Isidre Soler: “El quart cinturó és una autovia per a urbanitzar el Vallès”

L’acord de pressupost entre el govern català, d’ERC, i el PSC ha ressuscitat una antiga polèmica: la construcció de B-40, més coneguda com a quart cinturó. Fa trenta anys que els moviments socials i ecologistes s’hi oposen i tan sols se n’han fet uns petits trams. Ara, tots dos partits es comprometen a reactivar la connexió entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. Els grups opositors s’han reactivat i volen plantar cara a qualsevol avenç en el projecte. La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha convocat una manifestació el 26 de febrer a Sabadell per pressionar el govern i el PSC. Parlem amb Isidre Soler, portaveu de la plataforma.

—Per què esteu en contra del quart cinturó?
—El quart cinturó representa un model de creixement, un model de mobilitat antiquat i desfasat, totalment contrari al sentit comú i a les directives europees ara que cal posar fre al creixement il·limitat i a una mobilitat pensada pel cotxe i el camió. Perquè això vol dir contaminació, pèrdua de biodiversitat i morts. Penseu que el Vallès és dels espais de Catalunya amb una mortalitat més gran associada a la contaminació. L’emergència climàtica és, bàsicament, una conseqüència d’aquest model. A l’altra banda, hi ha un model que opta per un creixement contingut, però, sobretot, un creixement que no afecti més espais naturals i en què la mobilitat sigui bàsicament en transport col·lectiu, sobretot en ferrocarril.

—Quin valor ambiental i de biodiversitat té la zona per on ha de passar la carretera?
—Afectaria els espais de la plana més ben conservats, amb una qualitat ambiental molt gran i una activitat agrícola imprescindible. A banda d’uns valors ambientals, paisatgístics i econòmics molt valuosos. Parlo d’espais emblemàtics, com ara els camps de ca n’Argelaguet, ca n’Ustrell, el Torrent de Colobrers, Togores, Torre Marimón, Santa Justa, Marata… I també afectaria Gallecs. Són tresors que no ens podem permetre el luxe de perdre. Pensa que de l’any 1979 al 2009, en quaranta anys, al Vallès Occidental s’han perdut 8.000 hectàrees de sòl agrícola, un 55% del total. I al Vallès Orientals, 9.243 hectàrees, un 48% del total. Ho hem de perdre tot perquè se n’adonin? A banda que no és necessari perquè ja tenim una AP-7 que funciona i potser cal millorar, però sobretot, cal optar pel corredor mediterrani i que les mercaderies no passin per la AP-7.

—Els partidaris pensen que culminar aquesta infrastructura millorarà la connexió entre el Vallès Oriental i l’Occidental i el Baix Llobregat.
—Això és una fal·làcia. Qualsevol persona, i no cal que sigui de Sabadell o Terrassa, sap que això és mentida. Tots dos Vallesos i el Baix Llobregat estan connectats perfectament per la C-58, la AP-7, la N-150 i per les carreteres de segona categoria. Per una altra banda, Terrassa té una ronda que passa per la riera de les Arenes i que connecta el nord de la ciutat amb la C-58. De connexions, n’hi ha de sobres. És innecessari. Ho hem d’entendre: el quart cinturó no és una autopista per a millorar la mobilitat, és una autovia pensada per a urbanitzar el Vallès. Es va crear per això, li deien Autovia Orbital de Barcelona, que consistia a fer una via de gran capacitat per ocupar tota la plana del Vallès i després urbanitzar-la. En tots els processos en què hi ha una infraestructura d’aquesta mena, més tard hi ha hagut una urbanització: construcció de polígons industrials, barris satèl·lit…

—Si acotem el focus a la ronda Nord, que és el tram que ha d’unir Terrassa amb la ronda Oest, de Sabadell, seria positiu perquè els vehicles que vinguin de Castellar del Vallès hagin de travessar la ciutat.
—Sí. Però quan parlem de ronda Nord, hi ha una trampa que bàsicament fa el PSC, i és que al quart cinturó li diuen ronda Nord. I una cosa és la connexió entre la carretera de Matadepera i la carretera de Castellar, que és un quilòmetre i mig. Això és la ronda Nord. I estem oberts a parlar-ne, tot i que preferim que abans es faci arribar el tren de Sabadell a Castellar. Però ells no en parlen pas, d’això. Per confondre, com que el quart cinturó és impopular, n’hi diuen ronda Nord. Ho va dir clarament l’Illa l’altre dia, el seu objectiu no és connectar Sabadell i Terrassa per una autopista, el seu objectiu és continuar-la fins a Granollers. Ronda Nord és una fal·làcia, falseja la realitat i parlen d’una cosa quan en defensen una altra.

—El conseller de Territori, Juli Fernández, que ser batlle de Sabadell, també diu que l’acord amb el PSC no és per al quart cinturó.
—Ell deu saber què ha acordat, esperem que no sigui el quart cinturó. Esperem que ens concretin què volen dir quan diuen ronda Nord. Si el conseller diu que no és quart cinturó, potser ho haurem de considerar, però que ens ho expliqui. Si és unir la carretera de Matadepera amb la de Castellar, això sí que és la ronda Nord. Ara, l’acord que ells han signat és el quart cinturó, perquè parla de la unió de Terrassa, Sabadell i Castellar, és a dir, continuar la B-40, que acaba a Terrassa, i unir-la fins a Sabadell. Amb la perspectiva que, quan s’hagi fet –cosa que esperem que no es faci mai i ja fa trenta anys l’aturem–, continuar-la cap a Granollers.

—Us ha sorprès el posicionament de Fernández d’ara respecte de quan era batlle?
—No valorem posicionaments polítics, opinem amb relació a allò que fan. Em consta que Juli Fernández i ERC sempre han estat contraris al quart cinturó. De fet, dins la campanya contra el quart cinturó hi ha molta gent d’ERC. Allò que pugui dir en Juli, no ho valoraré, perquè a vegades es diu en uns contextos i només tenim la informació dels mitjans.

—L’acord parla clarament d’unir Terrassa, Sabadell i Castellar.
—Sí, i això és el quart cinturó. Per tant, no és el model que ha defensat sempre i que pensem que hauria de defensar. Ara, ell diu que no és quart cinturó i que és una altra cosa i que s’ha d’estudiar. Per això ens costa de valorar les seves paraules. Esperem que un dia ens ho expliqui.

—Amb quines dificultats es pot trobar la redacció del projecte de la ronda Nord que han acordat d’encarregar durant el primer trimestre?
—Bé, d’entrada és fum perquè no ho tenen gens fàcil. Per a fer un acord hi ha d’haver una voluntat política clara i pressupost, i tot depèn de Madrid. I quan ens hem reunit amb el ministeri, sempre ens ha dit una cosa: “No fem connexions urbanes.” Perquè no són competència seva, sinó municipal o de la Generalitat. I la Generalitat no té capacitat per a fer res de tot això. Per una altra banda, qualsevol acord que signifiqui un atemptat contra els espais naturals, evidentment, xocaria amb les lleis d’emergència climàtica i de contaminació. I ens hi trobaran. Els combatrem amb la mobilització i amb totes les actuacions administratives i jurídiques que ho permetin.

—La normativa ambiental actual permet la construcció d’aquesta carretera?
—Jo diria que no. Però d’aquí a poques setmanes la UE endurirà molt més les condicions i els criteris d’obligacions ambientals. Per tant, aquest projecte, xocaria amb qualsevol legislació o recomanació de la UE. Malgrat tot el discurs i el torcebraç entre els uns i els altres, el problema que tenim és que sembla que no s’han adonat d’on som i cap a on anem. Anem cap al desastre climàtic absolut i encara volen accelerar-lo més. Fer el quart cinturó és d’una irresponsabilitat absoluta. I mentre discuteixen, es barallen i fan tot el festival mediàtic, no atenen els reptes de futur.

—Com ara quins?
—Haurien de discutir sobre com allargar el ferrocarril fins a Castellar del Vallès; com millorem la xarxa de ferrocarril de l’àrea metropolitana; per què no fan acords perquè el corredor mediterrani s’acabi d’una vegada, les mercaderies passin per ferrocarril i alliberin la AP-7? Pensen en un altre model, depredador i contrari als interessos generals de la població. Parlen de consens, però tan sols hi ha consens entre el PSC i Junts –que callen molt, però també hi estan a favor– i tots els lobbies de constructors i especuladors. El PSC s’ha convertit en el representant d’aquests lobbies.