25.09.2017 - 11:28
El governador de Kirkuk també participa a la consulta i crida als ciutadans de totes les comunitats a acudir a les urnes
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
El president del Kurdistan iraquià, Masud Barzani, ha votat aquest dilluns, a les 8.30 hores, en el referèndum sobre la independència d’aquesta regió autònoma iraquiana, segons ha informat la cadena de televisió kurda Rudaw.
Barzani, principal impulsor i defensor de la consulta rebutjada pel Govern central iraquià i pels països de la regió, ha exercit el seu dret al vot a Erbil mitja hora després de l’obertura de les urnes aquest dilluns al matí.
També ha votat aquest dilluns a primera hora del matí el governador de Kirkuk, Najmaldin Karim. “Avui, com qualsevol altre ciutadà de Kirkuk, he vingut a votar perquè comenci el procés d’independència del Kurdistan”, ha afirmat el governador.
Karim ha fet una crida a la participació dels ciutadans àrabs i turcòmans en el referèndum. “És important la participació de tots. La ciutat és seva també. Tots vivim junts aquí”, ha assegurat. “Participar en aquest procés ens portarà un futur bonic i brillant per a tots els participants”, ha afegit.
Com en anteriors votacions, les autoritats del Kurdistan iraquià han tancat les fronteres del territori fins que conclogui el període de votació, segons ha pogut comprovar la cadena de televisió kurda Rudaw.
Els col·legis electorals romandran oberts fins les 18.00 hores (hora local), en un plebiscit convocat malgrat el taxatiu rebuig del Govern central de Bagdad, sense recolzament de la comunitat internacional, enmig de la guerra oberta contra Estat Islàmic.
Aquest plebiscit és una repetició del que va passar el 2005, on un 98 per cent dels kurds es van pronunciar a favor de la independència. El d’aquest dilluns es diferencia en un aspecte crucial: a diferència de l’ocorregut fa 12 anys, aquest referèndum està aprovat per les autoritats regionals, i el seu resultat serà vinculant.
El resultat de la votació afectarà a 30 milions de kurds, una de les poblacions sense estat oficial més grans del món, repartits principalment entre les muntanyes d’Iran, Síria, Iraq i Turquia i dividits al seu torn en petites comunitats marcades per un fort sentit de la identitat local per davant del gran concepte de la unitat nacional kurda, per no esmentar la divisió existent entre els kurds integrats ara en nuclis urbans com Istanbul, Damasc o Teheran, i els qui encara conserven tradicions mil·lenàries en els terrenys muntanyencs que connecten aquests països.
Són tradicions com per exemple el Nouruz, la festivitat de l’any nou del calendari persa, que ni tan sols la pressió de grups gihadistes com Estat Islàmic ha aconseguit extingir.
La causa principal del referèndum, addueixen les autoritats del Kurdistan iraquià, té el seu origen en la marginació històrica de la qual diuen haver estat objecte per part de les autoritats de Bagdad, a les quals acusen de violar més de 50 articles de l’actual Constitució iraquiana referents a la seva autonomia — en particular el 140, referit a la propietat de zones de Kirkuk, rica en petroli –.
La Carta Magna iraquiana en vigor data del 2005, en el principi de l’era post Sadam Husein, i atorgava a l’enclavament un ampli grau d’autonomia que Bagdad no ha respectat, segons el parer del Govern kurd, amb el seu president Masud Barzani al capdavant.
“S’ha acabat el temps de negociar”, va declarar divendres passat Barzani durant un multitudinari discurs a la capital kurda, Erbil. “La decisió ja no depèn d’un partit ni d’una persona. El referèndum tindrà lloc a la data establerta”, va afegir just abans que una delegació kurda es dirigís a Bagdad per ratificar davant les autoritats iraquianes la celebració del plebiscit, que conté una única pregunta: “Vol que la regió del Kurdistan i que les zones fora de l’administració es converteixin en un estat independent?”.
ENMIG DE LA GUERRA
La guerra contra Estat Islàmic ha accelerat els esdeveniments. Primer, per exacerbar l’ànim nacionalista gràcies a les victòries dels guerrillers kurds, els peshmerga, considerats pels Estats Units com un baluard indispensable per combatre els gihadistes.
I segon, i igual d’important: ha augmentat la dependència de la regió de països com Iran o Turquia, país aquest últim que s’oposa a la independència del Kurdistan iraquià — en trobar-se Ankara enmig d’una guerra amb el partit milícia kurd PKK — i que ha amenaçat amb tallar relacions econòmiques amb la regió.
Així, el rebuig de Turquia podria tallar les cames a l’economia d’un futur estat kurd, atès que Ankara té la capacitat de lliurar als kurds un corrent de fons independent gràcies a les vendes de cru, en opinió del grup d’experts International Crisis Group.
No obstant això, i enfront d’aquesta situació, Rússia ha acudit ràpida al rescat. El Kremlin no s’ha pronunciat en clars termes sobre el referèndum però sempre ha apostat pel dret dels kurds a l’autodeterminació i, recentment, el gegant energètic Rosneft ha anunciat una multimilionària inversió al Kurdistan, fet que proporcionaria a les autoritats kurdes un important recolzament econòmic en el cas que culminessin les seves ambicions independentistes.
El de Rússia sembla ser l’únic suport nítid. Nacions Unides ha manifestat la seva disconformitat amb el referèndum i s’ha remès a l’opinón del Govern de Bagdad, que nega qualsevol tipus de marginació i qualifica la iniciativa com d'”anticonstitucional”. Els Estats Units, per la seva banda, ha intentat negociar infructuosament amb el Kurdistan iraquià un ajornament del referèndum.
