Escàndol a Melilla: investiguen la compra de 10.000 vots per correu

La Junta Electoral de Zona (JEZ) de Melilla ha decidit en una reunió extraordinària que els electors que es presentin a l’oficina de correus per a exercir el sufragi per via postal s’hauran d’identificar amb DNI per a poder entregar el sobre amb la papereta. La decisió arriba després de les irregularitats constatades al llarg de les darreres setmanes en el sistema de vot postal a la ciutat. Ahir, les sol·licituds de vot per correu representaven un total d’un 17,15% del cens, més del doble que no en les darreres eleccions municipals, en què la ciutat ja va registrar la xifra més alta de tot l’espanyol. A l’estat espanyol, la mitjana d’electors que voten per via postal és de poc més d’un 2%.

Al llarg dels darrers anys, Melilla ha viscut diverses polèmiques involucrant diverses organitzacions de compra de vots. Enguany, tanmateix, aquestes organitzacions han endurit el seu modus operandi, protagonitzant diversos atacs físics a repartidors de correus per a robar-los les butlletes. La delegació del govern espanyol ha posat escortes policíacs als empleats de correus davant els incidents.

En el sistema de vot per correu, el votant tan sols ha de presentar el DNI en el moment en què rep la documentació electoral en mans del carter a casa seva. En el moment d’entregar el vot a l’oficina de correus, tanmateix, no és necessari identificar-se amb DNI, i la llei no prohibeix que una persona voti a nom d’un altre elector. La hipòtesi de la policia espanyola, en aquest sentit, és que aquests grups organitzats capten els vots entregar pels carters als domicilis de famílies vulnerables per a votar a nom seu a canvi de diners.

“Podríem estar parlant d’un terç de representants de l’Assemblea de Melilla”

Aquest matí, la delegada del govern espanyola a Melilla, Sabrina Moh, ha assegurat que la policia espanyola té una investigació en marxa per possible frau electoral mitjançant la compra de 10.000 vots per correu. “Podríem estar parlant d’un terç de representants de l’Assemblea de Melilla“, ha explicat, prenent com a referència el nombre de votants en els comicis de 2019.

En una entrevista a TVE, recollida per Europa Press, la delegada ha demanat precaució perquè la investigació policíaca es desenvolupi fins al final, afegint que, “de ser certes”, les presumptes irregularitats “poden rondar el 20%” d’un cens total de gairebé 55.000 electors.

“Són 10.000 persones les que han sol·licitat el vot per correu que, sobre un cens de 55.000 electors, és molt elevat”. Moh ha recordat que el 2019 van ser unes 34.000 persones les que van votar a Melilla, d’aquí que hagi esgrimit que es podria parlar que “un terç de l’Assemblea de Melilla podria estar ara mateix en el vot per correu”.

La delegada ha dit que espera que el procés electoral es desenvolupi amb normalitat. “Falta poc, però fa un temps que hi treballem i espero que es pugui tallar i que puguem tenir un procés electoral net, transparent i que la ciutadania pugui elegir realment qui són els representants que volen”, ha afegit. També ha confirmat que hi ha controls fronterers per si aquest vot per correu es dirigeix també fora de Melilla.

Les sospites i investigacions sobre frau electoral han estat recurrents en diferents processos electorals a Melilla. Els dos principals partits polítics de l’Assemblea, PP i Coalició per Melilla, s’han acusat mútuament d’estar darrere de les presumptes irregularitats en el vot per correu i del robatori de documentació electoral a treballadors de Correus, la qual cosa va fer que la policia i la Guàrdia Civil fessin tasques d’escorta.

Les eleccions de 2019 les va guanyar el PP amb deu representants. Ara bé, Coalició per Melilla i el PSOE es van aliar per cedir els seus vots —vuit i quatre, respectivament— a l’únic representant de Ciutadans, Eduardo de Castro —ara ha deixat el partit—, i el van fer president.