13.06.2017 - 12:11
MADRID, 13 (Portaltic/EP)
Un equip d’investigadors espanyols ha aconseguit imprimir teixits humans, en concret, os i cartílag, per implantar-los al cos de pacients amb trencaments o lesions per substituir les pròtesis metàl·liques.
Es tracta d’un avanç en la bioimpressió que permetrà substituir les pròtesis metàl·liques per implants creats amb cèl·lules del mateix pacient, regenerar teixit en persones amb malalties òssies i evitar els assaigs clínics en animals.
El grup d’experts, format per enginyers i científics de la Universitat Complutense de Madrid i del CSIC (ICTP – Grup de Biomaterials de Luis-Rodríguez Lorenzo, membre del CIBER-BBN), imprimeix quadrícules de policaprolactona (PCL) en 3D, en les quals es dipositen les cèl·lules extretes al pacient mitjançant una agulla afegida a l’extrusor de la impressora.
Les cèl·lules es reprodueixen, envaeixen el PCL i el substitueixen per un material natural, os o cartílag. Per al projecte, utilitzen els models d’impressores 3D Hephestos 2 i Witbox 2, donades per la companyia espanyola BQ, que, a més, els ha assessorat tècnicament durant el procés, com han explicat en un comunicat.
Els investigadors estudien dues vies per implantar el teixit en el pacient. La primera és introduir la quadrícula amb les cèl·lules a la part trencada de l’os o cartílag perquè es regenerin dins el cos. La segona és crear un ecosistema al laboratori perquè les cèl·lules reconstrueixin el teixit humà, que s’implantaria després al malalt.
En estar creats amb les cèl·lules del mateix pacient i en la seva mesura, la possibilitat de rebot d’aquests implants és molt menor que el de les pròtesis metàl·liques. Nieves Cubo, impulsora del projecte, explica que “no parlem de reemplaçar, sinó de regenerar. Volem canviar les pròtesis artificials per alguna cosa que s’integri al cos”. Aquest avanç també serà aplicable a la regeneració dels teixits de persones amb malalties òssies (com l’osteoporosi).
Nieves assegura que “fer servir al laboratori una cosa que es comporta exactament igual que el cos humà redueix costos, estalvia patiment i assegura els resultats, perquè que una cosa funcioni a un animal no sempre vol dir que ho faci també a un humà i viceversa”.
