema penitenciari.

En una reunió feta dilluns a la Kenésset, el parlament israelià, uns quants legisladors qüestionaren la decisió de castigar els soldats que presumptament havien sodomitzat un detingut palestí, i un funcionari fins i tot suggerí que totes les mesures punitives contra els presoners palestins eren legítimes. “En essència, els soldats s’han declarat rebel·lió per defensar el seu dret de violar presoners, i com més va més polítics de la coalició els han donat suport”, explica el periodista israelià Haggai Matar.

Les manifestacions d’extrema dreta de dilluns no van ser un fet aïllat, i la seva ràbia tampoc no pot atribuir-se únicament als traumes derivats de l’atac del 7 d’octubre. Els ultres han assaltat combois que transportaven ajuda a Gaza i els vigilants dels assentaments de Cisjordània –un planter de l’extrema dreta israeliana– fa molt temps que participen activament en atacs contra civils palestins al seu entorn. Figures com Ben Gvir i Smotrich, portades al poder per Netanyahu, han encoratjat aquesta mena d’accions radicals. “En el passat, encara podia dir-se que eren uns quants o una minoria, però avui són el govern, són la llei, són la cara d’Israel”, escriu el periodista israelià Orin Ziv.

Netanyahu va condemnar les escenes de dilluns, però el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, va ser molt més contundent. “El suport i la participació activa de càrrecs electes en aldarulls en bases de les FDI, juntament amb declaracions dures contra oficials superiors de les FDI, són un fenomen molt greu i perillós que malmet la seguretat, la cohesió social i la imatge d’Israel davant el món”, va dir dimarts. I afegí: “Cal fer front a aquest perillós fenomen amb decisió i immediatament.”

L’analista política Dahlia Scheindlin diu que aquests fets han estat el més semblant que ha viscut mai a una ruptura de l’estat israelià, i afegeix que la discòrdia equival a una victòria indirecta de grups com Hamàs i l’Hesbol·là. “Tot això és millor que en els seus somnis més bons”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb