Irreverents i pioners, la clau de l’èxit dels Minyons de Terrassa

Ara fa una setmana els Minyons de Terrassa van trencar un altre sostre casteller i van fer possible un dels castells que molta gent encara considerava impossible, el quatre de deu amb folre i manilles. I venien d’haver descarregat poca estona abans el tres de deu, per quarta vegada aquesta temporada, en la diada de la colla, a la Plaça Vella de Terrassa. Dos castells de deu en una sola diada, una fita inèdita fins aleshores. La colla de la camisa malva ha esdevingut la gran dominadora de les construccions de deu en la temporada més espectacular dels més de dos-cents anys d’història dels castells, en un frec a frec històric amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Irreverents, trencadors, metòdics, pioners, els Minyons de Terrassa han signat algunes de les actuacions històriques del món castellers, segurament les més transcendentals. La primera diada d’aquestes característiques fou el 1993. El 21 de novembre d’aquell any es va inaugurar la segona època d’or dels castells, quan els terrassencs van carregar el dos de nou amb folre i manilles, que no s’havia assolit ni tan solament durant la primera època daurada dels castells, durant el segle XIX. Els Castellers de Vilafranca l’havien vingut intentant unes quantes vegades, sense èxit, des del 1989. Però va ser una colla amb només catorze anys de vida i nascuda en una ciutat sense tradició castellera com Terrassa la que va obrir la porta a la nova era dels castells de ‘gamma extra’, que encara dura. Reviviu l’emocionant retransmissió que feia Agustí Forné d’aquell primer dos de nou:

Com era possible que una colla com els Minyons aconseguís una gesta com aquella? Les colles de l’àrea tradicional, del Camp de Tarragona, es miraven amb una barreja de recel i respecte aquells neòfits que havien aconseguit una cosa mai vista. Com s’ho van fer? I sobretot: com han aconseguit d’aleshores ençà de mantenir-se com una de les colles punteres del país? Pere Tiana, ex-president de la colla i un dels membres fundadors explica que la il·lusió i les ganes hi van fer molt, però és clar que amb aquests ingredients (d’altra banda compartits per totes les colles del país) no n’hi ha prou per explicar la progressió dels Minyons.

Pioners en la incorporació de la dona al castells

Hi ha un parell de factors que poden ajudar a explicar-ho: la colla fou pionera en la incorporació de la dona al món casteller, un món gairebé exclusivament d’homes. A més del fet normalitzador que suposava, també permetia a la colla d’alleugerir les estructures, de fer-les menys pesades. I una segona aportació que van fer al món dels castells els Minyons: la innovació tecnològica, l’us de les noves tecnologies en l’estudi dels castells, en la prevenció i en la millora de la tècnica; o, més ben dit, en l’adaptació de la tècnica que els castellers dels Minyons aprenien anant a assaigs de les colles de Valls o del Castellers de Vilafranca a una realitat ben diferent com era la seva a Terrassa, on disposaven de menys efectius que no les altres colles, tant en els assaigs com en les diades. ‘Hi va haver una sèrie de gent que es va creure molt això dels castells, que va anar a molts assaigs d’altres colles, de la Joves o de la Vella de Valls, de Vilafranca, a aprendre, i intentar adaptar la tècnica de la zona tradicional a la nostra manera de fer. Els nostres castells potser són més tècnics, més lleugers. Hem sabut robar la clau d’adaptació de la tècnica castellera a la nostra manera de fer’, explica Pere Tiana.

Aquell dos de nou del 1993 inaugurava no només una nova era, sinó també una rivalitat que ja ara és històrica, entre els Minyons i els Castellers de Vilafranca, tot i que convé dir que els primers a descarregar aquell castell van ser la Vella de Valls, l’any següent.

Els Minyons van anar més enllà, i durant els anys noranta van ser la colla que més vegades va trencar el sostre casteller, recuperant dues construccions inèdites durant el seglex XX, com el cinc de nou amb folre, que van carregar el 1995 a la diada de la Mercè…

…i el quatre de nou net, que van descarregar per primera vegada la diada de Sant Narcís, a Girona, el 1998:

En aquella diada els Minyons no només van descarregar el ‘castell total’ per primer cop el segle XX, sinó que trencaven un tabú, i exportaven el fet casteller a les comarques del nord amb un colós com aquell just el mateix dia del duel casteller de Valls per Santa Úrsula. Aquell dia a Valls es van enfadar: fer un quatre de nou net (el primer) a Girona quan a Valls era Santa Úrsula era gairebé una profanació. Aquesta fou un altra gran aportació dels Minyons, la d’obrir el panorama casteller arreu del Principat. ‘A Valls hi ha hagut sempre una certa reticència a les colles del nord. I quan dic Valls parlo de Valls, de Tarragona i una mica de Vilafranca; i no em refereix tant a les colles, com a l’ambient, l’afecció’, explica Xavier Capdevila, periodista especialitzat en el món casteller, director durant molts anys del programa ‘Quarts de nou’ de TV3. ‘Els Minyons han trencat tòpics i anquilosaments del món casteller. Per què no es pot fer un tres de deu a Girona el dia de Santa Úrsula? Han demostrat que en això tenien raó, que l’expansió del món casteller era una cosa legítima i positiva, contra posicions molt encarcarades. Doncs ara resulta que a Barcelona fan castells de nou, a Terrassa fan castells de deu i enguany han coincidit la Mercè i Santa Tecla, i ningú no ha dit res’, afegeix.

El 1998 és un any mític en la història dels castells. Per la recuperació del quatre de nou net, però sobretot per la cursa del primer castell de deu. La van protagonitzar els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa; el primer intent el van fer els Minyons el 5 de juliol. El Verds van provar-lo tres vegades sense èxit, i van crear una diada especial el 15 de novembre, una setmana abans de la diada dels Minyons, sabent que els terrassencs el volien portar a plaça. I el van carregar. Una setmana després, els Minyons el descarregaven:

Durant les primers anys del segle XXI els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca van continuar compartint el domini del món casteller. Els Minyons van tornar a descarregar el quatre de nou net, el 2001, en dues ocasions, a Vilafranca per Sant Fèlix i a Reus, durant la diada del Mercadal. Aleshores eren, juntament amb la Joves de Valls, els grans dominadors d’aquesta estructura, i també del tres de deu, que van tornar a descarregar el 2002.

Però durant els anys següents, amb la colla malva enmig d’un procés canvi generacional, la posició capdavantera dels Verds es va fer més inqüestionable: ja feia uns quants anys que es van inventar el pilar de vuit amb folre i manilles i posteriorment van descarregar per primera vegada a la història tant el quatre com el tres de nou amb folre i agulla (tot i que el primer tres amb l’agulla el van carregar justament els Minyons, el 2008). I han esdevingut els grans dominadors de la torre, essent els únics que han descarregat el dos de vuit net i que han carregat el dos de nou sense manilles, considerat el castell més difícil dels que fins ara com a mínim s’han carregat.

‘La CUP del món casteller?’

Aquests anys de domini verd van coincidir amb un estancament i una certa crisi dels Minyons. El darrer gran esclat mediàtic i social del món casteller va coincidir amb la consideració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat dels castells per part de la UNESCO, el 2010, i amb el concurs de castells que es fa cada dos anys a Tarragona com a principal escenari de projecció nacional i internacional del fet casteller. La negativa dels Minyons a participar-hi és un altre fet que explica el caràcter heterodox de la colla.

Xavier Capdevila es mostra crític amb la posició dels Minyons sobre el concurs de castells: ‘Els Minyons els podríem comparar ara amb la CUP del món casteller. Són la mosca collonera simpàtica, que té raó i que innova. Però que també s’ha encasellat en posicions poc compartides: l’actitud que tenen amb el concurs, quan el concurs és la projecció més gran que tenen els castells, és absolutament antiga.’

De fet, la negativa a participar en el concurs ha generat debat i tensions dins de la colla. El fundador de la colla, el sitgetà Josep Antoni Falcato (que ara ja no és a la colla), és un defensor del concurs de castell. Però els Minyons mantenen la decisió de no participar en el concurs perquè mai no han volgut que els castells fossin valorats com una competició i amb punts pel mig, i en canvi han volgut posar l’accent en la dimensió social, festiva i de cultura popular que tenen els castells.

‘Els Minyons, pel que fa al seu paper trencador important i innovador del món casteller, han fet grans accions, en l’àmbit tècnic casteller i també mental’, explica Capdevila. ‘Però determinades posicions identitàries els han creat antipaties, i han creat tensions dins la colla mateix. Ara, a ells els serveix també per mantenir aquest punt diferenciador de ‘ningú com nosaltres’’.

L’any que ve és any de concurs, i, si no hi ha cap sorpresa, els Minyons renunciaran a anar-hi. Renunciaran al gran aparador del món casteller, però continuaran essent la colla de referència de sempre, i ara més que mai, després d’haver estat capaços, una vegada més, d’haver arribat més amunt que ningú. Aquesta vegada amb el quatre de deu.