El bombardament israelià de Beirut deixa catorze morts pel cap baix i una seixantena de ferits

L’exèrcit d’Israel ha respost al darrer atac de l’Hesbol·là amb un bombardament contra Beirut, la capital del Líban. Ho han confirmat les Forces de Defensa d’Israel en una publicació a Twitter, en què parlen d’atac selectiu, que ha estat executat per un dron que ha llançat quatre projectils. El Ministeri de Salut libanès ha confirmat que hi havia catorze morts pel cap baix i seixanta-sis ferits. L’exèrcit israelià ha confirmat que l’atac ha servit per a matar l’alt comandament de l’Hesbol·là, Ibrahim Akil.

The IDF conducted a targeted strike in Beirut. pic.twitter.com/seLltFhQBt

— Israel Defense Forces (@IDF) September 20, 2024

L’atac ha afectat Dahieh, un barri al sud de la capital libanesa on el partit-milícia xiïta Hesbol·là té molta influència. Malgrat que la tensió entre Israel i l’Hesbol·là fa mesos que dura, aquesta setmana s’ha endurit especialment.

El primer ministre en funcions del Líban, Najib Mikati, ha convocat una reunió d’urgència per analitzar els fets i ha carregat contra l’estat d’Israel, al qual ha acusat de no tenir “cap mena de consideració humanitària, jurídica i moral” en les seves operacions militars. A més, ha instat la comunitat internacional a posicionar-se de manera clara contra l’atac.

En els darrers dies, el conflicte s’ha endurit arran de dos atacs, presumptament obra dels serveis secrets d’Israel, que van fer explotar els cercapersones d’integrants de la milícia. Això va causar dotze morts i vora tres mil ferits. Així, el repunt fa témer amb la possibilitat d’una expansió del conflicte al Llevant.

Ahir, el cap de l’Hesbol·là, Hassan Nasrallah, va dir que s’havia obert una “nova etapa” a la guerra, en què els esforços se centrarien a la frontera amb el Líban.

Qui és Akil?

Israel no s’ha pronunciat de moment sobre l’objectiu de l’atac, tot i que fonts citades per la cadena de televisió libanesa LBCI apunten que es tractaria d’Ibrahim Akil, sobre qui pesava una recompensa de set milions de dòlars (prop de 6,3 milions d’euros) per part dels Estats Units.

Akil, conegut com a Tahsin, era un membre del Consell de la Gihad de l’Hesbol·là, el principal organisme militar del grup. L’home va formar part de l’organització de la Gihad Islàmica, que va reivindicar els atemptats contra l’Ambaixada dels Estats Units a Beirut el 1983 i una presa d’ostatges en aquella mateixa dècada.

L’atac és el primer que executa Israel contra Beirut d’ençà del 30 de juliol, quan va matar un destacat comandant de l’Hesbol·là identificat com Fuad Sukur —fet que també es va saldar amb la mort d’un assessor iranià i cinc civils, inclosos dos nens—, un dia abans de l’assassinat a la capital de l’Iran, Teheran, del dirigent del braç polític del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), Ismail Haniyeh.