13.01.2020 - 11:36
|
Actualització: 13.01.2020 - 21:57
Isabel-Clara Simó s’ha mort aquesta matinada a setanta-sis anys després d’una llarga malaltia. Considerada una de les escriptores més destacades de la literatura catalana moderna, va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2017. Arran de la distinció, Simó va declarar: ‘He estimat bojament els Països Catalans i avui me’n sent corresposta‘.
En la cerimònia de lliurament del premi, l’escriptora alcoiana va sorprendre el Palau de la Música amb la seva energia i reivindicant el talent artístic dels Països Catalans. Però va fer una confessió personal una mica amarga: ‘He donat la imatge, pel fet de ser dona i més, que escric històries d’amor per a tietes, que escric per a dones, des d’interiors, i m’he sentit rebutjada moltes vegades. De tota manera, no he abandonat: a cada bufetada una mica més d’impuls. No m’he sentit estimada sovint.’
Amb tot, les mostres d’afecte i reconeixement no li van mancar mai. Amb motiu del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, també li van retre un gran homenatge a València.
L’escriptora havia rebut un gran nombre de reconeixements durant la seva trajectòria, com ara la Creu de Sant Jordi el 1999, el premi Joan Coromines el 2008, el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català el 2009, el premi Pompeu Fabra el 2009, la Medalla d’Or de la ciutat d’Alcoi el 2013, que li va fer una gran il·lusió pel fet de ser reconeguda a la ciutat on va néixer, i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats el 2016, entre més.
El món de la cultura i, especialment, de la literatura catalana li va retre un sentit homenatge el juny passat, a la Vil·la Joana. Precisament, al març havia deixat de ser la degana de la Institució de les Lletres, càrrec honorífic que exercia des del 2016.
Isabel-Clara Simó va ser una dona de caràcter, amb unes fortes conviccions. Gran defensora dels Països Catalans i de la llengua catalana, no va deixar de fer de pont entre els diferents territoris del país. I va ser una gran defensora dels drets de les dones.
En l’àmbit literari, va publicar més d’una cinquantena d’obres de gèneres diversos, i ha estat traduïda a nou llengües (l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l’italià, el neerlandès i el suec).
Isabel-Clara Simó va guanyar alguns dels premis més destacats que es convocaven al país. El 1993, el premi Sant Jordi de novel·la per La Salvatge, un relat amorós de desig i possessió entre una noia de catorze anys i un sexagenari, ric i divorciat. El mateix 1993, també va rebre el premi Crítica Serra d’Or de narració per Històries perverses. El 2001, li van atorgar el premi Andròmina de narrativa per Hum… Rita!: l’home que ensumava dones, i el 2004, el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig per En legítima defensa. També va ser distingida amb el XIX premi de Novel·la Ciutat d’Alzira per El meu germà Pol el 2007 (podeu veure un capítol d’Escriptors.TV amb l’autora llegint un fragment d’aquesta obra), entre més.
Altres llibres destacats de l’autora són: Júlia (1983); Dones (1997), llibre del qual s’han venut més de 120.000 exemplars; Amor meva (2010), Homes (2010), Els invisibles (2013) i Jonàs (2016). Les dues últimes novel·les que va publicar van ser Prime time. Irreverències i La sarbatana, totes dues el 2019.
Com a periodista, Simó va exercir de directora del setmanari Canigó, revista fundada per qui fou el seu marit, el periodista Xavier Dalfó. També va ser columnista del diari el Punt Avui.
El comiat de l’escriptora serà dijous a les 12 del migdia al tanatori de les Corts, a Barcelona.
