19.04.2023 - 11:02
|
Actualització: 19.04.2023 - 12:32
Una jutgessa de Gavà investiga l’empresa mixta Aigües de Barcelona, participada en un 70% per Agbar, per abocaments d’aigua contaminada en una depuradora de Castelldefels. El cas va ser denunciat per la fiscalia, que acusa la companyia de “promoure o tolerar” els abocaments no autoritzats d’aigües fecals a la llacuna de l’Olla del Rei, propera a la depuradora i al Canal Olímpic de Castelldefels, que fins i tot haurien arribat a la platja, segons que ha avançat Eldiario.es i han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. Segons la fiscalia, la depuradora hauria vessat aigües sense tractar molt més sovint del permès, cosa que hauria danyat la flora i la fauna d’aquesta zona humida urbana.
Agbar assegura que la titularitat i les inversions en la infraestructura corresponen a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i defensa que la gestió i el manteniment de la depuradora per part de l’empresa ha estat diligent i no ha causat cap vessament irregular al medi ambient. Des d’Agbar han afegit que fa mesos que reclamen a l’AMB millores i inversió en la infraestructura.
Després de rebre queixes de col·lectius veïnals i ecologistes, la fiscalia va començar la investigació el maig del 2020 i va presentar la denúncia el juliol del 2022. A la tardor, el jutjat va admetre a tràmit la denúncia i va començar la investigació, però encara no ha citat a declarar cap dels denunciats.
Segons la denúncia de la fiscalia, el sistema de sanejament format per la depuradora de Castelldefels i el col·lector de Gavà ha patit en els darrers anys “diferents incidències motivades per la degradació estructural de les conduccions a causa de la corrosió”, cosa que ha causat els suposats abocaments d’aigües residuals urbanes. L’ACA va autoritzar el 2012 a l’AMB que la planta de Gavà pogués fer abocaments al mar. El 2019, la Generalitat va revisar el permís i va limitar els abocaments a períodes de pluja intensa o de força major, a més d’obligar l’empresa mixta a “comunicar telemàticament tots els episodis de funcionament dels sobreeixidors”, relata la fiscalia.
És en aquest punt on la fiscalia veu la primera infracció: l’empresa mixta va comunicar a l’ACA un “abundant abocament d’aigües residuals” a la depuradora de Castelldefels —23 cops el 2019, 39 el 2020 i 10 el 2021—, sense que estigués justificat per episodis de pluja intensa, com ara el temporal Glòria. Segons la fiscalia, molts dels abocaments de la depuradora no estaven justificats, ja que no eren fruit d’una entrada massiva d’aigües pluvials ni tampoc d’una incidència tècnica en el sistema. I d’això en responsabilitza els màxims responsables de l’empresa mixta així com el cap de la planta de Castelldefels.
Per contra, Agbar ha explicat a Eldiario.es que el sistema que genera desbordament de la depuradora s’ha activat sempre coincidint amb les situacions previstes a la normativa —pluges o avaries— i “en total i immediata coordinació” amb l’AMB i l’ACA. Si no s’hagués fet així, remarca la companyia, el nucli urbà s’hauria inundat amb aigua residual, cosa que no va passar. El funcionament de la depuradora Estació de Bombeig d’Aigües Residuals (EBAR) de Castelldefels està estandarditzat internacionalment i és el “més eficient i segur”, explica Agbar, que recalca que el punt de desbordament “ha estat declarat i autoritzat per l’ACA”. Les mateixes fonts han assegurat que l’AMB ha reconegut davant el Seprona de la Guàrdia Civil i la fiscalia que la gestió d’Agbar a l’estació de Castelldefels ha estat diligent i no ha causat cap vessament irregular.
El funcionament de les bombes de l’EBAR de Castelldefels es controla de manera automàtica a partir dels nivells del pou de bombes, que s’activa “únicament i exclusivament en els casos operacionalment necessaris i legalment contemplats”, sosté Agbar.
En canvi, la fiscalia creu que l’empresa va fer abocaments fora dels casos previstos a la normativa. Segons la denúncia, els responsables de l’empresa mixta i de la depuradora “van promoure o tolerar” l’ús del sobreeixidor d’aigües de Castelldefels “per fer abocaments no autoritzats i no justificats” per episodis de pluges o causes tècniques. Els abocaments han suposat, segons la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, “un greu risc o dany en la qualitat” de les aigües de l’Olla del Rei. “Els abundants dolls del sobreeixidor abocaven centenars de metres cúbics d’aigües residuals urbanes sense cap tractament”, insisteix la fiscalia, que apunta fins i tot que la contaminació va arribar a la platja de les Palmeres de la localitat.
La fiscalia ha demanat a la jutgessa requerir a l’empresa els registres diaris d’entrada d’aigües per al tractament a la depuradora del 2018 al 2021, així com el seu programa de compliment intern de normativa. El fiscal també ha sol·licitat que la magistrada encarregui a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Biodiversitat de la Generalitat un informe sobre els valors ambientals que representa la llacuna de l’Olla del Rei, les espècies de fauna i flora que solen ocupar-lo i la “incidència que la “contaminació” provocada per abocaments d’aigües residuals urbanes pot suposar per a l’hàbitat natural.
Per sostenir la seva tesi, la fiscalia es basa en les mostres que van prendre a la zona els agents del Seprona de la Guàrdia Civil el 7 juny del 2020 i el 4 de març del 2021 i que corroboren el “funcionament injustificat” que, a parer seu, presentava el sobreeixidor. El resultat del laboratori va confirmar les sospites i va concloure que els abocaments eren “aigües urbanes sense depurar amb sòlids abundants en suspensió”, una “elevadíssima contaminació d’origen fecal” de bacteris coliformes i estreptococs, així com sals, fosfats, amoni o tensioactius “en dissolució”. La primera anàlisi de les aigües el 2020 també va evidenciar la “toxicitat moderada” a les aigües, una cosa en principi compatible amb la presència d'”elevades concentracions” d’amoni, un material format per un àtom de nitrogen i quatre d’hidrogen que actua com un metall a les reaccions i que forma sals.
Nou mesos després, les anàlisis toxicològiques es van ampliar als sediments del fons de la llacuna. El laboratori va dictaminar que l’Olla del Rei superava gairebé 50 vegades els valors permesos de nitrògens, bacteris coliformes i estreptococs. Les aigües en superfície de l’estany també infringien els límits de substàncies oxidants, bacteris, amoni i nitrogen Kjeldahl, un contaminant present habitualment a les aigües residuals. Les anàlisis del laboratori certifiquen, segons el fiscal, que la llacuna de l’Olla del Rei “ha acumulat els abocaments d’aigües residuals urbanes” procedents de la depuradora de Castelldefels. Això ha provocat “conseqüències negatives” per a la flora i la fauna d’un dels espais naturals inclosos en l’inventari de zones humides de Catalunya. “L’ús injustificat del sobreeixidor –conclou el fiscal– ha suposat la creació d’un greu deteriorament de les aigües de l’estany i han suposat un risc de deteriorament rellevant de les aigües de bany de la platja de les Palmeres, on desemboquen els abocaments”.
