15.02.2023 - 19:50
|
Actualització: 15.02.2023 - 20:56
La taxa de variació anual de l’IPC del mes de gener és del 5,9%, dues dècimes per damunt de la registrada al desembre i una per sobre de la xifra avançada. Per una altra banda, la taxa anual de la inflació subjacent augmenta de cinc dècimes, fins al 7,5%, igual com s’havia previst, i la variació mensual de l’índex general és del –0,2%. A escala estatal aquestes són les xifres que ha aportat l’INE aquest matí. Crec que és bo que l’índex general hagi baixat dues dècimes respecte del desembre i penso que és molt preocupant el salt de mig punt cap amunt de la inflació subjacent (la total menys els aliments frescs i l’energia). Amb el 5,9%, l’estat espanyol continuarà a la cua d’Europa, però sense tanta diferència amb la unió monetària. Al desembre era de 3,7 punts percentuals i al gener ha quedat en 2,6.
Un fet que m’ha cridat l’atenció és la diferència que hi ha entre l’IPC català i l’espanyol. De fet, durant tot l’any 2022, mes a mes, ha estat un parell o tres de dècimes per sota, llevat de final d’estiu, que va estar a mig punt. Però és que el mes passat la diferència va ser superior, de 0,6 punts. A aquesta dada no s’hi ha donat gaire importància, però comença a ser ressenyable que la disparitat duri tant. I les diferències entre els grups, en alguns casos, són prou importants. Per exemple, l’alimentació i les begudes no alcohòliques, a Catalunya és el grup que més s’enfila, amb un 13,2% anual, mentre que a la resta de l’estat puja d’un 15,4%. Malauradament, amb les dades de què disposo, no puc afinar més en quina mena de productes hi ha la discrepància.
Entre els altres fets remarcables, tenim l’habitatge (aquí és on entra el gas i la llum, que no han baixat tant a casa nostra) i la medicina, que a Catalunya són de 2,7 punts percentuals i 1,5 més que a la resta de l’estat. En canvi, l’hoteleria i l’ensenyament són 1,4 i 0,9 punts menors aquí. Quant a la inflació subjacent, a Catalunya és del 6,9%, també sis dècimes inferiors a la de l’estat espanyol (7,5%).
I un altre fet curiós. Sabeu que per calcular la pujada de les pensions i, ahir, del salari mínim, s’ha pres per referència l’IPC de l’estat espanyol. Concretament, la mitjana del 2022 de l’índex sobre la mitjana del 2021. Doncs bé, si el creixement de tot l’estat ha estat del 8,5%, a Catalunya ha estat del 8%, mig punt menys. Això vol dir que els pensionistes i els que cobren el salari mínim aquí hauran vist augmentar les remuneracions en una xifra que és mig punt superior a la inflació registrada. Vet aquí, doncs, que hauran guanyat mig punt de poder adquisitiu. Evidentment, és un fet anecdòtic, però que m’ha semblat interessant de ressenyar-lo.
Entre els productes que més han variat –a l’estat espanyol– dins la inflació subjacent, cal destacar els aliments elaborats, amb una puja d’una dècima percentual, fins al 16,5%, malgrat el descens en productes com ara l’oli d’oliva, la llet, els formatges, la farina, el pa, les pastes alimentàries i els llegums; tots han registrat baixades de preus, probablement reflectint, d’alguna manera, la baixada de l’IVA. En canvi, els béns industrials no energètics han augmentat la taxa d’inflació d’1,3 punts percentuals, fins al 6,5%. També es destaca el fort ascens en el vestit i calçat, perquè el descens mensual de preus ha estat molt inferior al registrat el mateix mes de l’any passat i també a la mitjana històrica. Els serveis també van elevar la taxa d’inflació fins al 4,1%. Es destaquen les alces en els serveis de telefonia i els paquets turístics dins l’estat espanyol.
Segons els analistes de Funcas, l’augment de la inflació al gener ha vingut de tots els components de l’índex subjacent, que, igual que va passar al desembre, és d’on procedeixen en aquests moments les pressions inflacionistes més grans. Tot i la baixada dels costs energètics i
més costs, la transmissió dels ascensos anteriors pot no haver-se completat. Alhora, les pujades de diversos components s’alimenten entre si i converteixen la inflació en un fenomen més persistent. Per això, d’acord amb els resultats del gener i l’evolució del petroli i dels futurs del gas, Funcas ha actualitzat les previsions de l’IPC per al 2023. La previsió per a la taxa mitjana anual de l’índex general puja del 3,8% al 4,2%. D’una altra banda, la taxa mitjana anual esperada per a l’índex subjacent s’ha elevat del 5,6% al 6,2%.
Per una altra banda, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) creu que les mesures preses pel govern espanyol a principi d’any, especialment la rebaixa de l’IVA en aliments i energia, no han tingut tot l’efecte esperat, per bé que, segurament, han moderat l’alça que s’hauria produït sense aplicar-les. El CEC insisteix a demanar noves mesures que ataquin tant el problema conjuntural, que reflecteix l’IPC, com les dificultats estructurals que transcendeixen per la via de la inflació subjacent. El degà del col·legi, Carles Puig de Travy, insisteix a considerar “la possibilitat d’avançar en un pacte de rendes i continuar avançant en l’aprovació i execució immediata dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 i en l’acceleració en l’aplicació efectiva dels fons europeus”. És una bona via, però, d’ençà de l’aprovació del nou salari mínim, no sé si la CEOE serà partidària del pacte de rendes, després de les declaracions del seu president, Antonio Garamendi, ahir.
I la PIMEC alerta també sobre l’elevada taxa d’inflació subjacent que, si es manté, pot tenir un fort impacte en el teixit productiu i l’ocupació. Valora les rebaixes de l’IVA en alguns productes, tot i que lamenta que se n’hagi exceptuat la carn i el peix i que s’excloguin els vehicles d’ús professional de les pimes en la bonificació del gasoli professional, la qual cosa ha limitat extraordinàriament l’impacte de la mesura.
Malgrat ser cert això que diuen el CEC i la PIMEC, penso que els dos mesos vinents veurem una baixada important en l’IPC, si enmig no hi ha un problema general molt important. La raó és que l’any passat, els mesos de febrer i març van ser molt dolents quant a la inflació, amb alces del 0,8 i del 3,0%, respectivament, la qual cosa amorosirà, ni que sigui temporalment, alguns dels temors que ara hi ha.
