20.10.2018 - 16:30
|
Actualització: 20.10.2018 - 17:21
Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han presentat els seus avenços per afinar en la preselecció de pacients per a teràpies cada vegada més personalitzades en el congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO). Una preselecció més precisa dels pacients que seran inclosos als assajos clínics ofereix més beneficis i possibilita l’accés a teràpies més personalitzades.
El congrés, que té lloc a la ciutat alemanya de Munic entre el 19 i el 23 d’octubre i és la cita de referència en oncologia a Europa, és presidit pel doctor Josep Tabernero, que és el director de VHIO.
Com més s’avança en la recerca sobre el càncer, més clara es veu la necessitat de la personalització dels tractaments. No hi ha dos pacients que siguin iguals i, per tant, tampoc dos càncers iguals. Per això, desenvolupar noves tècniques predictives que permetin seleccionar millor els pacients que es beneficiaran de més d’un tipus determinat de tractament és una de les prioritats en la lluita contra el càncer.
Aquí s’emmarca el treball de la doctora María Vieito, investigadora d’assajos fase I del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO, i al seu torn de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) La Caixa. Ambdós, unitat i grup d’investigació, estan liderats per la doctora Elena Garralda, investigadora principal d’aquest grup de recerca i directora de la UITM.L’equip ha revisat les dades clíniques de 145 pacients amb tumors cerebrals del tipus no glioblastoma avaluats entre el 2014 i el 2017 des del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO.
‘Hem vist que, encara que aquests tumors són poc freqüents, l’alta prevalença de mutacions considerades diana de tractament personalitzat en comparació amb el tumor cerebral glioblastoma, així com la probabilitat més baixa de mort primerenca, converteixen aquests pacients en ferms candidats per a la preselecció molecular i inclusió als assajos clínics de fase I’, assenyala la doctora Vieito.
Aquest treball és fruit de la col·laboració i recerca translacional entre diversos grups de VHIO, entre els quals hi ha el grup Oncology Data Science (ODysSey), liderat pel doctor Rodrigo Dienstmann.
Per la seva banda, la doctora Cinta Hierro, investigadora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) La Caixa, presenta en aquest congrés un nou índex de pronòstic per a pacients inclosos en assajos de fase I amb immunoteràpia, estudi liderat per la doctora Elena Garralda. Amb l’objectiu de millorar la selecció de pacients que es beneficiaran o no dels assajos clínics precoços amb immunoteràpia s’ha dissenyat un nou índex anomenat Immuno-Oncology Prognostic Index (VIO), que inclou variables clíniques i de laboratori que es relacionen amb la supervivència global dels pacients.
‘Aquesta nova eina ens ajudarà a prioritzar el reclutament de pacients en assajos precoços amb immunoteràpia i, en aquells casos amb pronòstic desfavorable segons l’índex VIO, indicar tractaments alternatius’, subratlla la doctora Hierro.
Avaluació de nous tractaments en càncer ginecològic
Gran part de les comunicacions que tenen lloc a ESMO i una de les novetats més esperades són els nous tractaments i la seva eficàcia per combatre els diferents tipus de càncer. La doctra Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de VHIO, ha participat en diferents treballs que avaluaven l’eficàcia de noves opcions terapèutiques.
Els anticossos anti PD-1 i PD-L1 s’han postulat com la gran promesa en l’àmbit de la immunoteràpia contra el càncer. Cada vegada són més els assajos clínics amb anticossos monoclonals davant aquestes dianes que es duen a terme, amb resultats que, encara que es troben lluny de constituir una teràpia definitiva, són esperançadors en l’avenç del tractament d’aquesta malaltia. És el cas per exemple del TSR-042. Es tracta d’un anticòs monoclonal humanitzat que actua bloquejant de manera efectiva la interacció dels lligands PD-1 i PD-L1.
