Isabel Perelló, la primera dona que presideix el poder judicial espanyol, promet el càrrec

  • Amb l'elecció de Perelló es posa fi al blocatge que l'òrgan de govern dels jutges espanyol

VilaWeb
Isabel Perelló, en un moment de la promesa del càrrec (fotografia: EFE / Borja Sánchez-Trillo).

EFE

04.09.2024 - 10:44
Actualització: 04.09.2024 - 11:34

La magistrada Isabel Perelló Domènech ha promès avui al matí davant el rei espanyol, Felipe VI, el càrrec de presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem (TS) espanyol, de manera que es converteix en la primera dona al capdavant dels dos òrgans en tota la seva història.

Perelló (Sabadell, Vallès Occidental, 1958) ha acatat la constitució espanyola en un acte al Palau de la Zarzuela al qual han assistit els presidents del govern espanyol, Pedro Sánchez, del congrés, Francina Armengol, del senat, Pedro Rollán, i del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, i també el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.

Després d’haver llegit el reial decret del seu nomenament que ha publicat avui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), Perelló ha promès el càrrec davant un exemplar del text constitucional obert pel capítol 123, sobre el Tribunal Suprem. Posteriorment, el rei espanyol ha felicitat la nova presidenta de l’alt tribunal per ser també la primera dona que ocupava aquest càrrec i han fet les fotografies oficials.

El CGPJ va elegir ahir Perelló, magistrada de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal i afiliada a la progressista Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, davant la també progressista Ana Ferrer. Aquesta elecció posa fi al blocatge que l’òrgan de govern dels jutges ha sofert durant més de cinc anys i mig i permet de recuperar la normalitat.

La nova presidenta del CGPJ i del Suprem va ingressar a la carrera judicial el 1985. Ha ocupat destinacions al jutjat de primera instància i instrucció de Maó (Menorca), a l’Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També va servir al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (1991) i a l’Audiència espanyola (1994), i després va passar a ser lletrada al Tribunal Constitucional (1993-2003) i el 2009 magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Gairebé vint anys després, el 2022, quan van quedar vacants al Tribunal Constitucional, Perelló va ser una de les magistrades que, juntament amb més magistrats, es va oferir per no paralitzar el Tribunal de Garanties. És coautora d’unes quantes obres i ha col·laborat en el llibre L’Europa dels Drets: el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor