01.03.2017 - 22:00
Irlanda del Nord celebra avui dijous eleccions arran de la caiguda del govern que ostentaven de manera compartida protestants i catòlics. Els comicis arriben enmig de les negociacions pel Brexit i dies després que el primer ministre irlandès, Enda Kenny, exigís que l’acord entre la Unió Europea i el Regne Unit ha de permetre que Irlanda del Nord pugui tornar al bloc europeu.
Els comicis es van convocar arran de la crisi del govern de Belfast, un executiu compartit entre el Sinn Féin i el partit majoritari, el Partit Democràtic Unionista (DUP). La dimissió del vice-primer ministre Martin McGuiness, argumentant discrepàncies amb el líder de la formació unionista, Arlene Foster, va ser el punt de partida d’una crisi que va desembocar en la caiguda del govern i la convocatòria d’eleccions per part del govern britànic. De cara a aquests comicis, diversos analistes pronostiquen un transvasament de vots del DUP cap al Partit Unionista de l’Ulster (UUP). D’aquesta manera, el Sinn Féin podria convertir-se en la primera força.
Les eleccions s’emmarquen en el debat del Brexit. El ministre britànic per Irlanda del Nord va deixar clar que no afectarà el calendari per a l’activació de l’article 50 del Tractat de Lisboa, que obrirà el camí a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Fa pocs dies, el líder irlandès, Enda Kenny, va exigir a Brussel·les que l’acord del Brexit tingués en compte un possible retorn d’Irlanda del Nord al bloc europeu. Kenny no va descartar tampoc una possible reunificació del país, que permetria a Irlanda del Nord -que ara forma part del Regne Unit- seguir formant part de la Unió.
Els resultats del referèndum del Brexit van posar sobre la taula les diferències territorials al Regne Unit pel que fa al sentiment europeista. Si bé a Gal·les i a Anglaterra es va imposar el ‘sí’, a Escòcia i Irlanda del Nord hi va guanyar el ‘no’. Amb aquests resultats, la primera ministra escocesa, Nicole Sturgeon, ha tornat a reivindicar un referèndum per fer valer la voluntat dels escocesos de seguir formant part de la Unió Europea. Segons que va revelar el diari The Times, la primera ministra britànica, Theresa May, estaria d’acord amb aquest segon referèndum d’independència, però només després del Brexit.
