Irantzu Varela, sobre la sentència a ‘La Manada’: ‘S’ha de canviar el codi penal’

Irantzu Varela (Portugalete, País Basc, 1974) és una de les cares més conegudes de l’activisme feminista a les xarxes. Presenta un microspai feminista dins el programa televisiu ‘La Tuerka‘ i col·labora en mitjans digitals, com ara Píkara Magazine i Faktoria Lila. És una de les veus que ha denunciat amb més contundència el tractament judicial i mediàtic del cas de ‘La Manada’. D’ençà que es va fer pública la violació fins avui, Varela ha criticat amb persistència l’estratègia de culpabilització de la víctima que s’ha fet al judici i que han alimentat nombrosos mitjans. Ahir, just després d’anunciar-se que els cinc acusats eren condemnats a nou anys de presó per abús sexual (i no pas per agressió sexual), Varela va reaccionar amb un vídeo a les xarxes: ‘La justícia espanyola, expressió que comença a semblar un oxímoron, considera que una dona envoltada per cinc homes desconeguts que la sotmeten a diverses penetracions en un espai petit ni té por ni s’exerceix la violència sobre seu. Això significa que la justícia espanyola no ens protegeix, a les dones. Ara és el moment que entenguin què vol dir que la por canviarà de bàndol. De manera que ja ho sabeu, és una guerra.’ Amb aquesta mateixa contundència, Varela valora i analitza la sentència i demana que serveixi per a fer un tomb en la lluita pels drets de les dones. Malgrat que aquesta sentència contradiu tot allò que el feminisme sempre ha defensat sobre el consentiment sexual, creu que no destrueix la feina feta i que ara és el moment d’impulsar una lluita col·lectiva.

—Quina valoració en feu, de la sentència?
—La sentència havia d’haver estat per agressió sexual, violació de la intimitat i robatori amb violència. Finalment, els han condemnat per abús sexual, no els han castigat per haver enregistrat el vídeo de la violació i el robatori s’ha considerat simplement un furt.

—Per què penseu que no els han condemnat per agressió sexual?
—Perquè els jutges consideren que una dona pot ser sotmesa a múltiples penetracions anals, vaginals i orals contra la seva voluntat sense violència ni intimidació. Tot i admetre la falta de consentiment, consideren, inexplicablement, que no es tracta d’una violació perquè no hi troben violència ni intimidació. Nosaltres sabem que sotmetre una dona a pràctiques sexuals contra la seva voluntat és violència i no tenim cap dubte que estava espantada, més ben dit, aterrida. Ella mateixa va dir que estava en estat de xoc.

—El codi penal espanyol considera que la manca de consentiment no ha de ser, necessàriament, una forma de violència.
—L’abús sexual és obligar algú a tenir una pràctica sexual sense consentiment, mentre que l’agressió sexual és obligar algú a tenir una pràctica sexual sense consentiment i amb violència o intimidació. Evidentment, s’ha de canviar el codi penal perquè és força difícil d’obligar algú a fer una pràctica sexual sense consentiment i que això no sigui violència ni que la persona no estigui intimidada. Ella no fa expressions actives de negar-s’hi, però em pregunto quantes de nosaltres ens hi hauríem negat obertament, davant cinc homes d’una mida que doblés la nostra. Com que cap d’ells no la va apuntar amb una arma, es considera que no hi va haver violència. Però, és clar, penetrar una persona entre cinc en contra de la seva voluntat és força violent, només cal imaginar-s’ho.

—Un dels jutges fins i tot considera que va arribar a sentir plaer…
—Sí, Ricardo González. Jo li recomanaria que provés que algú el sotmeti a múltiples penetracions orals i anals sense el seu consentiment, a veure si en gaudiria o sentiria dolor.

—La manera de pensar d’aquest jutge és acceptada?
—Ho normalitzes si tens mentalitat de violador: si creus que el teu desig està per sobre del d’una altra persona i si creus que una persona a qui obligues a tenir una relació sexual pot gaudir-ne. Això és un pensament de violador. Si algú pensa així, que es presenti al centre de salut que tingui més a la vora perquè acabarà violant algú.

—Aquesta sentència pot liquidar la feina feta pel feminisme per a conscienciar de la importància del consentiment?
—No ho crec, això demostra que nosaltres tenim raó en les nostres reivindicacions. Nosaltres sabem que ni la policia, ni el sistema judicial, ni la llei, ni cap de les estructures del sistema heteropatriarcal no ens tracta com a ciutadanes de primera. És per això que la nostra paraula no compta, el nostre desig no compta i la nostra llibertat no compta. Fa temps que ho diem: no pensàvem que això arreglaria el sistema heteropatriarcal. Això demostra que tenim raó i que hem d’eliminar el sistema heteropatriarcal i totes les estructures que en depenen.

—Durant el judici, la víctima ha estat culpada, fins al punt que s’ha posat en qüestió que fos violada simplement pel fet de tenir una vida social activa després dels fets. Què en penseu?
—El sistema ens vol o satisfactores dels desigs dels homes –és a dir, que fem allò que ells volen i fingim que ens agrada, que ens immolem en l’intent i defensem amb dents i ungles el nostre honor– o que ens acabem suïcidant perquè ens han embrutit. En comptes de fer lluites individuals, hem d’impulsar lluites col·lectives per a ser lliures, perquè això sigui un punt d’inflexió.

—Aquest cas segueix el mateix patró que tots els casos de violació?
—Sí, és sistemàtic: el fet de revictimitzar a la víctima, el fet de dubtar de la paraula de les dones, el fet de no reconèixer la por ni la violència i el fet de passar per alt que la violència sistemàtica i estructural contra les dones ens paralitza malgrat que no hi hagi cap arma pel mig.