15.09.2023 - 13:06
|
Actualització: 15.09.2023 - 13:13
El ministre d’Afers Estrangers irlandès, Micheál Martin, ha insinuat que la República d’Irlanda donarà suport a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea.
“En aquests moments és massa aviat perquè Irlanda prengui una posició exhaustiva sobre la proposta del govern espanyol sense tenir-ne tots els detalls i sense haver-ne fet encara cap presentació formal”, ha començat dient el ministre en resposta a una pregunta parlamentària de Matt Carthy, diputat del Sinn Féin. “No obstant això –ha afegit–, Irlanda sempre s’ha mostrat fermament a favor del pluralisme en qüestions lingüístiques i a favor de donar suport als ciutadans de la UE perquè trobin tanta informació com sigui possible sobre la Unió i les seves institucions, i això es tindrà en compte a l’hora de prendre una decisió al consell.”
L’any 2005, després d’anys de campanya, el govern irlandès va demanar l’oficialitat de la llengua irlandesa –minoritzada a l’illa– com a idioma de treball de la Unió Europea, una petició que va acabar-se aprovant dos anys més tard. Així i tot, la manca de traductors i els problemes logístics n’han dificultat l’aplicació.
L’oficialitat del català, el basc i el gallec es debatrà a la pròxima reunió del Consell de la UE, que tindrà lloc dimarts vinent. La proposta del govern de Pedro Sánchez, que s’ha d’aprovar per unanimitat, ha topat amb el recel d’estats com ara Suècia, que aquesta setmana ha dit públicament que té dubtes sobre els aspectes pràctics i pressupostaris.
