31.03.2016 - 02:00
|
Actualització: 31.03.2016 - 07:47
L’editora Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) es mostra hiperactiva, expansiva i amb consciència de dona forta. És de les que no es doblega i dispara arguments en cascada, per fer anar l’aigua al seu molí. És una veterana en el món de l’edició, tant en català com en espanyol, i les coses li van bé. Assegura que ha tingut la sort –i encara li dura– de tenir caps que li fan confiança, que la deixen fer. Va començar a Galaxia Gutemberg, va passar nou anys a Random House i ara ja en fa set que és al Grup Enciclopèdia Catalana. Va entrar-hi per encarregar-se del segell infantil i juvenil la Galera. Temps després va crear Bridge, per ocupar un espai de pont entre el lector jove i l’adult, i avui té el segell consolidat. Ara fa un any, el patronat d’Enciclopèdia Catalana va provar d’endur-se cap a casa els segells Proa i Pòrtic, del Grup 62, i no se’n va sortir. Aleshores li féu un encàrrec: crear segells propis de literatura per a adults.
L’envit era una llaminadura. Un any després, aquest febrer, acaba de néixer Catedral, que serà Grup Catedral als crèdits, per renovar una marca Enciclopèdia Catalana, envellida, i per evitar el rebuig que origina a segons quin lector espanyol. I també el mes d’octubre començarà a publicar l’editorial Rata.
Aquesta operació és una de les novetats més destacades del món literari català d’aquesta temporada. Totes dues editorials tindran també versió castellana, sempre que la traducció sigui lògica. Batallé destaca aquesta voluntat de clavar queixalada en el pastís editorial espanyol.
L’expansió també coincideix amb la renovació del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Del gener ençà, presideix la fundació l’ex-conseller d’Indústria Antoni Subirà, l’empresari Carles Sumarroca n’és vice-president i l’advocat Josep Lluís Vilaseca el secretari. Entre els vocals, s’hi compten: Josep Pujol i Ferrusola, Joaquim Boixareu, Xavier Cambra i Àngel Castiñeira, i s’hi han incorporat Joan Abellà (gerent del Macba i ex-vice-president d’Òmnium), Xavier Antich (filòsof i president del patronat de la Fundació Antoni Tàpies), Carme Miró (Apple Tree Communications), Joan Oliveras i Bagués (president de Bagués-Masriera) i Josep Maria Rosanas (professor del IESE).
—El projecte dels segells Catedral i Rata dins el grup Enciclopèdia Catalana és una resposta a una situació que no es pot alterar, la vinculació de les editorials Proa i Pòrtic al Grup 62, o és que ja doneu per perduts aquests segells?
—Enciclopèdia Catalana té el 20% del Grup 62. És així com ho entenem. Sentim un vincle i mantenim un ‘fairplay’ amb el Grup 62. Jo mateixa en sóc autora i el meu editor és l’Emili Rosales. La meva relació amb el Grup 62 és bona i és respectuosa. Considerem que els segells del Grup 62 són els nostres cosins germans. Dit això, t’explicaré com va anar el naixement dels segells Catedral, amb el qual acabem de publicar els primers títols, i Rata, segell que no començarà a publicar fins a l’octubre, i permet-me que encara no avanci cap títol ni autor.
—Digueu.
—Ara fa un any, el patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana em va encarregar de crear una editorial per a adults. Era lògic: tenint consolidat i amb grans èxits el segell de literatura infantil, la Galera, i havent també obtingut èxits destacables amb el segell Brigde, que cerca el públic jove i adult, calia un segell destinat a adults. Pensa que amb Bridge, del llibre ‘813 Truffaut’ de Paula Bonet ja n’hem fet cinc edicions, i de la sèrie de ‘Les putes… de la iaia’, entre els quatre títols que hem tret, ja hem venut uns 80.000 exemplars. Ho peta. De trenta títols publicats a Bridge, vint han entrat a la llista de més venuts.
—I què va ser primer, Rata o Catedral?
—Primer vaig imaginar l’editorial Rata, que és on publicaré tot allò que m’agrada com a lectora. La voluntat és fer de Rata un segell independent de literatura internacional de qualitat. Però no puc perdre de vista que tinc un equip al darrere i s’han de pagar els sous cada mes. A partir d’aquí, també vam imaginar un segell de literatura de qualitat, però per a un públic més ampli.
—Què enteneu per literatura de qualitat?
—Per a mi qualitat em sembla que és allò que no enganya.
—…
—Deixa’m continuar. Em vaig començar a fer preguntes: una editorial per a què? Per a comunicar què? I la resposta va ser: per a dir prou. Prou de què? Fer una editorial en un grup editorial mitjà amb característiques independents, per publicar obres on l’escriptor escrigui des de la necessitat, a vegades des de la ràbia, una editorial que sigui autèntica. No vull fer una cosa elitista, perquè jo no sóc elitista (però cap dels llibres que publico no enganya). L’altra cosa és l’exigència de qualitat. I aquest serà Rata.
—Com és que vau triar aquest nom?
—Una editorial és un discurs, és què vull comunicar. Vaig provar milers de noms i logos i al final n’estic molt satisfeta. La marca és tipogràfica i trobo que funciona molt bé i el nom ve del llatí: «ratificar». I Rata també vol dir: «Riu Atractiu de Textos Ambiciosos» i en castellà «Red Atractiva de Textos Ambiciosos». Els quatre títols fundacionals de Rata sortiran en català i castellà. Ho farem sempre així mentre tingui sentit.
—Considereu un objectiu important l’edició en totes dues llengües?
—Ho és. El castellà és important perquè el que oferim des de Catedral i Rata és treballar bé l’autor català també en castellà. Hi ha un espai i qui aconsegueixi fer-ho bé, li serà important. No és fàcil, però s’ha de fer dignament.
—Considereu que no es fa una bona política de promoció dels autors catalans en castellà i que aquesta és la raó principal de l’índex tan baix de vendes?
—Sí, penso que és la raó principal. També hi ha més factors importants: sortir alhora és clau. I al mateix preu. I si a Catalunya un llibre funciona bé, això s’ha de jugar bé també a favor de la versió en castellà.
—L’altre dia Jordi Herralde explicava que era realment difícil de vendre llibres d’autors catalans en castellà. I mira que ell va intentar-ho amb noms com Quim Monzó.
—Òbviament, sempre és arriscat fer un autor català a Espanya. Però hem de mirar més raons: la traducció castellana d’una obra original en català és una porta al món per a l’autor.
—Fareu política d’autor? Com construireu el vostre catàleg?
—M’agrada molt descobrir veus noves. També recuperar clàssics de totes les cultures. Una de les consignes que tinc és no anar a buscar cap autor del Grup 62. Ara, també passa que hi ha un seguit d’autors que em coneixen i que em porten originals perquè me’ls llegeixi.
—Calien dos segells de literatura per a adults? Quina és la línia divisòria entre Rata i Catedral?
—No és el cas, però si Rafael Nadal em proposés un volum per z publicar, no el podríem situar a Rata ni a Bridge ni a la Galera. Així neix Catedral. És una editorial amb llibres de qualitat però amb una voluntat més comercial. Té dos formats, Catedral: el gran, amb el qual hem publicat la novel·la de Jonas Jonasson ‘L’assassí que va somiar amb un lloc al cel’ o la de la Flavia Company ‘Haru’. I hi ha un format més petit, per a llibres més prims, com el de Jair Domínguez, ‘Perímetre’.
—Amb Catedral heu començat publicant en Jonasson en solitari…
—Això ha estat un accident. Salamandra va avançar un mes la publicació i vam haver d’avançar-nos nosaltres també. Però la idea era que tots tres sortissin al març alhora.
—Publicar la nova novel·la de Jonas Jonasson té una doble interpretació: és un bon títol per a una primera venda de llibres important (dues vegades consecutives ha estat el llibre més venut per Sant Jordi) i difondre el nou segell a una gran massa de lectors; però al mateix temps, és un títol que no va voler publicar l’editorial la Campana, que havia publicat aquest autor fins ara.
—Mira, jo em moc pel que crec, no pas per la por. El títol va quedar lliure, una sèrie d’editorials el vam temptejar i el vam aconseguir nosaltres. I et diré que aquest tercer títol no és pas diferent del primer que va publicar aquest autor. Tinc el suport del director general d’Enciclopèdia Catalana, Albert Pèlach, i el nou patronat que acaba d’entrar, presidit per Antoni Subirà. La voluntat és de publicar set llibres de Rata cada any, deu de Catedral i tretze de Bridge.
