Irene Solà s’enduu el premi Finestres per ‘Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres’

L’escriptora Irene Solà (Malla, Osona, 1990) ha guanyat el premi Finestres de narrativa en català, un dels més ben dotats per a obra publicada, per Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, editada per Anagrama l’any passat. Solà s’afegeix al palmarès iniciat per Albert Pijuan, per Tsunami, i continuat per Joan Todó amb La verda és porta i Roser Cabré-Verdiell per AIOUA.

El jurat, format per Anna Guitart, Gemma Medina, Mare Faye Letham, Marina Espasa i Pere Antoni Pons, ha volgut distingir aquesta novel·la que ha definit així: “Un aquelarre que sembla extret d’un retaule barroc que espera la mort d’una dona impossiblement vella, membre d’una saga familiar que neix amb el trencament d’un pacte amb el dimoni. Un festí fosc i brut carregat d’escenes carnals inquietants i vertiginoses entre animals, homes, dones i bèsties diabòliques que mengen, ballen i copulen en un mas enclavat en un tros de terra travessat per vetes cabaloses de llegendes, mites sobrenaturals i quatre segles d’història. Una novel·la enlluernadora i poderosa que fa gala d’una capacitat singular per a entrellaçar històries i servir-les en un al·luvió incessant i estilísticament controlat, amb una llengua viva que vessa de l’aiguaneix de la tradició literària catalana.” Amb Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, el jurat del Finestres ha assegurat que s’obre un capítol més del món d’Irene Solà, “poètic, evocador i lluminós, i que ara es mostra més bestial, caòtic i fosc”. I afegeix: “És un món ple de contrastos, també amb humor i travessat per la solidaritat femenina, d’una autora que té una mirada panteista poblada de forces de la natura, bruixes i fantasmes, bandolers i caçadors, rituals antics i personatges moderns.” Solà ha definit la seva obra com una novel·la fantasmagòrica, però molt carnal, amb un gran interès per la cosa material, que expliquen les Guilleries i el mas protagonista, des del temps present. “Hi ha un joc volgut amb els contrastos. Aquesta novel·la comença en la foscor i acaba en la foscor, perquè passa en un sol dia, però entre dues foscors tan intenses hi ha totes les possibilitats de la llum i el color del dia –ha dit l’autora–. És una novel·la marcada pel títol, que fa referència a les tenebres, però entén la foscor com un espai de possibilitats, refugi, plaer i vida.”

L’acte també ha servit per a donar a conèixer el guanyador delpPremi Finestres de narrativa en castellà, que ha distingit l’escriptor Andrés Barba (Madrid, 1975) per El último dia de la vida anterior, una novel·la de fantasmes inspirada pels esdeveniments de la pandèmia de la covid-19, que ha convençut el jurat format per Jordi Costa, Mathias Enard, Camila Enrich, Mariana Enríquez i Carlos Zanón.

Premis Finestres de còmic

Fomentar la creació de còmic en llengua catalana, per enfortir-ne la presència, necessitada d’estímuls; donar suport econòmic als autors i empènyer i fer difusió de la publicació de còmic en la nostra llengua són els objectius del premi Finestres de còmic en català, ha recordat Montserrat Terrones, responsable de l’Editorial Finestres, i membre del jurat amb Jordi Canyissà, Lluïsa Pardo, Núria Tamarit i Adrià Turina. La dotació és, com la resta de premis, de 25.000 euros, per visibilitzar la mateixa importància i rellevància del còmic que la resta de guardons i beques que impulsa la Fundació Finestres, creada pel mecenes Sergi Ferrer-Salat, empresari farmacèutic i propietari de la llibreria Finestres, entre altres projectes socials i culturals. En aquest tercer any, l’obra guanyadora ha estat Mala olor, de la dibuixant Nadia Hafid (Terrassa, Vallès Occidental, 1990) que ha volgut posar de manifest que, des de la seva fundació, ha aconseguit tenir un dels catàlegs més prestigiosos del còmic al nostre país. També ha celebrat que pugui publicar el seu tercer còmic, després d’El buen padre i Chacales, en la seva llengua materna. Hafid també ha reconegut que la majoria d’autors de còmic no poden viure del seu ofici: “En el meu cas la meva feina és d’il·lustradora, però molts companys no poden dedicar-se al dibuix professionalment.”

En el projecte guanyador, a una de les treballadores d’una empresa que vol mostrar una cara de diversitat i bones pràctiques li fan “mala olor” els peus. D’aquí ve el títol, que vol evocar la manera com parlen les empreses, amb eufemismes per evitar paraules més dures com, la més lògica, “pudor”. Però, darrere l’asèpsia i estandardització de l’empresa, tota una metàfora de la societat, hi ha alguna cosa que, efectivament, fa pudor. Segons l’autora, amb Mala olor vol fer una denúncia del classicisme i el racisme de les empreses que practiquen l’emblanquiment social. La menció al talent novell, dotada amb 15.000 euros, és per a Lignit, d’Emma Casadevall, un relat humà profusament documentat sobre la mineria a la zona del Berguedà.