IrsiCaixa descriu noves mutacions que el VIH fa servir per resistir-se als antirretrovirals

Científics de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa han descrit noves mutacions en regions externes a la proteasa –una proteïna clau en la maduració del virus– que el VIH fa servir per fer-se resistent als antirretrovirals, ha informat el centre en un comunicat.

El treball, publicat a la revista Scientific Reports del grup Nature, pot contribuir al disseny de nous medicaments efectius contra aquestes regions del virus i ajudar a predir l’efectivitat dels tractaments, proporcionant una medicina més personalitzada per a les persones amb VIH.

Els inhibidors de la proteasa són una família de fàrmacs antirretrovirals que bloquegen la proteasa del VIH, fent que el virus no maduri i, per tant, no sigui infecciós, però quan el tractament fracassa es deu al fet que el VIH es fa resistent mutant en unes posicions molt concretes d’aquesta proteïna.

Els investigadors han descobert que això pot deure’s a l’aparició de mutacions en regions externes a la proteasa, concretament, en les proteïnes d’unes zones del VIH anomenades matriu i càpside, i que fins ara no s’havien identificat.

A més, la troballa també permetrà anticipar si una persona és portadora d’aquest tipus de virus resistent i adequar-ne el tractament antirretroviral, ha destacat l’IrsiCaixa.

Segons ha explicat la responsable del grup de Escapament Immunitari i Vacunes (Virievac) d’IrsiCaixa, Julia García, durant els darrers anys els investigadors “s’han plantejat què passa a les zones del virus externes a la proteasa perquè els fàrmacs no siguin efectius”.

Estudis previs
Alguns estudis previs descrivien que hi havia mutacions fora de la proteasa involucrades en aquests mecanismes de resistència i l’objectiu de l’estudi ha estat identificar a quines zones del virus es donaven aquestes mutacions.

Per fer la investigació, els científics han seqüenciat l’ADN dels virus de pacients tractats amb inhibidors de la proteasa durant almenys nou anys, per analitzar com evolucionaven conjuntament la proteasa i una proteïna estructural del virus anomenada gag durant l’administració perllongada del fàrmac.

Això els va permetre identificar regions del virus implicades en l’adquisició de resistències als inhibidors de proteasa i que eren “fins ara desconegudes, però importants”, ha sostingut García.

El treball ha estat fet per científics de l’IrsiCaixa, impulsat conjuntament per Obra Social La Caixa i la Conselleria de Salut de la Generalitat amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat de Califòrnia San Diego i de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munich.