Irresponsables!

Els irresponsables sempre són un perill, però en política més. I avui, directament, són un perill públic perquè pot implicar presó, exili o ruïna econòmica. No són pocs els polítics que han portat el país al caire de l’abisme i encara és hora que demanin perdó. Personalment sóc dels qui troben insultant que polítics com Ada Colau, Ernest Urtasun o Xavier Domènech no hagin fet gens d’autocrítica, sempre tan necessària –i en el seu cas, urgent. Urgent perquè tots tres fa anys que enganyen la població d’una manera greu, irresponsable i fins i tot cruel. Les seves paraules han confós molta gent de bona fe. Gent que creia en ells, i en el seu somni. Un somni que, per a acabar-ho d’adobar, presentaven gairebé a tocar. Un camí fàcil, deien. Si es descuiden.

Recordem que Colau, Urtasun i Domènech són dels qui deien que el federalisme és a la cantonada, que mai com ara no havíem tingut tants aliats a Madrid, que els vents bufen en favor de la concòrdia, i que la gent que votava Podem anava a favor del referèndum. Presentaven un estat modern, centrat, moderat. Amb reformes necessàries, sí. Però amb parets mestres que aguantaven. Però la veritat els contradiu d’una manera cruel: a la cantonada no hi hem trobat el federalisme, sinó la presó d’Estremera. El 155 no solament el va votar el PP, sinó també el PSOE. I a Madrid, en lloc d’aliats hi hem trobat el jutge Llarena. Les parets mestres no han aguantat iaies votant. No calen reformes. Cal fotre el camp.

Quan els independentistes els dèiem que l’estat era intolerant, que el problema no era el PP, sinó també el PSOE, i els ensenyàvem la llista dels presidents catalans que han acabat a la presó o a l’exili, sabeu què ens deien? Exagerats. Mentiders. Allunyats de la realitat. Doncs ara que ja sabem que el 155 va ser aprovat no tan sols pel PP, sinó també pel PSOE, que Puigdemont és a l’exili, i Junqueras a la presó, sabeu quina és la seva reacció? Dir que ells ja ho deien. Realment espectacular. Ells (ells!) afirmen que és d’ingenus no haver calculat la reacció de l’estat. Per a flipar, que exactament els mateixos que deien que vivíem en un estat camí del federalisme ara diguin que el 155 era previsible. I que ells ja havien avisat! Però si giraven la cara davant la llista de presidents empresonats! I ara diuen que ells ja avisaven? No els fa molta vergonya? Venen una moto, al final és cotxe bomba, i xiulen com si res. Impressionant.

En fi, els independentistes, la seva DUI, el seu 1 d’octubre, han fet evident l’Espanya negra. Presó i exili. Per això Colau, Urtasun i Domènech, i tots els irresponsables que pintaven una Espanya neta i civilitzada, s’indignen tant amb els independentistes. Som un mirall del monstre que ells amagaven. No ens ho perdonen, ni ens ho perdonaran. Els anys vinents, que se’ls faran llargs (com a nosaltres!), veuran, horroritzats, que han d’emblanquinar un altre cop un estat fosc. Fa anys que ho fan, però la feina feta ha saltat enlaire des de l’1-O. Ni tots els seus tristos homenatges a la Barcelona del 1992 no seran suficients per a fer-nos oblidar Estremera ni l’operació Garzón. Ara els comuns ploren per les cantonades perquè no tenim govern, per més que el problema real és no tenir estat. Que ho preguntin, si no, als desnonats.

Són uns grans irresponsables. Ho són. Pinten una Espanya irreal i imaginària. I algú els ho hauria de dir: la seva estratègia causa molt de dolor. Com més va més dolor. Que parin d’una santa vegada d’enganyar la gent amb un somni que saben que no arribarà mai. I que diguin en públic allò que accepten en privat.