Com han atiat, en secret, les flames de la guerra civil del Sudan l’Iran i els Emirats Àrabs?

The Washington Post · Katharine Houreld i Hafiz Haroun

Omdurman, Sudan. Les flames de la devastadora guerra civil del Sudan han estat atiades, en bona part, per armament subministrat en secret a tots dos bàndols per part de països estrangers, incloent-hi municions i drons provinents dels Emirats Àrabs Units (EAU) i l’Iran, segons que les proves fotogràfiques i un informe recent finançat pel Departament d’Estat nord-americà.

Fa poc, militars sudanesos a la ciutat d’Omdurman van permetre a periodistes de The Washington Post d’inspeccionar un dron que havien interceptat de les Forces de Suport Ràpid (RSF, per les sigles en anglès), el grup paramilitar contra el qual lluiten les forces governamentals al conflicte. En una de les caixes del material interceptat s’hi podia veure una etiqueta que indicava que les municions havien estat fabricades a Sèrbia i enviades al Comandament Conjunt de Logística de les forces armades dels Emirats Àrabs Units.

Aquestes proves de la participació dels EAU coincideixen amb les conclusions de l’Observatori del Conflicte del Sudan, un grup finançat pel Departament d’Estat nord-americà. En una avaluació compartida en exclusiva amb The Washington Post abans de ser publicada, el grup va dir que havia rastrejat 32 vols de drons de les RSF entre el juny de l’any passat i el maig d’enguany i havia conclòs amb “certesa gairebé absoluta” que provenien dels EAU.

Les RSF neguen que hagin rebut suport militar dels EAU, i els diplomàtics dels Emirats Àrabs Units han rebutjat enèrgicament les acusacions. “Els EAU no donen suport ni subministraments a les RSF ni a cap facció del conflicte”, diu un portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers dels EAU a The Washington Post.

D’ençà de final de l’any passat, l’exèrcit sudanès també ha usat drons subministrats per països estrangers, principalment per l’Iran, segons l’informe de l’observatori. El grup ha rastrejat 7 vols de l’Iran al Sudan del desembre al juliol. Es creu que 4 d’aquests vols eren militars perquè, una volta arribats al Sudan, van tornar a una plataforma de les forces aèries iranianes en un aeroport de Teheran, segons que detalla l’informe. Els altres 3 vols van apagar els rastrejadors quan van haver aterrat a l’Iran, un comportament sospitós que suggereix que transportaven càrrega militar.

Encara que els militars sudanesos hagin negat públicament haver rebut drons de l’Iran, un funcionari de seguretat sudanès ha confirmat en declaracions a The Washington Post que sí que n’havien rebut. Les autoritats iranianes no han respost a les preguntes de The Washington Post.

Ja es tenia constància d’aquests enviaments d’armament estranger a cada facció del conflicte, com ara en un informe de The New York Times sobre el suport dels EAU a les RSF. Tanmateix, molts dels detalls sobre la freqüència, el patró i la naturalesa dels vols dels EAU i l’Iran al Sudan no s’han sabut fins ara.

La guerra civil del Sudan va esclatar l’abril del 2023 després de mesos d’escalada de tensions entre l’exèrcit i les RSF, que fins aleshores compartien el govern sudanès. D’aleshores ençà, prop d’una cinquena part de la població s’ha hagut de desplaçar pel conflicte i la fam assetja gran part del país. Les negociacions per a la pau patrocinades pels Estats Units han fracassat; mentrestant, uns altres països de la regió han atiat el conflicte a còpia de subministrar armament militar a totes dues faccions, cosa que fa augmentar les possibilitats que la guerra s’estengui més enllà de les fronteres del Sudan i de retruc desestabilitzi els països veïns.

“Un país sumit en la violència i la inestabilitat, amb risc d’esdevenir un estat fallit, crea riscs enormes per a l’estabilitat regional. Tots els països de la regió tenen moltes coses a perdre si deixen caure el Sudan, moltes més que no podrien guanyar si perseguissin els seus interessos immediats en el conflicte”, explica Tom Perriello, enviat especial dels Estats Units al Sudan.

Els EAU i l’Iran –com també Egipte, l’Aràbia Saudita, Turquia i Rússia– han seguit l’evolució de la situació amb gran interès, atesa la posició estratègica del Sudan a la mar Roja, per on passa prop d’un 12% del trànsit marítim mundial.

“La Banya d’Àfrica s’ha convertit en el teló de fons d’un gran joc d’interessos contraposats, procedents del Golf, que es dediquen a finançar i armar representants locals”, explica Alexander Rondos, assessor principal del Centre per a l’Àfrica de l’Institut de la Pau dels Estats Units. “Qui controla el Sudan, controla la mar Roja”, sentencia.

La implicació dels Emirats Àrabs Units al Sudan respon a la preocupació de la federació per les rutes marítimes de la mar Roja –clau per al comerç en els ports dels EAU– i pel possible retorn dels islamistes que durant molt de temps van operar al Sudan sota el mandat de l’ex-president Omar al-Bashir, segons que diuen diplomàtics i analistes regionals. Els EAU també tenen interessos en els sectors de l’or i l’agricultura del Sudan, com també antics vincles amb el comandant de les RSF, el general Mohammed Hamdan Dagalo, universalment conegut com a Hemedti.

Els Emirats Àrabs Units també són un aliat militar i diplomàtic clau dels Estats Units a la regió. El mes passat, el president Joe Biden va designar els EAU com “un soci de defensa important dels Estats Units”, i va evitar d’esmentar el suport dels Emirats als combatents sudanesos.

Dos diplomàtics occidentals, que parlen sota condició d’anonimat perquè no tenen autorització per a parlar a la premsa, titllen de “ridícul” i “còmic” que el govern dels EAU negui haver armat les RSF.

Mentre rastrejava els vols dels EAU cap al Sudan, l’Observatori del Conflicte del Sudan va descobrir que aterraven habitualment a l’aeroport d’Amdjerass, al nord-est del Txad, però a tocar de la frontera amb el Sudan. Els Emirats Àrabs Units diuen que la base d’Amdjerass funciona com a hospital per a civils ferits, per bé que és a unes quantes hores amb cotxe dels camps de refugiats sudanesos.

L’informe del grup assenyala que alguns dels avions que aterraren a la base estaven vinculats al tràfic d’armes.

“No hi ha cap explicació plausible per a aquests vols que no sigui el suport armamentístic a les RSF. No ens enganyem”, diu Justin Lynch, assessor de l’observatori.

El comandant en cap del Sudan, Abdel Fattah al-Burhan, diu en declaracions a The Washington Post que culpa tant el Txad com els EAU del conflicte. “Volem posar fi a aquesta guerra, però necessitem que els Emirats deixin de donar suport a les RSF”, continua.

El dron que els militars van mostrar als periodistes de The Washington Post va ser interceptat al març, després de més d’un mes de batalla a l’edifici de la Corporació de Radiodifusió del Sudan a Omdurman.

Els oficials també explicaren que els militars havien capturat gairebé tres-centes caixes de municions, i van permetre als periodistes del Post examinar-ne algunes. Encara que no duguessin cap marca que indiqués on havien estat fabricades, la resta de la informació sobre les municions coincidia amb la informació que hi havia en l’etiqueta d’una de les caixes interceptades, que informava que havien estat fabricades per l’empresa estatal sèrbia Jugoimport-SDPR JP, i posteriorment subministrades al Comandament Logístic Conjunt de les Forces Armades dels EAU.

Jugoimport-SDPR JP no ha respost a les preguntes de The Washington Post.

Jeremy Binnie, especialista en defensa del Llevant per a l’empresa d’intel·ligència Janes, va dir que les fotografies dels drons suïcides usats al Sudan semblaven coincidir amb una imatge d’un dron exhibit pels EAU a Abu Dhabi. Una altra mena de dron emprat al Sudan, l’anomenat multirrotor, s’ha vist en més conflictes en què han participat els EAU, com ara al Iemen i a Etiòpia.

L’exèrcit sudanès ha rebut molt menys suport exterior que no pas les RSF, segons els diplomàtics amb què ha parlat The Washington Post. Egipte, un dels aliats històrics del govern sudanès, va refredar el suport militar després de la promesa dels Emirats d’invertir 35.000 milions de dòlars al país, segons que expliquen funcionaris sudanesos. Vist el canvi de postura egipci, els militars sudanesos van posar-se en contacte amb l’Iran i Rússia.

L’exèrcit sudanès va normalitzar les relacions amb Teheran l’octubre passat, vuit anys després d’haver-les trencades formalment. Els vols secrets de l’Iran al Sudan van començar el desembre passat, i s’han anat succeint fins aquest juliol.

Els vols, operats per la companyia iraniana Fars Air Qeshm, s’enlairaven de l’aeroport iranià de Mehrabad i continuaven fins a Bandar Abbas, al sud de l’Iran, abans de dirigir-se a Port Sudan, segons l’informe. Mehrabad i Bandar Abbas són dues de les bases més importants del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran.

“D’ençà que van començar els vols, el desembre del 2023, hi ha hagut un augment d’armes iranianes identificades en el camp de batalla”, sentencia l’informe.

El tinent general Yasser al-Atta, comandant en cap adjunt del Sudan, nega que l’exèrcit hagi rebut drons iranians aquests darrers mesos, una afirmació que un altre oficial de l’exèrcit contradiu. El funcionari, que parla sota condició d’anonimat perquè no té autorització per a fer declaracions a la premsa, diu que l’Iran va oferir drons i més ajut militar a l’exèrcit sudanès en canvi de construir una base naval a la mar Roja, però que l’exèrcit sudanès rebutjà el tracte i optà per pagar el material directament.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb