28.02.2022 - 18:50
|
Actualització: 28.02.2022 - 19:35
El creixement estimat de l’IPC el febrer del 2022 és del 7,4%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Si es confirma, significarà un augment de més d’un punt en la taxa anual, atès que al gener la variació va ser del 6,1%. Aquesta evolució respon a pujades generalitzades en la majoria dels seus components, entre les quals, les dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques i les dels carburants i combustibles, a més del comportament dels preus de l’electricitat, que aquest mes han disminuït, però menys que el febrer del 2021. Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de sis dècimes, fins al 3,0%.
Vet aquí la breu nota de premsa que aquest matí ha publicat l’INE. Ja tenim l’IPC per sobre del 7%, i ho sabem el dia que el barril de petroli torna a vorejar els 100 dòlars i el gas natural puja a conseqüència de la guerra a Ucraïna. I també sabem que la inflació subjacent ja és al 3%. Una mirada enrere ens diu que aquests darrers dos mesos la pujada dels dos índexs ha estat la mateixa, de 0,9 punts percentuals. Què vol dir, això? Doncs que la pujada de preus es va escampant entre més productes a mesura que les empreses repercuteixen l’augment de costs.
Una repercussió que encara és parcial, si pensem que al gener l’índex de preus industrials (IPRI) va pujar d’un 11,1%; i d’un 22,1%, si hi comptem l’energia. Per a tot l’estat, l’IPRI va pujar d’un 12,0% i d’un 35,7%, respectivament. Cal recordar que l’índex de preus industrials és un indicador que mesura l’evolució mensual dels preus dels productes industrials fabricats i venuts en el mercat interior en la primera etapa de comercialització, és a dir, dels preus de venda a sortida de fàbrica, excloent-ne les despeses de transport i comercialització i l’IVA facturat.
No cal dir que la guerra a Ucraïna ha canviat radicalment les previsions sobre l’evolució futura dels preus. Segons que indicava Funcas la setmana passada, abans de l’esclat del conflicte, s’anticipava una tensió menor als mercats del gas a partir de la primavera, tal com ho evidenciava el mercat de futurs. Aquesta relaxació permetia d’entreveure una desacceleració en el preu de l’electricitat a partir de l’abril. Quant al petroli, la previsió era d’un manteniment al voltant de 80 dòlars el barril de Brent durant la resta de l’any. Amb aquestes hipòtesis, la previsió de l’IPC per al 2022 era un increment del 4,6% en la mitjana anual, un ritme significativament menor a les cotes aconseguides en el període més recent.
No obstant això, l’amenaça d’una disrupció a les exportacions d’energia de Rússia es va reflectint als mercats energètics. Els preus al mercat a termini del gas s’han enfilat prop d’un 30%, cosa que, si es manté, comportarà un encariment de l’electricitat i no pas una desacceleració, com preveien els analistes de Funcas en la hipòtesi central. Per la seva banda, el barril de petroli cotitza al voltant dels 100 dòlars, significativament per sobre del preu previst inicialment. Tot plegat redundaria en un increment mitjà de l’IPC del 5,6%, un punt més que la previsió feta abans de la guerra a Ucraïna. Finalment, en cas d’un risc incrementat que els preus actualment observats es perpetuessin, l’IPC augmentaria fins al 6,5%, gairebé dos punts més que en la previsió pre-conflicte.
Evidentment, una inflació més alta erosiona la capacitat de compra domèstica i, per tant, resta força a la recuperació del consum privat, amb una incidència molt important en el creixement. També afecta les exportacions cap a països com ara Alemanya, molt exposats a les retallades de subministrament de gas rus. I al capdavall, Funcas conclou que el creixement de l’economia d’enguany se’n ressentiria i no arribaria als nivells prevists.
La guerra ens durà, doncs, més inflació i menys poder adquisitiu a tots, en primera instància. Ara, fins on? La clau del futur està en l’evolució del conflicte. De moment, les sancions ja s’han notat a Rússia. Avui, quan s’han obert els mercats, hi ha hagut una caiguda del 30% del ruble davant el dòlar i l’euro. El Banc Central rus ha hagut de doblar immediatament el seu tipus d’interès de referència fins al 20%. La decisió ha frenat la caiguda de la moneda i l’ha deixada a la tarda en un 13% de depreciació. La borsa ha estat tancada per evitar que la cosa empitjorés. És només el començament d’un període de moltes dificultats per als russos, que acabarà pagant la població. La inflació, que voltava el 9%, es dispararà amb la devaluació de la moneda i l’augment dels tipus encarirà totes les operacions.
Aquest cap de setmana s’ha parlat molt de la importància de la retirada dels bancs russos del sistema SWIFT, que és una mesura d’aïllament gravíssima, però no s’ha parlat tant de blocatge de les reserves russes a l’estranger. I penso que és tan important com l’anterior o més. Amb aquesta mesura es pretén tallar la possibilitat que Putin disposi de diners per a finançar les accions militars a Ucraïna i impedir la defensa del ruble.
Segons la base de dades del Fons Monetari Internacional sobre les reserves internacionals dels països associats, el 31 de desembre de 2021 Rússia tenia 630.627 milions de dòlars en reserves brutes, dels quals 133.070 milions en or i al voltant de 100.000 milions, segons molts analistes internacionals, en iuans xinesos. Això vol dir que resten uns 400.000 milions d’actius en divises d’occident que no podrien tocar. L’objectiu és que, com que no podran comprar rubles d’uns altres bancs centrals, no podran defensar la seva moneda, que s’acabarà ensorrant, augmentarà la inflació i es complicarà la situació social del país. La pregunta que ara es fan els analistes és quant de temps es podrà aguantar el suport i la liquiditat en el sistema financer rus, si no té accés a la major part dels mercats internacionals. Per això, si aquesta mesura té l’èxit esperat, pot ser un cop molt dur per a la desgraciada aventura bèl·lica en què s’ha embrancat el president Putin… i que, econòmicament, pagaran la gran majoria dels ciutadans russos.
