12.09.2018 - 16:13
|
Actualització: 12.09.2018 - 23:47
El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga cinc policies espanyols més per l’actuació violenta del primer d’octubre a la ciutat. Els encausats varen participar en les accions contra l’escola Àgora (Nou Barris), les Escoles Pies de Sant Antoni i l’escola Infant Jesús (Gràcia). Ara ja són nou els agents investigats per la brutalitat durant el referèndum. Els encausats d’ara són el cap de l’operatiu a l’escola Àgora i dos antiavalots que varen participar en l’actuació contra el col·legi, un antiavalot que va actuar a les Escoles Pies i un altre a l’escola Infant de Jesús.
En les interlocutòries, el jutge valora que les actuacions violentes contra les Escoles Pies i Àgora constitueixen un ús ‘desproporcionat’ de la força. El magistrat recorda que els manifestants impedien l’accés als centres, però sempre de manera pacífica i sense agredir els agents. Pel que fa a les Escoles Pies, relata dues ‘agressions gratuïtes’, sense poder-ne identificar els antiavalots que hi participen. El jutge també retreu a la policia espanyola que actués a l’escola Infant de Jesús, car el TSJC només els permetia fer-ho en centres de titularitat pública.
‘Colpegen de manera indiscriminada’
En les interlocutòries, el jutge descriu l’actuació dels agents a Nou Barris de la següent manera: ‘Els cops, com es pot observar a les imatges, van de dalt a baix, colpejant forçosament en la zona superior dels cossos dels ciutadans concentrats. Es pot observar com entre les lesions hi ha cops al cap que necessiten punts de sutura. Diversos ferits, amb el cap sagnant, són clarament enregistrats en les imatges.’
A més destaca que la càrrega comença ‘sense saber-se’n el motiu’, perquè els concentrats impedeixen l’accés d’una manera pacífica. Tanmateix, això no impedeix als agents de ‘colpejar de manera indiscriminada les persones’, relata el jutge. Segons ell, l’ús de la força és ‘desproporcionat respecte de la situació’ i considera que no hi havia cap motiu perquè els policies utilitzessin les seves defenses.
En el cas de les Escoles Pies, el jutge explica que els agents actuen sense que s’hagi sentit cap avís ni cap advertiment. ‘Els agents comencen a agafar amb força les persones i les tiren a terra o les empenyen cap a fora, sense cap mirament i certament amb una violència desproporcionada. S’observen fins i tot agressions clarament gratuïtes’, escriu el magistrat.
D’aquestes agressions, en relata dues. Una d’un agent d’informació que oculta el número identificatiu sota una armilla groga i que porta part de la cara tapada. ‘Dóna una puntada de peu al costat a un ciutadà que acaba de ser tirat a terra, de manera absolutament innecessària’, explica el jutge.
Agressions gratuïtes
La segona agressió encara és més greu, perquè hi participen dos agents que, fins ara, no ha pogut ser identificats. La situació és la següent: ‘Un ciutadà, confús per l’actuació policíaca i amb les mans aixecades, rep tres cops de puny d’un agent al costat dret i després és agafat pel coll per un altre agent que el tira a terra, on és colpejat amb puntades de peu.’
El magistrat explica que la violència dels agents no correspon a cap agressió prèvia dels manifestants i que, de fet, durant l’actuació violenta cap policia no és agredit. Destaca que les lesions que presenten els agents són ‘compatibles amb la violència exercida per ells mateixos.’
Una actuació no emparada pel TSJC
En les accions violentes a l’escola Infant de Jesús, el magistrat assegura que l’actuació de la policia espanyola no és emparada per la interlocutòria del TSJC que dictava les instruccions per impedir el referèndum. ‘Cal preguntar-se per quin motiu es va actuar, empènyer, sacsejar i colpejar les persones que eren allà’, escriu.
Segons el magistrat, les càrregues, ‘a banda de les lesions que ja consten, podrien ser constitutives a priori d’un delicte dels prevists en l’article 175 del codi penal –atemptat contra la integritat moral–, si no algun de més greu.’
El jutge, doncs, retreu l’actuació de la policia espanyola perquè l’escola era un centre privat i el TSJC només instava a impedir el referèndum en edificis de titularitat pública. ‘L’actuació policíaca no fou tan asèptica com s’indica en l’informe. Els agents no es van limitar a presentar-se al lloc dels fets, sinó que van pretendre l’accés al centre escolar’, diu. A més, detalla com els agents arrosseguen els manifestats mentre els donen cops i puntades de peu. ‘Alguns són empesos violentament i a alguns altres els estiren les orelles.’
Les reaccions de les acusacions
El tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens ha celebrat la decisió del jutjat i ha destacat el paper del consistori en les acusacions. ‘Hauran de retre comptes’, ha piulat.
IMPORTANT‼️El jutge ens dona la raó i imputa 5 nous agents @policia per violència #1oct
▶️ CEIP AGORA 1 cap operatiu i 2 agents
▶️ ESCOLA PIES 1 agent
▶️ ESCOLA INFANT DE JESÚS 1 agent
Gràcies acusació @bcn_ajuntament hauran d rendir comptes per imatges com aquestes👇 pic.twitter.com/9S0tbwZp9l— Jaume Asens (@Jaumeasens) September 12, 2018
El Centre Irídia, part també de l’acusació particular, ha assegurat que la decisió del jutge és ‘un pas endavant per a posar fi a la impunitat de l’1-O.’ A més, ha volgut remarcar l’esforç popular de dur bona part de les proves que han servit per a encausar els agents.
