06.02.2017 - 18:40
|
Actualització: 06.02.2017 - 20:00
Dolores Agenjo, ex-directora de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, fou l’única responsable d’un centre educatiu que es va negar a cedir les claus per a poder fer la votació del 9 de novembre de 2014. Agenjo –en declaracions als mitjans i també en la fase d’instrucció de la causa contra Mas, Ortega i Rigau– va assegurar haver-se sentit ‘pressionada’ per les trucades rebudes per membres del Departament d’Ensenyament perquè cedís les claus del centre. Va arribar a dir fins i tot que l’havien forçada a jubilar-se. En la declaració d’avui, Rigau ha desmuntat aquesta teoria.
Responent una pregunta del seu advocat, Jordi Pina, Rigau ha dit que no hi hagué represàlia contra Agenjo: en primer lloc, perquè mai no hi va haver cap resolució ni instrucció escrita i, per tant, no podia pas ser sancionada. I tot seguit ha afegit: ‘Va fer declaracions que em van doldre. Va dir que quan havia tornat al centre després del 9-N, havia hagut de demanar la jubilació perquè no suportava el clima i tenia males relacions a l’institut. Tots els qui hem estat mutualistes de Muface sabem que un funcionari ha de demanar la jubilació pel cap baix quatre mesos abans de poder-ne gaudir. Aquesta senyora, molt abans del 9-N, ja havia demanat la jubilació. Per tant, va utilitzar aquesta qüestió amb un rerefons polític.’
Escolteu ací les declaracions:
L’advocat de Rigau té un certificat que acredita que Agenjo va demanar la jubilació el 10 d’octubre de 2014, quatre dies abans que Artur Mas anunciés la consulta, fet que demostra la versió de l’ex-consellera. Demà tindrà la paraula Agenjo, que probablement declararà a petició de l’acusació particular.
Sobre les presumptes pressions rebudes per Agenjo, Rigau ha argumentat que, dels 556 instituts de Catalunya, aquest institut de l’Hospitalet de Llobregat va ser l’únic cas ‘singular’. ‘Ens vàrem trobar que, en els contactes entre la directora [Agenjo] i les persones que havien de decidir finalment les seus, hi havia un estira-i-arronsa. Llavors es va poder detectar que hi havia un rerefons polític en l’actuació d’aquesta directora, perquè feia unes peticions que anaven més enllà de les que havia fet qualsevol altre centre. Finalment, vàrem decidir de prescindir d’aquell centre’, ha explicat Rigau.
El rerefons polític d’Agenjo
Quan Rigau ha assenyalat que en l’actitud d’Agenjo hi havia un rerefons polític, es referia a les seves simpaties polítiques, que poc més tard del 9-N van sortir a la llum. A les eleccions municipals del mes de maig del 2015, Dolores Agenjo va ser candidata de Ciutadans a l’Hospitalet de Llobregat, on tancava la llista simbòlicament, i a les eleccions del 27-S fou la número 23 d’aquest partit per Barcelona. Aleshores va declarar: ‘Ciutadans és el partit de la llibertat, la democràcia i la convivència. És una promesa feta realitat que diu alt i clar que vol instaurar una política pròxima als problemes dels ciutadans.’ I sobre la situació general, va dir: ‘A Catalunya hi ha por; et duu menys problemes desobeir el Tribunal Constitucional que no pas la Generalitat.’
D’ençà que la premsa va parlar-ne, els partits unionistes i la majoria dels grans mitjans de comunicació espanyols han presentat Agenjo com una heroïna. El mes de febrer del 2015, per exemple, fou guardonada amb el premi Catalans per Espanya, que lliuren un seguit d’entitats espanyolistes per la tasca en defensa de la unitat d’Espanya. Entre aquestes entitats hi ha el Movimiento Cívico de España i Catalanes, Convivencia Cívica Catalana, l’Associació d’Amics de les Forces Armades i la ultradretana Somatemps. Com podreu veure al vídeo següent, Agenjo acaba el discurs amb un contundent ‘Visca Espanya’.
