Israel es revolta contra Netanyahu mentre soterra els ostatges morts per Hamàs

  • Una vaga general i manifestacions constants d'ençà de diumenge acorralen Netanyahu, acusat de torpedinar un acord per a alliberar els ostatges que encara són en mans d'Hamàs

VilaWeb
Imatge de les protestes a Tel Aviv. Fotografia d'Atef Safadi
The Washington Post
02.09.2024 - 21:40
Actualització: 02.09.2024 - 22:05

The Washington Post, per Shira Rubin i Steve Hendrix

 

Jerusalem. Els israelians fan aquestes darreres hores les manifestacions més grans que s’han fet contra el govern d’ençà del 7 d’octubre, amb centenars de milers de persones al carrer i afegint-se a una vaga general que ahir va paralitzar una gran part del país, mentre era enterrat l’últim dels sis ostatges rescatats de Gaza el cap de setmana.

Hersh Goldberg-Polin, israelià i nord-americà de 23 anys, i cinc ostatges més van ser assassinats pels seus captors, segons la policia forense israeliana, poc abans de ser rescatats per l’exèrcit israelià, dissabte.

La notícia d’aquestes morts, anunciada diumenge, va commoure Israel i va encendre una ira generalitzada entre les famílies dels ostatges i els seus simpatitzants, que fa mesos que acusen el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de torpedinar un acord per a alliberar-los.

“Hersh, t’hem fallat! T’hem fallat tots”, va cridar el seu pare, Jon Goldberg-Polin, al funeral d’ahir, amb la camisa esquinçada d’acord amb la tradició jueva de dol i un adhesiu amb el número 332 –els dies que els ostatges han romàs en captivitat d’Hamàs.

Jonathan Polin i Rachel Goldberg, pares de l’ostatge nord-americà-israelià Hersh Goldberg-Polin mort, el cos del qual va ser recuperat amb cinc ostatges més a Gaza, assisteixen al funeral a Jerusalem, ahir, 2 de setembre de 2024 (fotografia: Gil Cohen-Magen).

Ahir milers de treballadors es van afegir a una vaga nacional d’unes quantes hores que va paralitzar els sistemes de transport, va fer que el personal mèdic reduís els hospitals a serveis d’emergència i va tancar negocis arreu del país en solidaritat amb els manifestants que blocaven autopistes i demanaven la dimissió de Netanyahu per deixar pas a un altre dirigent capaç de signar un acord per a dur a casa els prop de cent ostatges que encara hi ha a Gaza.

Milers de persones vestides de dol van assistir al funeral, amb multituds que desbordaven les tombes i els carrers adjacents. Molts portaven samarretes amb fotografies d’en Hersh, que s’han fet presents a tot el país, i l’expressió “ens sap greu” en hebreu. Molts ploraven amargament.

Jon Goldberg-Polin va dir que Hersh hauria exigit que qualsevol líder que no pogués comprometre’s a construir “un futur millor per a tots nosaltres… fes un pas al costat”. La mare d’en Hersh, Rachel, va remarcar que ells, els captius, ho havien fet tot bé i havien aconseguit de sobreviure tant de temps; i que els qui havien fallat eren uns altres.

Tot de persones envolten la tomba de Hersh Goldberg-Polin durant el seu enterrament (fotografia: Gil Cohen-Magen).

La vaga d’ahir es va acabar oficialment hores abans del moment previst, quan el Tribunal Nacional de Treball d’Israel, en resposta a les queixes del govern, va dictaminar a la tarda que l’aturada era una activitat política i no una acció laboral legítima.

Arnon Bar-David, cap de la Histadrut, la més gran federació de treballadors d’Israel, va dir que els sindicats complirien la sentència del tribunal però va recordar al govern que la vaga era un èxit i n’havien de prendre nota. “Malgrat els intents de pintar la solidaritat amb colors polítics, centenars de milers de ciutadans han fet sentir la seva veu”, va piular.

Les manifestacions arriben mentre l’exèrcit israelià, maniobrant per la franja de Gaza, ha començat a portar a casa les restes dels ostatges assassinats, un toc d’alerta que indica, segons moltes famílies d’ostatges, que el temps de vida dels seus éssers estimats es va exhaurint ràpidament.

“Necessitem que els ostatges tornin a casa amb un acord; no necessitem que l’exèrcit els busqui”, va dir Aviva Siegel, una ex-ostatge israeliana que té el marit, Keith, ciutadà dual nord-americà i israelià, encara retingut a Gaza.

“Un acord és més important que qualsevol altra cosa”, va dir Bar-David diumenge a la nit, en convocar la vaga.

“La majoria dels israelians creuen que la vida dels ostatges és més important que la continuació de la guerra”, va remarcar Gil Dickman; el seu cosí, Carmel Gat, va ser arrossegat a Gaza des del quibuts Beer i era un dels cossos retornats per l’exèrcit israelià dissabte.

Dickman va reconèixer que estava devastat perquè ja era massa tard per al seu cosí, però també va dir que creia que la pressió pública podria forçar Netanyahu a canviar de rumb i salvar la vida dels ostatges que encara són vius a Gaza.

Familiars dels ostatges detinguts per Hamàs tallen l’autopista a Tel-Aviv amb fotografies dels seus familiars (fotografia: Abir Sultan).

La concentració de diumenge es va tornar violenta en alguns llocs, amb la policia desplegant patrulles a cavall, i fent servir gas i canons d’aigua contra manifestants que van blocar una autopista de Tel-Aviv durant tres hores. S’hi van arrestar 29 manifestants. Dilluns al vespre els organitzadors de la vaga van convocar més manifestacions.

Israel i Hamàs es culpen mútuament de no aconseguir cap acord. Netanyahu va dir diumenge que l’assassinat dels sis ostatges demostrava que Hamàs “no vol cap acord”. Però el grup més gran de familiars dels ostatges ha acusat durant molt de temps Netanyahu d’atendre els seus partidaris d’extrema dreta en compte de lluitar per aconseguir un pacte. Els israelians es divideixen, per això, entre aquells que volen que la guerra a Gaza continuï fins que Hamàs sigui “destruït” –un objectiu que els líders militars han dit públicament que no és realista– i aquells que diuen que portar els ostatges a casa vius hauria de ser la prioritat.

 

Continguts només per a subscriptors

Aquesta notícia només és visible per als membres de la comunitat de VilaWeb fins el dia 03.09.2024 a les 01:50 hores, que s'obrirà per a tothom. Si encara no en sou subscriptor cliqueu al botó següent

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor