Investiguen tres policies espanyols més per les càrregues de l’1-O a Barcelona

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, encarregat de la investigació de les càrregues contra l’1-O a Barcelona, ha citat a declarar com a investigats tres agents de la policia espanyola per la repressió a l’Institut Pau Claris. Un ja era investigat com a conseqüència d’haver participat en les càrregues a l’escola Mediterrània. Amb aquest segon cas, ja són quatre els agents investigats per l’actuació dels antiavalots aquell dia a Barcelona.

En la seva interlocutòria, el jutjat destaca la desproporció de les actuacions policials i, en particular, com l’agent investigat en les dues causes va empènyer Marta T. per les escales. Així mateix, destaca que l’agressió es va produir quan els agents ja havien accedit a la zona de les urnes i que hi havia més gent que no va ser desallotjada, posant en relleu que l’actuació policial no tenia cap mena de justificació.

El magistrat explica que en les fotos i vídeos inclosos al sumari es pot veure com els agents es trobaven inicialment al pati de l’institut, just al costat del Palau de Justícia, seu del TSJC, i feien un cordó de seguretat ‘apartant’ diverses persones de les portes d’accés a l’edifici, ‘empenyent cap enrere’ els ciutadans que insistien a apropar-se a la porta. De fet, hi havia desenes de persones intentant que els agents no traspassessin una tanca metàl·lica que donava accés a l’edifici des del pati. Ja dins l’edifici, els agents van aixecar diverses persones una a una de les escales, ‘sense majors incidents’.

En els casos que les persones es negaven a moure’s, un dels agents va arribar a donar cops de puny i puntades de peu a diversos concentrats. En el cas d’una dona, va intentar ser arrossegada per diversos agents, ella s’hi va negar i un home la va agafar. Aquest home va ser colpejat amb el peu al pit per un policia al qual no se li veu la identificació. Un altre home, que no volia sortir de l’escala, va rebre una puntada de peu d’un agent a la cama.

En els vídeos visionats pel jutge també es veu un agent saltant d’un graó a un altre caient amb força sobre alguna cosa, tot i que no s’aprecia si és una persona o el propi graó. Una de les agressions més contundents és el cas d’una dona, Marta T., que en intentar passar entre dos agents va ser bloquejada. Es va ajupir resistint-se a ser agafada per dos agents, un dels quals la va arrossegar diversos graons avall. Després la van empènyer fent-la saltar diversos graons avall. Els fets van passar quan ja s’havia desallotjat l’escala i els agents havien arribat a la zona de les urnes. De fet, explica el jutge, ‘en aquell moment no s’estava desallotjant a cap persona més i, així i tot, la dona va ser agafada i arrossegada per un agent’.

Un cas similar és el d’un agent que primer va arrossegar dues dones, li va llençar el mòbil d’una arrencant-li de les mans, i després que un home i una dona es neguessin inicialment a moure’s finalment ho van fer voluntàriament. No obstant això, i ‘de manera totalment innecessària’, l’agent va agafar de forma violenta la cara de l’home, li va cridar i després va empènyer les dues persones escales avall. El mateix agent va llençar una altra persona en la mateixa direcció.

Per tot això, el magistrat considera que hi ha diverses actuacions ‘clarament desproporcionades o fins i tot perilloses’. De fet, el jutge no entén un agent, no identificat, que va donar una puntada de peu ‘voladora’, que podria haver causat greus lesions a algun ciutadà. Tampoc entén el motiu pel qual els ciutadans de les escales eren llençats avall, cosa que els podia lesionar a ells i a les persones que hi havia més avall. Per això, els investiga per lesions i delicte contra la integritat moral.

El jutjat també ha desestimat la petició de la fiscalia per citar com a investigada una de les dones ferides, Marta T., per suposadament haver-se resistit a l’actuació policial, tot i que l’únic que hauria fet va ser agafar-se a una altra persona per intentar no ser llençada per les escales. D’altra banda, el magistrat no ha apreciat en les imatges cap agent atacat o colpejat pels votants ‘ni cap actuació mínimament violenta per part d’aquests’, així com tampoc cap agent causant danys a les instal·lacions educatives.

En el cas de l’escola Mediterrània, el jutge, després de visionar els vídeos de l’actuació policial a aquest centre conclou que l’actuació de l’agent és ‘com a mínim indiscriminada i desproporcionada’. En la interlocutòria, el jutge descriu que els agents es van dirigir a la multitud ‘sense intercanviar cap paraula’, ni cap ‘advertiment’ i que van començar a empènyer la gent ‘incitant una situació violenta’. El jutge destaca que ‘es poden observar persones empeses a terra, una persona amb el cap sagnant i un agent colpejant amb la seva defensa a la cara a les persones que ja havien estat desallotjades”.

El jutge instructor adverteix que ‘poden ser constitutius d’infracció penal aquelles actuacions policials clarament injustificades o desproporcionades’. El jutge considera que els vídeos no permeten apreciar la proporcionalitat exigida en l’actuació, en el conjunt, dels agents policials, ja que no van fer cap mediació ni intent d’informació amb les persones que ocupaven l’escola. La interlocutòria també recull que l’actuació directa contra les persones congregades, que no tenien cap obligació de saber què havia ordenat el TSJC, va provocar un nombre elevat de ferits. 

Com que un dels investigats ho està en les dues actuacions, el magistrat ha ajornat les citacions previstes pel proper dimecres sense concretar nova data.

Des del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, que porta l’acusació particular, expliquen el nou pas que significa el fet que avanci la citació en qualitat d’investigats d’agents de la policia espanyola per les càrregues en l’Institut Pau Claris. ‘Seguirem treballant contra la impunitat i perquè es dugui a terme una recerca efectiva dels fets’, assenyalen. 

Per la seva banda, Alerta Solidària, també acusació particular, considera ‘extremadament greu l’actuació de la fiscalia que des d’un inici ha intentat boicotejar la investigació judicial de la violència policial exercida contra la població que participava en el referèndum’. ‘Amb la seva petició d’imputar Marta T., la fiscalia pretén humiliar les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre i atemorir totes aquelles persones que segueixen lluitant contra la impunitat’, conclou l’entitat en un comunicat.