The Washington Post · Susannah George

L’Iran ha promès represàlies contra Israel per l’assassinat –que el govern de Netanyahu no ha reivindicat obertament– d’un dirigent d’Hamàs a Teheran abans-d’ahir, en una nova escalada d’una guerra soterrada de fa anys entre tots dos adversaris que ha esclatat obertament aquests darrers mesos, amb diferents atacs de perfil alt.

En un comunicat, el líder suprem iranià, l’aiatol·là Alí Khamenei, digué que el deure del país era venjar la mort d’Ismail Haniyeh i criticà Israel per haver atacat l’ex-cap polític d’Hamàs quan era un “benvolgut hoste” a casa seva.

L’assassinat de Haniyeh, que era a Teheran per a la presa de possessió del president iranià, Masoud Pezeshkian, és un cop significatiu per a les forces de seguretat del país i un dels seus aliats més pròxims.

El règim iranià, tenallat al seu país per una crisi econòmica fora de control i un malestar latent per l’augment de les restriccions socials, ha aconseguit d’esquivar la confrontació directa amb Israel durant mesos. Segons els analistes, és poc probable que l’assassinat de Haniyeh alteri aquest equilibri excepte si hi ha un error de càlcul.

Tanmateix, Khamenei va dir que Israel s’havia “buscat un càstig dur per a si mateix”, i la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va advertir que qualsevol resposta seria “dura i dolorosa”.

Haniyeh va ser un dels centenars de dirigents, diplomàtics i dignataris que van assistir a Teheran a la presa de possessió de Pezeshkian –un acte que, segons Pezeshkian, va mostrar “un Iran poderós, pacífic i digne”.

Pezeshkian va ser triat gràcies a una onada de suport als reformistes iranians que sembla reflectir una frustració creixent amb els dirigents clericals del país. Durant el seu discurs de presa de possessió, va prometre que el “compromís constructiu” seria la pedra angular de la política exterior del seu govern.

Però després de saber-se la notícia de l’atac, el to de Pezeshkian va canviar.

“La República Islàmica de l’Iran defensarà la seva integritat territorial, el seu honor, el seu orgull i la seva reputació”, va dir en una declaració publicada a X abans-d’ahir acompanyada d’una fotografia seva i de Haniyeh donant-se la mà. Israel, va dir, “lamentarà la seva covarda acció”.

Molts temen que l’atac, poques hores després del començament del mandat de Pezeshkian, hagi desbaratat els seus plans de reforma –ja limitats en si mateixos.

Els iranians a peu carrer descriuen el fet com a impactant i inquietant.

“Això demostra fins a quin punt han penetrat a la xarxa de seguretat de la República Islàmica”, explica Resa, un farmacèutic de vint-i-nou anys de Teheran, a The Washington Post. El farmacèutic espera que qualsevol resposta iraniana impliqui també els aliats del règim al Iemen, el Líban i Gaza.

L’atac d’abans-d’ahir va ser en resposta d’un atac israelià que, dimarts, va matar un alt dirigent de l’Hesbol·là als afores de Beirut.

L’Iran va facilitar poca informació sobre aquest atac, incloent-hi el lloc exacte en què es va perpetrar. Els mitjans de comunicació estatals van dir que Haniyeh havia mort a les dues de la matinada, hora local, quan un “atac” va impactar contra la casa d’hostes on s’allotjava al nord de Teheran, en una zona majoritàriament residencial.

El suport a Haniyeh, Hamàs i més grups armats que ataquen obertament Israel ha estat, durant anys, un element definitori de la política exterior de l’Iran. Teheran denomina a aquests grups “l’eix de la Resistència”, una vaga aliança que també inclou els hutis del Iemen i l’Hesbol·là al Líban.

Comandants iranians que col·laboren estretament amb la coalició van ser el blanc d’un atac aeri israelià a l’abril. Dos oficials iranians van morir en aquest atac contra el complex diplomàtic de l’Iran a Damasc.

L’Iran va respondre amb una demostració de força telegrafiada que semblava acuradament calibrada per minimitzar els danys reals i limitar-ne les represàlies. El país va llançar centenars de míssils i avions no tripulats contra Israel, la major part dels quals van ser interceptats pels sistemes de defensa antimíssils israelians. Les parts van evitar una nova escalada.

La descàrrega de míssils va ser llançada, en gran part, per forces iranianes en territori iranià. Els analistes diuen que, aquesta vegada, hi podria haver atacs coordinats d’aliats iranians d’uns altres països.

“No és solament un atac contra Teheran”, diu Sanam Vakil, director del programa per al Llevant i el Nord de l’Àfrica del centre d’estudis londinenc Chatham House. A diferència de l’atac de l’abril contra personal iranià, l’atac de dimecres anava dirigit contra un alt càrrec no iranià d’Hamàs, per la qual cosa pot interpretar-se com un atac contra tots els grups aliats de l’Iran.

“Obre la porta no tan sols a una resposta iraniana, sinó també a una resposta encapçalada per l’eix”, diu Vakil.

El cos de Haniyeh serà traslladat amb avió a Catar per a l’enterrament. Haniyeh vivia exiliat al país del Golf amb més dirigents d’Hamàs d’ençà que l’atac del començament del conflicte entre Israel i Gaza després del 7 d’octubre.

A l’Iran, les fonts amb qui s’ha posat en contacte The Washington Post expliquen que temen que hi hagi detencions en massa aquests dies vinents, semblants a les que hi va haver després d’un atac reivindicat pel grup Estat Islàmic a l’Iran enguany.

El fiscal general de l’Iran va anunciar una investigació per a exigir responsabilitats per “negligència o culpa” en la mort de Haniyeh, segons els mitjans de comunicació iranians. Els activistes van advertir que el govern podria emprar l’atac de pretext per a estrènyer el control sobre la societat civil.

Entre la societat iraniana continua havent-hi frustració per la resposta violenta del govern a les protestes, l’any 2022, per la mort sota custòdia policíaca de Jina Amini, una dona de vint-i-dos anys detinguda suposadament per no dur correctament el hijab. D’aleshores ençà, les restriccions socials semblen haver-se suavitzat, si bé aquests darrers mesos les forces de seguretat i la policia de la moral han tornat amb força als carrers del país.

Afshon Ostovar, professor d’afers de seguretat nacional a la Naval Postgraduate School de Califòrnia, diu que la vergonya profunda de l’Iran pels errors de seguretat que van permetre l’atac d’abans-d’ahir esperonarà els dirigents del règim a llançar una resposta a l’atac molt visible.

“És un cicle de represàlies –diu–. Pot ser que l’Iran no sigui capaç d’impedir que Israel l’ataqui, però cada vegada que és atacat pot fer una mica de mal.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb