Investigadors de la UB desenvolupen un compost amb potencial terapèutic per a pacients amb Alzheimer

Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) ha desenvolupat un candidat terapèutic per a tractar pacients amb Alzheimer, la causa més comuna de demència. Els fàrmacs actuals tenen una eficàcia molt limitada i només en estadis lleus de la malaltia. Segons un estudi publicat a la revista ACS Pharmacology & Translational Science, el nou fàrmac ha demostrat que té efectes neuroprotectors i antiinflamatoris en dos models animals de la malaltia. La patent del compost s’ha llicenciat en una empresa farmacèutica per posar en marxa els assaigs pre-clínics i clínics necessaris per a avançar cap a una eventual aplicació en pacients; un camí que és llarg i complex.

La recerca ha estat encapçalada pels catedràtics Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i l’Institut de Neurociències (UBneuro), i Santiago Vázquez, de la mateixa facultat i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). El treball també va signat pels investigadors de la UB Christian Griñán Ferré, Júlia Jarne Ferrer, Javier Sánchez i Sandra Codony.

També hi han participat experts de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB)-centre del CSIC i associat a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-; de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERNED) i de la Universitat de Bonn (Alemanya).

Un nou enfocament contra la neuroinflamació

L’estudi és la culminació de set anys de recerca en què els investigadors han utilitzat un enfocament nou, basat en els processos inflamatoris que contribueixen a desencadenar aquesta malaltia i modular-ne l’evolució.

En declaracions recollides per la UB, els autors expliquen que les estratègies que s’han assajat en els últims deu anys “s’han dirigit específicament a l’acumulació de beta amiloide i la formació de plaques al cervell” i afegeixen que “hi ha nombroses evidències que indiquen que la neuroinflamació és una de les principals causes de la malaltia d’Alzheimer”. Per això, recalquen, “abordar els processos inflamatoris s’ha convertit en una estratègia terapèutica prometedora”.

En aquesta línia, el nou compost és un inhibidor de l’epòxid hidrolasa soluble (sEH), un enzim implicat en la regulació de diversos processos fisiològics, incloent-hi la inflamació i la resposta al dolor. “En el context de la malaltia d’Alzheimer, la inhibició d’aquest enzim pot augmentar els nivells dels àcids epoxieicosatrienoics (EET) -unes molècules bioactives que són antiinflamatoris endògens- i reduir així la neuroinflamació i promoure la neuroprotecció”, explica Pallàs, que també és investigadora del CIBERNED.

Els resultats de l’estudi mostren que el tractament amb el nou compost va tenir efectes neuroprotectors en dos models de ratolins de la malaltia d’Alzheimer, que culminen amb una millora de la memòria espacial i de treball i una millora de la xarxa neuronal. “Això podria ajudar a preservar la funció neuronal i reduir la mort neuronal associada amb la malaltia d’Alzheimer”, apunta Vázquez. L’avantatge d’aquest nou fàrmac respecte d’altres compostos antiinflamatoris, que no han arribat als pacients per ineficàcia, és que s’ha demostrat que l’augment dels EET redueix la transcripció i els nivells de múltiples marcadors proinflamatoris i, alhora, millora les citocines antiinflamatòries.

“Aquest enfocament global, que afecta diverses vies inflamatòries simultàniament en lloc d’actuar en una de sola, dona lloc a un efecte neuroprotector que és suficient per millorar la simptomatologia i la patologia de la malaltia d’Alzheimer”, subratllen els investigadors. En l’estudi els autors mostren que el compost és eficaç en comparació amb l’ibuprofèn, fàrmac antiinflamatori, que té una acció molt poc significativa en el model animal de la malaltia d’Alzheimer familiar que han utilitzat. Per als investigadors, aquest és un avantatge competitiu “molt important” respecte a altres potencials fàrmacs.

L’estudi també mostra que el tractament amb l’inhibidor de l’sEH no només evita la progressió de la malaltia, sinó que és capaç de modificar-ne l’evolució. Així, segons els investigadors, el tractament manté els efectes de millora cognitiva fins i tot un mes després d’haver deixat d’administrar el fàrmac als ratolins. “Més important encara: es va preservar la integritat de la xarxa neuronal i el recompte de dendrites (un component de les neurones), cosa que suggereix que el tractament no és només simptomàtic, sinó que modifica la progressió de la malaltia en el model de ratolí”, afegeixen.

Envits de la translació a la pràctica clínica

Malgrat aquests resultats, el camí cap a l’aplicació clínica d’aquest compost és encara llarg i complex. El desenvolupament d’un fàrmac nou implica un procés rigorós que comprèn múltiples etapes: des de la recerca inicial i les proves preclíniques fins als assajos clínics amb pacients i, finalment, l’aprovació per part de les autoritats sanitàries. Durant aquest procés, el fàrmac ha de superar estrictes regulacions de seguretat i eficàcia, un requisit que sovint demana dècades de recerca i una inversió econòmica considerable.

La patent del compost s’ha llicenciat en una empresa farmacèutica estatunidenca per promoure’n l’avenç en la fase d’assaigs preclínics i clínics. Els membres de l’equip de recerca, encapçalat pels professors Vázquez i Pallàs, estan seguint el projecte dins de l’empresa com a consultors experts. “Aquesta col·laboració permetrà seguir participant, com a Universitat de Barcelona, en el desenvolupament del nou compost per al tractament de patologies relacionades amb la neuroinflamació”, destaquen.