Investigadors espanyols desxifren el genoma complet de l’olivera

BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)

Investigadors de Barcelona i Madrid han seqüenciat per primera vegada el genoma complet de l’olivera, una fita que obre la porta a futurs estudis que serviran per millorar la producció d’oli i olives i per fer front a infeccions, com els atacs de bacteris (Xilella fastidiosa) i fongs (Verticillium dhailae).

L’estudi també ha comparat l’ADN de l’arbre amb altres varietats, com l’ullastre (olivera salvatge), i ha obtingut el transcriptoma, els gens que s’expressen per valorar quines diferències existeixen en l’aspecte de l’expressió gènica en fulles, arrels i fruits en diferents estadis de maduració, ha publicat la revista ‘GigaScience’.

El projecte ha anat a càrrec d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, del Reial Jardí Botànic de Madrid (Csic-RJB) i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmic de Barcelona (CNAG-CRG), amb finançament íntegre del Banc Santander.

Aquest genoma ha generat una informació equivalent a més de 1.000 GBytes de dades, ha explicat l’investigador del CNAG-CRG Tyler Alioto, que ha destacat que han detectat més de 56.000 gens, “significativament més que els detectats en genomes seqüenciats de plantes relacionades i el doble que el genoma humà”.

HISTÒRIA EVOLUTIVA

Es tracta d’un dels primers arbres que es van domesticar en la història de la humanitat –fa uns 6.000 anys, calculen– i és considerat un emblema del Mediterrani, a més de tenir una gran importància en l’economia de l’Estat espanyol, que és el màxim productor d’oli d’oliva del món –amb un terç dels tres milions de tones que s’elaboren a l’any–.

Tot i això, fins ara es desconeixia el genoma de l’olivera, que regula per exemple les diferències entre varietats, mides i gust de les olives, així com per què són tan longeus, o les claus de la seva adaptació al secà.

Segons els científics, el següent pas serà desxifrar la història evolutiva de l’arbre, que va començar a l’Edat de Bronze un procés de domesticació a partir de l’ullastre, a l’est del Mediterrani, i que ha resultat en les oliveres actuals.

Això permetrà desentranyar les claus que li han possibilitat adaptar-se a condicions mediambientals molt diverses amb una extraordinària longevitat, ja que poden viure fins a 3.000 i 4.000 anys, fet que converteix l’olivera “gairebé en un monument viu”, ha afirmat Gabaldón.