12.05.2023 - 16:55
L’índex de preus de consum (IPC) ha crescut d’un 3,9% interanual a Catalunya a l’abril. Els grups més inflacionistes són aliments i begudes no alcohòliques (12,2%), begudes alcohòliques i tabac (8,6%), hotels, cafès i restaurants (7,2%) i parament de casa (6,7%). L’únic grup amb una taxa de variació negativa és l’habitatge (-9,2%), en què es registren els moviments de l’electricitat. Més sintètic, impossible. L’explicació que l’Idescat afegeix a les dades aportades no va més enllà. Sí que cal afegir de seguida que continuem una mica per sota de la mitjana de l’estat espanyol (4,1%) i més de tres punts de l’existent a la zona euro (7%). I que la inflació subjacent (la total menys l’energia i els aliments frescs) a Catalunya ha retallat 0,7 punts i se situa al 6,5%, una dècima menys que no la de l’estat espanyol (6,6%).
La bona notícia del mes, tal com avançava la ministra Calviño ahir, és el fre al creixement que experimenten els aliments. A escala de l’estat espanyol, l’índex d’aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa del 12,9%, és més de tres punts i mig per sota del mes anterior. Influeix en aquest comportament la baixada dels preus dels llegums i hortalisses, que van pujar més l’abril de l’any passat, i que l’augment dels preus de la carn, el pa i cereals, els olis i greixos, i la llet, formatge i ous és més suau que no el de l’any passat. A Catalunya, per on no tenim aquest nivell de desagregació, ha baixat gairebé de 2,5 punts, i ha passat del 14,6% al 12,2%.
El fet comú en totes tres mesures de la inflació, IPC general i per sectors, ens adonem que en totes tres a Catalunya continuem per sota del nivell de l’índex espanyol. Si bé, tot s’ha de dir, la diferència es va estrenyent. En realitat, en els epígrafs en què es presenta la distribució de l’IPC les diferències són baixes. Solament destacaria la ja esmentada dels aliments, la més baixa de l’hostaleria (7,2% enfront de 7,6%) i la més alta del lleure i la cultura (4,7% i 4,0%).
Respecte dels aliments frescs, segons les dades de preus en origen i en destinació, que publica la COAG per a tot l’estat espanyol, s’han aturat més al començament que no pas quan arriben al consumidor. Així, l’indicador IPOD, que mostra les vegades que es multiplica el preu d’origen fins que arriba al consumidor, ha augmentat lleugerament a l’abril, sobretot en els productes agrícoles, i ha passat de 3,71 vegades a 3,96. Aquesta és la mitjana, perquè en alguns productes concrets la diferència és més gran. Concretament, en tres productes supera les sis vegades: albergínies, carabassons i llimones. En canvi, és un fet que no passa amb la carn, els ous o la llet, en què el marge del distribuïdor és més baix, perquè aquests darrers mesos ja han pujat molt en origen, sobretot per l’augment del cost de l’alimentació ramadera. En tot cas, l’IPOD ramader ha baixat lleugerament, de 2,75 vegades a 2,71. En definitiva, l’augment d’aquest indicador ens diu que els marges del distribuïdor, en aquests productes, milloren una mica.
De tota manera, malgrat la moderació dels preus alimentaris, continuen essent excessius. Hi ha vuit productes que creixen per damunt del 15% anual. Després del sucre (49%) i de la llet (27,6%), vénen, entre el 15% i el 20%, els cereals, la carn de porc, els ous, les patates, els derivats lactis i les begudes refrescants. És cert que la llista fa menys mal a la vista que no pas uns mesos enrere, però encara és excessiu.
De cara als dos mesos vinents, l’efecte esglaó –la intensitat de la pujada dels mateixos mesos de l’any passat sobre els quals es calculen els índexs d’enguany– serà favorable, atès que les pujades van ser del 0,8% i de l’1,9%, respectivament. Si no passa res inesperat en l’electricitat o el petroli, és més probable que ens acostem una altra vegada al 3%, si bé la sequera pot anar en contra en alguns productes. Però en bona lògica anem cap al 3% general.
I aquest nivell d’inflació ja fa menys por. Si bé la subjacent costarà més d’abaixar, atès que va créixer a Catalunya d’un 0,7% mensual tant al maig com al juny de l’any passat. Per tant, cal pensar que continuarem al voltant del 6%, si no hi ha menys empreses que vulguin augmentar els marges. De fet, aquesta possibilitat semblen apuntar els preus industrials del mes de març, en què van pujar d’un 6,1% (sense energia), i van baixar dos punts respecte del mes anterior i es van posar a la meitat dels que hi havia feia solament cinc mesos (12,4%).
Aquesta circumstància de la reducció de la inflació no sembla haver fet afluixar el BCE en les seves intencions de continuar apujant els tipus. De fet, les reduccions que hi ha a Europa són menys bones que no pas les nostres. Segons les dades avançades per l’Oficina Estatística de la Unió Europea, la taxa d’inflació anual va augmentar d’una dècima respecte del març, i es va situar al 7%. Una vegada més, la major part de la pujada de preus se la va emportar el sector alimentari. L’alcohol i el tabac tampoc no hi van ajudar. Respecte de la inflació subjacent, que no té en compte els preus de l’energia, els aliments, l’alcohol i el tabac, va baixar d’una dècima, fins al 5,6%. En tot cas, les dades són pitjors que no s’esperaven els analistes, que optaven per l’estancament, i són un incentiu més perquè el Banc Central Europeu encara encareixi més els diners.
A casa nostra, el nivell al qual ha arribat la inflació, per sota del 4%, juntament amb el pacte salarial a què han arribat patronal i sindicats aquesta setmana, precisament amb el 4% com a punt de referència per a enguany (i el 3% per als dos vinents), em sembla una bona notícia, tal com han assenyalat tots els agents socials, perquè permetrà d’amorosir la pèrdua de poder adquisitiu registrada, de cara a poder recuperar una mica el consum.
Tornant-nos a centrar en l’IPC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha apuntat aquest matí que les tensions en els preus a les cadenes de valor de la majoria dels productes i serveis semblen haver començat a corregir-se, però alerta que encara es mantenen en nivells massa elevats i que calen mesures conjunturals i estructurals per a fer-hi front. D’una altra banda, destaca que la inflació subjacent registra a l’abril el primer descens dins l’actual cicle inflacionista començat a mitjan 2021. Segons el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, “malgrat la moderació de les tensions inflacionistes d’aquests darrers mesos, ens mantenim en nivells no desitjables d’augment de preus, que, lògicament, deterioren els equilibris macroeconòmics i perjudiquen les famílies i les empreses”.
Per una altra banda, la PIMEC alerta avui que la sequera implicarà pressions inflacionàries addicionals sobre la cadena productiva alimentària i destaca que, malgrat la moderació d’aquest mes, cal prendre mesures efectives que continguin la inflació subjacent. I també lamenta que les rebaixes de l’IVA en alguns productes gairebé no s’han notat, i per això reclama d’incloure-hi la carn i el peix, que són productes bàsics de la nostra dieta, cosa que faria més efectiva aquesta mesura.
En definitiva, crec que a l’abril s’ha fet un pas endavant en la inflació subjacent i els aliments. Esperem que aquests dos mesos vinents continuï per aquest camí i puguem veure l’IPC general al voltant del 3%.
