16.04.2024 - 12:10
El centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha reclamat que quan hi hagi lesionats o morts a mans de la policia o de funcionaris de presons, el govern apliqui els protocols que existeixen sobre informació, acompanyament i assessorament a les víctimes sota custòdia policial o penitenciària. Uns protocols que sí que s’apliquen en casos de violència masclista o accidents de trànsit. A més, demana al govern que creï un mecanisme independent de supervisió de les actuacions policíaques o penitenciàries contra ciutadans, ja que els actuals mecanismes judicials són molt lents o no funcionen correctament. “Si volem evitar casos com aquests, cal més transparència i més supervisió”, ha dit Anaïs Franquesa, directora d’Irídia.
Ho han reclamat durant la presentació de l’Informe sobre violència institucional del 2023, on exposen que 146 persones es van dirigir al Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (Saidavi) d’Irídia per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D’aquest total, 55 persones i 2 col·lectius han patit violència institucional i els seus casos entraven dins l’àmbit d’actuació del Servei; la resta, quan corresponia, s’han derivat a altres entitats o serveis que els podien donar suport.
Durant la conferència de premsa s’ha destacat el cas de la mort d’un home per les sis descàrregues elèctriques de pistola Tàser que van aplicar-li agents dels Mossos d’Esquadra. Mireia Salazar, advocada del cas, ha dit que el cas és una mostra de com, fins i tot en una actuació policíaca amb resultat de mort, hi ha una manca de control per part dels superiors jeràrquics i, diu, una investigació policíaca interna deficient.
La germana de l’home ha dit que va sentir impotència: “Vam haver de moure’ns nosaltres per buscar justícia i el sistema no va voler. Tant de temps sense resposta, ni justícia, ens ha fet molt de mal.” Ha demanat que els culpables reconeguin els fets i que es faci justícia.
Pel que fa al perfil de les 55 persones afectades, 20 eren dones, 34 eren homes i d’una de les persones no consta el gènere. En relació amb l’edat, entre les persones ateses n’hi ha una que en el moment dels fets era menor d’edat, 24 d’entre 18 i 34 anys, 16 d’entre 35 i 64 anys i, en últim lloc, 14 persones de les quals no en consta l’edat, ja que se les ha atès telefònicament i no s’ha demanat aquesta informació, per no considerar-se rellevant.
Finalment, dels 57 casos atesos, 35 han estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic, 5 per denúncies de vulneracions de drets a la presó, 5 en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial, 4 en domicilis privats, 4 en context de protesta, 1 al CIE i 3 en contextos diversos diferents dels anteriors.
D’altra banda, com a mínim en 13 dels casos que s’han atès durant l’any 2023, en la primera atenció s’ha identificat un component discriminatori en l’actuació policial: en 9 casos per racisme, en 2 casos per LGBTI-fòbia, en un cas per ambdós motius i en un cas perquè la persona tenia una discapacitat física. Tanmateix, és important destacar que sovint, per diferents motius, les persones no verbalitzen el component discriminatori fins al cap d’un temps d’haver iniciat l’acompanyament i, per tant, pot ser que el número sigui superior.
Irídia ha litigat en un total de 56 casos, però només 9 s’han assumit aquest any: 19 en context d’espai públic o domicili, 19 en defensa del dret de protesta, dret a la informació o infiltració policial als moviments socials, 16 en context de privació de llibertat en comissaries, presons o CIE, i dos per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana. Un total de 49 dels casos segueixen oberts, i en el 40% d’aquests hi ha un component de racisme. En 42 casos es va per la via penal, mentre que els altres set són una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa.
En els casos penals, hi ha un total de 156 policies, funcionaris de presons o vigilants de seguretat privada encausats: 63 policies nacionals, 48 mossos, 23 policies locals, 10 funcionaris de presons i 12 vigilants privats.
