Isabel-Clara Simó presenta un escenari pessimista de l’ús del català

L’escriptora nascuda a Alcoi, autora d’obres fonamentals per entendre la literatura contemporània en català com La salvatge (Premi Sant Jordi, 1993), actual degana de l’Institut d’Estudis Catalans ha impartit la conferència, El català avui, dins del cicle La Conferència de l’Ens, en una sessió que ha arrencat amb un cert pessimisme per part de l’autora, tot i que a través d’algunes intervencions del públic assistent el sentit general ha virat cap a un cert optimisme, arribant a contagiar l’ànim de l’autora que recentment ha publicat Jonàs, novel·la que destaca per un tractament innovador de la narrativa que inclou notes a peu de pàgina, entre d’altres recursos.

“Acadèmicament estem salvats”, ha considerat l’autora diverses vegades, tant per la relació entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -“entre lingüistes no hi ha cap dubte de la unitat de la llengua”-. És en el carrer on Simó ha situat un retrocés de la llengua, tot i que el “coneixement s’ha ampliat”. El principal motiu que ha esgrimit la directora de la revista Canigó (1971-83) és que el català encara arrossega l’estigma de llengua de segona. Aquest prejudici es pot combatre amb fets -la importància per a la novel·lística universal de Tirant lo Blanc, o en l’àmbit poètic, la figura Ausiàs March- o la certesa que cap llengua és secundària i que les llengües internacionals si ho són, és perquè han estat precedides per un exèrcit, com l’escriptora ha recordat la frase del filòleg Jesús Tusón.

Llegeix la crònica sencera a Tornaveu fent clic aquí