15.01.2025 - 19:40
|
Actualització: 15.01.2025 - 19:44
L’avançament de preus al consum del desembre publicat a final del mes passat s’ha confirmat aquest matí. Definitivament, l’IPC del desembre és del 2,8% a l’estat espanyol (2,9% a Catalunya), quatre dècimes per sobre del registrat al novembre. Per tercer mes consecutiu, doncs, l’índex puja, després de quatre mesos de baixada. La inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va augmentar de dues dècimes respecte del novembre, fins al 2,6%. A Catalunya s’ha mantingut en el 2,7%, registrat el mes anterior. Això vol dir, en definitiva, que a casa nostra hem tingut un augment de preus lleugerament superior (una dècima) que a la mitjana de l’estat espanyol, i això ens situa en sisè lloc entre totes les comunitats autònomes. Val a dir que les diferències d’augments de preus, en acabar l’any, són molt altes entre les comunitats autònomes: del 2,2% de les Canàries al 3,6% del País Basc o al 3,4% de les Illes.
Al tancament de l’any, a Catalunya tots els grups presenten taxes de variació positives. Els grups més inflacionistes són l’habitatge (7,1%), les begudes alcohòliques i tabac (pel tabac, 4,8%), juntament amb els hotels, cafès i restaurants (4%). En aquest punt, la coincidència amb la resta de l’estat és total, perquè també són aquests tres grups els més inflacionaris, si bé el creixement registrat a Catalunya és una mica inferior en tots tres casos.
Malauradament, el detall que tenim dels preus de productes i serveis a Catalunya (i la resta de comunitats) és inferior al de tot l’estat. Si ens centrem en Catalunya, on més s’ha apujat el preu és a la calefacció, la llum i l’aigua de l’habitatge, un 14,1%, que s’afegeix a un altre 14,1% el 2023. Això vol dir que el cost en dos anys ha augmentat d’un 30,2%. I en tres anys, d’un 40%. Sens dubte, el fet més preocupant, pensant en la butxaca dels consumidors. I, dins els epígrafs que entren dins l’habitatge a l’IPC, quins han pujat més? Aquí hem de mirar què ha passat a la mitjana espanyola, perquè no hi ha més desagregació a casa nostra. I el resultat és que l’electricitat va pujar d’un 18,6% el 2024 i d’un 19,8% l’any anterior, la qual cosa fa un 42,5% en dos anys. I l’altre ítem és el gas natural, que ha pujat d’un 10,2% i d’un 9,4%, és a dir, d’un 20,5% en dos anys. Vet aquí el punt més calent de la inflació. Cal dir que, segons l’IPC, els preus de l’habitatge de lloguer pugen d’un 1,6% a Catalunya i d’un 2,4% a tot l’estat espanyol.
El segon aspecte important de la pujada de preus, el tenim en alguns productes de l’alimentació. En concret la carn de xai i de vedella, amb un augment al voltant del 7%; i el peix, en la mateixa mesura. Alhora, hi ha davallades importants en l’oli d’oliva (-7,1%) i el sucre (-7,7%). En aquest punt em sembla curiós d’assenyalar que les baixades a tot l’estat espanyol en aquests dos productes han estat molt més fortes. L’oli ha baixat d’un -12,3% i el sucre, d’un -13,9%. Per què aquesta diferència? Fins aquí podem explicar amb el nivell de detall que tenim per a Catalunya. Baixant un esglaó (dades més desagregades de tot l’estat espanyol), apareix la xocolata, amb un 23,9%; els sucs de fruita, amb un 10,1%; i les patates, amb un 7,4%.
I, quant al tercer punt, es tracta de l’hoteleria, a la qual, si hi afegim el turisme, puja d’un 5,2%. I ja no en sabem més sobre Catalunya. Si anem a l’estat, ens adonem que restaurants i hotels han apujat preus, al voltant del 4%. En canvi, s’han disparat els dels vols interns de l’estat espanyol –11,3%– i el transport de passatgers per mar –13,4%. I això entra dins els paquets turístics interns, que augmenten molt, d’un 21,2%. És ben clar, doncs, que viatjar surt molt més car. Pensem que aquests últims tres anys, els preus d’aquests paquets turístics dins l’estat espanyol s’han enfilat gairebé d’un 60%.
I hi ha un darrer aspecte que no apareix detallat a Catalunya, difuminat dins “altres béns i serveis”, que crec que cal destacar. Són els preus de les assegurances. Els tres darrers anys han pujat una mitjana del 10% anual i les de salut, un 9,5% anual. Vol dir que el darrer trienni s’han pagat un 33% i un 31% més aquestes assegurances, respectivament. I al qui li agradin les joies, també haurà vist un augment important el 2024, del 19,3%, que s’afegeix al 18,8% de l’anterior i del 15,5% del 2022. Això vol dir que en tres anys s’han encarit d’un 63%. L’he deixat per al final, perquè no és un producte de necessitat com els esmentats anteriorment.
Bé, tanquem l’any amb els preus enlairant-se, però amb diferències importants. A Catalunya vam començar el 2024 amb els aliments en el 6,9% i el creixement s’ha reduït a l’1,9%, que és la millor notícia. En canvi, l’habitatge (llum i gas) ha passat del -5,6% al 7,1%. No calen gaires paraules per a explicar la tendència. Globalment, l’IPC ha millorat una mica: del 3,2% al 2,9%. A la zona euro, encara amb dades provisionals, els preus al consum també s’han reduït del 2,9% al 2,4%. Una baixada significativa, però que aquests últims tres mesos s’ha capgirat. Sigui com sigui, és un maldecap per al BCE en la planificació de reducció progressiva del tipus d’interès.
Finalment, cal destacar que avui s’esperava també amb molt interès l’evolució dels preus als EUA. I les xifres conegudes resten una bona part de preocupació als analistes, malgrat que l’IPC general ha pujat d’una dècima –fins al 2,9%–, un fet que els mercats ja esperaven i que s’ha degut principalment a un augment dels preus del gas, després de setmanes volàtils en el preu del petroli. Per això ha estat més important el fet que la taxa d’inflació subjacent, que la Reserva Federal utilitza per a decidir la política monetària, hagi retrocedit del 3,3% del novembre al 3,2%, un fet que ha sorprès els analistes, que no esperaven aquesta desacceleració. Quan ha sortit la notícia, les borses europees i les americanes han disparat els índexs cap amunt.
En definitiva i, tornant ací, cal esperar que el gener torni a presentar dificultats per l’efecte bàsic, perquè el gener del 2024 l’IPC només va pujar d’un 0,1%. No hauria d’estranyar, doncs, que veiéssim una altra vegada que ens col·loquem per sobre del 3%. Fins al març o l’abril, si no passa res d’inesperat, no tornarem a veure un canvi de tendència a la baixa.
