25.09.2017 - 10:45
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
El procés de votació en el referèndum d’independència a la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià ha arrencat aquest dilluns a les 8.00 hores (hora local), segons ha informat la cadena de televisió kurda Rudaw.
Els col·legis electorals romandran oberts fins a les 18.00 hores (hora local), en un plebiscit convocat malgrat el taxatiu rebuig del Govern central de Bagdad, sense recolzament de la comunitat internacional, enmig de la guerra oberta contra Estat Islàmic.
Aquest plebiscit és una repetició del que va passar el 2005, on un 98 per cent dels kurds es van pronunciar a favor de la independència. El d’aquest dilluns es diferencia en un aspecte crucial: a diferència de l’ocorregut fa 12 anys, aquest referèndum està aprovat per les autoritats regionals, i el seu resultat serà vinculant.
El resultat de la votació afectarà a 30 milions de kurds, una de les poblacions sense estat oficial més grans del món, repartits principalment entre les muntanyes d’Iran, Síria, Iraq i Turquia i dividits al seu torn en petites comunitats marcades per un fort sentit de la identitat local per davant del gran concepte de la unitat nacional kurda, per no esmentar la divisió existent entre els kurds integrats ara en nuclis urbans com Istanbul, Damasc o Teheran, i els qui encara conserven tradicions mil·lenàries en els terrenys muntanyencs que connecten aquests països.
Són tradicions com per exemple el Nouruz, la festivitat de l’any nou del calendari persa, que ni tan sols la pressió de grups gihadistes com Estat Islàmic ha aconseguit extingir.
La causa principal del referèndum, addueixen les autoritats del Kurdistan iraquià, té el seu origen en la marginació històrica de la qual diuen haver estat objecte per part de les autoritats de Bagdad, a les quals acusen de violar més de 50 articles de l’actual Constitució iraquiana referents a la seva autonomia — en particular el 140, referit a la propietat de zones de Kirkuk, rica en petroli –.
La Carta Magna iraquiana en vigor data del 2005, en el principi de l’era post Sadam Husein, i atorgava a l’enclavament un ampli grau d’autonomia que Bagdad no ha respectat, segons el parer del Govern kurd, amb el seu president Masud Barzani al capdavant.
“S’ha acabat el temps de negociar”, va declarar divendres passat Barzani durant un multitudinari discurs a la capital kurda, Erbil. “La decisió ja no depèn d’un partit ni d’una persona. El referèndum tindrà lloc a la data establerta”, va afegir just abans que una delegació kurda es dirigís a Bagdad per ratificar davant les autoritats iraquianes la celebració del plebiscit, que conté una única pregunta: “Vol que la regió del Kurdistan i que les zones fora de l’administració es converteixin en un estat independent?”.
ENMIG DE LA GUERRA
La guerra contra Estat Islàmic ha accelerat els esdeveniments. Primer, per exacerbar l’ànim nacionalista gràcies a les victòries dels guerrillers kurds, els peshmerga, considerats pels Estats Units com un baluard indispensable per combatre els gihadistes.
I segon, i igual d’important: ha augmentat la dependència de la regió de països com Iran o Turquia, país aquest últim que s’oposa a la independència del Kurdistan iraquià — en trobar-se Ankara enmig d’una guerra amb el partit milícia kurd PKK — i que ha amenaçat amb tallar relacions econòmiques amb la regió.
Així, el rebuig de Turquia podria tallar les cames a l’economia d’un futur estat kurd, atès que Ankara té la capacitat de lliurar als kurds un corrent de fons independent gràcies a les vendes de cru, en opinió del grup d’experts International Crisis Group.
No obstant això, i enfront d’aquesta situació, Rússia ha acudit ràpida al rescat. El Kremlin no s’ha pronunciat en clars termes sobre el referèndum però sempre ha apostat pel dret dels kurds a l’autodeterminació i, recentment, el gegant energètic Rosneft ha anunciat una multimilionària inversió al Kurdistan, fet que proporcionaria a les autoritats kurdes un important recolzament econòmic en el cas que culminessin les seves ambicions independentistes.
El de Rússia sembla ser l’únic suport nítid. Nacions Unides ha manifestat la seva disconformitat amb el referèndum i s’ha remès a l’opinón del Govern de Bagdad, que nega qualsevol tipus de marginació i qualifica la iniciativa com d'”anticonstitucional”. Els Estats Units, per la seva banda, ha intentat negociar infructuosament amb el Kurdistan iraquià un ajornament del referèndum.
El secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, “preferiria que el plebiscit ocorregués a un altre moment”, segons un comunicat del seu departament remès aquesta setmana, “i ha reiterat la seva aposta a favor del diàleg i la negociació entre la regió del Kurdistan i Bagdad”.
Bona part de la població kurda veu els Estats Units a una força amiga, que els va protegir de les armes químiques de Sadam Husein durant la guerra del Golf, al 1991, en declarar una zona d’exclusió aèria al territori. Encara que l’autonomia del Kurdistan va ser declarada originalment al 1970, va ser aquesta zona d’exclusió emparada per Nacions Unides la base sobre la qual es va cimentar l’actual regió kurda (de fet, actuals localitats en disputa com Kirkuk no formaven part d’aquesta zona). Amb tot, les peticions de Tillerson s’han desatingut.
El conflicte armat actual contra Estat Islàmic, en suma, ha exacerbat una situació enormement complexa. Ara mateix no existeix una oposició nítida al referèndum dins del Kurdistan, però això no vol dir ni molt menys que totes les parts a favor estiguin unides en pro d’un mateix objectiu.
Cal recordar en aquest sentit les històriques tensions existents entre les dues forces polítiques dominants en l’enclavament: el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) que lidera Barzani i l’Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), dirigida per l’ex president iraquià Jalal Talabani, que a mitjans de la dècada dels 90 van protagonitzar un conficte armat que va costar la vida a més de 2.000 persones. De fet, opositors interns al referèndum — no molts però prominents, com l’empresari Shaswar Abdulwahid Qadir, responsable de la plataforma “Ara com ara, no” — creuen que Barzani està usant el plebiscit per perpetuar-se en el poder.
El Kurdistan és un lloc format per nombroses comunitats les afinitats de les quals canvien d’un dia a l’altre. Estat Islàmic ha servit com un factor unificador d’una banda, però aquesta acceleració dels esdeveniments, en part per les armes rebudes pels kurds de mans principalment dels Estats Units, podria acabar desembocant en la desintegració immediata d’un futur Kurdistan independent, si a això se suma la gran característica històrica d’aquesta regió: un conjunt d’individus disposats a lluitar per la seva pròpia terra enfront de qualsevol tipus d’autoritat, a qualsevol escala.
